Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "nuvi" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àlber nivi, n m
- es álamo plateado
- nc Populus alba nivea
<Botànica>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca índex de vegetació de diferència normalitzada, n m
- ca NDVI, n m sigla
- es índice de vegetación de diferencia normalizada, n m
- es NDVI, n m sigla
- en normalized difference vegetation index, n
- en NDVI, n sigla
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca akialoa de Lanai, n f
- es akialoa de Lanai
- fr akialoa de Lanai
- en Lanai akialoa
- en Maui Nui akialoa
- de Lanai-Akialoakleidervogel
- nc Akialoa lanaiensis
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
Nota
- Espècie extinta.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca akialoa de Lanai, n f
- es akialoa de Lanai
- fr akialoa de Lanai
- en Lanai akialoa
- en Maui Nui akialoa
- de Lanai-Akialoakleidervogel
- nc Akialoa lanaiensis
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
Nota
- Espècie extinta.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bubi
- cod bosoboiso
- ar بوبية
- cy Bubi
- cy Bube sin. compl.
- de Bubi
- de Bobe sin. compl.
- de Boobe sin. compl.
- de Bube sin. compl.
- en Bubi
- en Bobe sin. compl.
- en Boobe sin. compl.
- en Bube sin. compl.
- es bubi
- es bube sin. compl.
- eu bubiera
- eu bube sin. compl.
- fr bubi
- fr bube sin. compl.
- gl bubi
- gl bube sin. compl.
- gn vuvi
- it bubi
- it bube sin. compl.
- ja ブビ語
- ja ブベ語、ブ-ベ語、ボベ語 sin. compl.
- nl Bubi
- nl Bube sin. compl.
- pt bubi
- pt bube sin. compl.
- ru Буби
- ru Бубе sin. compl.
- zh 布比语
- zh 布贝 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>
Definició
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
<Mobles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca caixa de núvia, n f
- es arca de esponsales
- es arca de novia
<Mobles>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca caixa de núvia, n f
- es arca de esponsales, n f
- es arca de novia, n f
- fr coffre de mariage, n m
- eu emaztegai kutxa, n
<Fusteria > Mobles>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caixa de núvia, n f
- en cassone nuziale, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- La caixa de núvia sol estar decorada amb imatges relacionades amb el matrimoni i la fertilitat.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca caixa de núvia catalana, n f
- es arca de esponsales catalana, n f
- fr coffre de mariage catalan, n m
- eu emaztegai kutxa katalana, n
<Fusteria > Mobles>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estrelletes, n f pl
- nc Aster ×salignus Willd.
- nc Aster lanceolatus Willd. × A. novi-belgii L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
