Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ocasió" dins totes les àrees temàtiques

oportunitat de veure oportunitat de veure

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oportunitat de veure, n f
  • ca  OTS, n f sigla
  • es  oportunidad de ver
  • es  ODV sigla
  • es  OTS sigla
  • fr  occasion de voir
  • fr  ODV sigla
  • fr  OTS sigla
  • en  opportunity to see
  • en  OTS sigla

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans>

Definició
Freqüència mitjana de vegades que una persona del públic objectiu ha contactat amb una campanya publicitària a través de qualsevol mitjà, a excepció de la ràdio.

Nota

  • La sigla OTS correspon a l'equivalent anglès opportunity to see.
oració oració

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració, n f
  • ca  frase, n f sin. compl.
  • es  frase
  • es  oración
  • fr  phrase
  • en  sentence

<Lingüística>

Definició
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma o no sintàcticament, que relaciona un subjecte amb un predicat.
oració oració

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  oració, n f
  • ca  pregària, n f

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Acció de dirigir-se oralment o mentalment a la divinitat.

Nota

  • L'oració és un fenomen religiós universal que respon a la predisposició humana natural per a expressar amb paraules les idees i els sentiments. De la mateixa manera que l'home es comunica naturalment amb els seus semblants mitjançant paraules, també s'adreça instintivament a les potències sobrenaturals en les quals creu pel mateix mitjà. Encara que l'oració fou en els seus orígens una manifestació espontània, de seguida va adoptar fórmules fixes, que freqüentment van ser consignades per escrit. Aquestes fórmules es van considerar moltes vegades inalterables pel seu caràcter sagrat i van entrar a formar part del culte litúrgic. L'oració adopta estils i estructures diferents segons sigui de súplica, de lloança, de penediment o de petició.
oració oració

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oració, n f
  • ca  frase, n f sin. compl.
  • es  frase, n f
  • es  oración, n f
  • fr  phrase, n f
  • en  sentence, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

oració oració

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oració, n f

<Lingüística textual>

Definició
Supracategoria gramatical, semàntica i pragmàtica que constitueix la unitat funcional fonamental del text i la seva estructura mínima i s'actualitza en modalitats que sistematitzen la representació del món i les intencions de l'emissor.

Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i contextuals.

Des del punt de vista semàntic, l'oració és una unitat dinàmica coherent amb el món i amb el text de què forma part, que actualitza les funcions lingüístiques de descriure, narrar, manar, exhortar i exclamar, i adquireix ple sentit en el text i el context.

Des del punt de vista pragmàtic, l'oració és una unitat comunicativa adaptativa que porta l'empremta de les intencions de l'emissor respecte a l'enunciat, actualitza les funcions comunicatives i s'adequa a l'intercanvi comunicatiu i a l'àmbit de la cultura en què s'insereix.

Nota

  • 1. En l'oració, la representació del món s'atribueix al dictum de l'oració (o informació literal); les intencions o empremta de l'emissor, al modus de l'oració (o informació psicològica).
  • 2. Les diverses categories gramaticals que constitueixen l'oració des del punt de vista gramatical són el nom, el verb, l'adjectiu i l'adverbi, com a paraules lèxiques, i l'article, el pronom, la preposició i la conjunció, com a paraules gramaticals.
  • 3. L'oració es desplega per formar el teixit textual mitjançant nexes lingüístics en la coordinació amb altres oracions, la subordinació a altres oracions i la interordinació amb altres oracions, i també per mitjà de nexes paralingüístics en la juxtaposició amb altres oracions i clàusules.
  • 4. Amb relació a les modalitats que prenen les oracions, vegeu el terme tipologia d'oracions i, amb relació a les funcions comunicatives, el terme funció comunicativa.
oració oració

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oració, n f
  • es  oración, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

oració oració

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració, n f
  • ca  frase, n f sin. compl.
  • ca  O, n f abrev.
  • es  frase
  • es  oración
  • es  O abrev.
  • fr  phrase
  • fr  P abrev.
  • en  phrase
  • en  sentence
  • en  S abrev.

<Lingüística>

Definició
Unitat d'organització gramatical que prototípicament relaciona i concerta un sintagma nominal amb funció de subjecte amb un sintagma verbal amb funció de predicat, que sintàcticament pot ser autònoma o no i que constitueix la mínima unitat de comunicació completa.
oració activa oració activa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració activa, n f
  • es  oración activa
  • fr  phrase active
  • en  active sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que conté un verb transitiu en veu activa.

Nota

  • Així, L'autor presentà la seua obra. En aquestes oracions el subjecte gramatical i el lògic coincideixen.
oració adjectiva oració adjectiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració adjectiva, n f
  • es  oración adjetiva
  • fr  phrase adjective
  • en  adjectival sentence

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un adjectiu o sintagma adjectival.

Nota

  • Atenent a criteris formals, les oracions adjectives es poden classificar en oracions de relatiu, com en M'agrada el xic [que vam conéixer ahir], oracions de participi, com en Corregirem els treballs [realitzats durant l'any passat], i oracions de gerundi, com en Hi havia dos homes [robant el banc]. Tradicionalment s'han identificat les oracions adjectives amb les oracions de relatiu. Cal tenir en compte, però, que hi ha oracions de relatiu que no són adjectives i que les oracions de participi i de gerundi poden ser també adjectives.
oració adscriptiva oració adscriptiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració adscriptiva, n f
  • es  oración adscriptiva
  • fr  phrase adscriptive
  • en  adscriptive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració atributiva en què s'assenyala una determinada propietat del subjecte.

Nota

  • Per exemple, Joan és escriptor. En aquest tipus d'oracions, el subjecte i l'atribut no poden permutar-se lliurement (*Escriptor és Joan), el verb copulatiu pot ser ser o estar segons les propietats aspectuals de l'oració (És alt, Està malalt) i l'atribut respon als interrogatius què i com (Què és?, Com està?). Contrasta amb oració equativa.