Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ocell" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI ocell o au? 0 CRITERI ocell o au?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ocell o au?
  • es  ave, n f
  • es  pájaro, n m
  • fr  oiseau, n m
  • gl  ave, n f
  • gl  paxaro, n m
  • it  uccello, n m
  • pt  ave, n f
  • en  bird, n

<Zoologia>

Definició
Es considera que tant ocell (nom masculí) com au (nom femení) són formes adequades per a tots els contextos terminològics, tot i que es dona prioritat a ocell.

Els motius de la prioritat de ocell en tots els àmbits (inclòs l'àmbit científic) són els següents:
(1) Cobreix exactament els mateixos referents que au (en català no hi ha diferència entre ocell i au segons la mida de l'espècie; això és una distinció presa del castellà).
(2) És la denominació principal en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(3) És la forma utilitzada tradicionalment en català.
(4) Són diverses les llengües que fan servir un mot propi per a fer referència a totes les espècies de la classe Aves, amb independència de la mida.
Exemple: francès (oiseau); italià (uccello);anglès (bird).

Igualment, també és adequada la forma au, sempre que es tingui present que té exactament el mateix sentit que ocell i que s'utilitzi sobretot per a buscar una variació estilística respecte a ocell.

Un ocell, o una au, és un animal vertebrat ovípar de sang calenta que té el cor dividit en quatre cavitats, respiració pulmonar, bec corni, cos cobert de plomes i extremitats anteriors en forma d'ales, generalment preparades per al vol.

De la mateixa manera, la classe ocells (nom científic Aves), o la classe aus, és la classe integrada per totes les espècies d'aquests animals.

Nota

  • 1. A més de les formes generals ocell i au, cal tenir en compte que hi ha moltes altres formes en el domini català que també són adequades, especialment si s'adrecen a l'àmbit d'on són pròpies.
    Ex. 1: aucell (pròpia de Mallorca i d'algunes zones de Catalunya)
    Ex. 2: pardal (pròpia del País Valencià, Eivissa i l'Alguer amb un sentit genèric, fins i tot per a designar els ocells més grossos)
    Ex. 3: moixó (utilitzada sovint per a designar els ocells més petits però en algunes contrades també amb un valor genèric, encara que no se sol aplicar a les espècies més grosses)
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Són ocells o són aus?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/267/).
a vista d'ocell a vista d'ocell

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a vista d'ocell
  • es  a vista de pájaro
  • fr  à vol d'oiseau
  • fr  à vue d'oiseau
  • en  bird's-eye view, n

<Enginyeria forestal>

a vista d'ocell a vista d'ocell

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a vista d'ocell, adj
  • es  a vista de pájaro
  • fr  à vol d'oiseau
  • it  a volo d'uccello
  • en  bird's-eye view
  • de  Vogelperspektive

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>

Definició
Dit de l'observació i de la representació d'un territori percebut des d'una perspectiva aèria.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
al·lèrgia a la femta d'ocell al·lèrgia a la femta d'ocell

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la femta d'ocell, n f
  • ca  al·lèrgia a l'evacuació d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les dejeccions d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als excrements d'ocell, n f sin. compl.
  • es  alergia a excremento de pájaros, n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 91671000135107
braç d'ocell braç d'ocell

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  braç d'ocell, n m

<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definició
Magresa de l'avantbraç per atròfia muscular.
cara d'ocell cara d'ocell

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  cara d'ocell, n f
  • ca  fàcies d'ocell, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia>

Definició
Aspecte característic de la cara en la síndrome oculomandibulofacial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

estrelítzia estrelítzia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estrelítzia, n f
  • ca  flor d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m alt. sin.
  • ca  ocell del paradís, n m alt. sin.
  • ca  estrílitzia, n f var. ling.
  • nc  Strelitzia reginae Banks ex Aiton

<Botànica > estrelitziàcies>

idiòcia microcefàlica idiòcia microcefàlica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  idiòcia microcefàlica, n f
  • ca  idiòcia asteca, n f sin. compl.
  • ca  tipus asteca, n m sin. compl.
  • ca  tipus de cap d'ocell, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Definició
Idiòcia associada amb microcefàlia.
llet de gallina llet de gallina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llet de gallina, n f
  • ca  llet d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  llet de pardal, n f sin. compl.
  • ca  ornitògal, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  estrella de monja, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta de monja, n f alt. sin.
  • ca  estrelletes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  matacandeles, n m/f alt. sin.
  • ca  matallums, n m alt. sin.
  • nc  Ornithogalum umbellatum L.
  • nc  Ornithogalum divergens Boreau var. ling.
  • nc  Ornithogalum paterfamilias Godr. var. ling.

<Botànica > liliàcies>