Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca gall dindi ocel·lat, n m
es guajolote ocelado
fr dindon ocellé
en ocellated turkey
de Pfauentruthuhn
nc Meleagris ocellata

<02.05 Ocells > Gal·liformes > Fasiànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gallina tacada, n f
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
ca baca, n f var. ling.
ca peix eléctrich, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremulosa, n f var. ling.
nc Torpedo torpedo
nc Raya Torpedo var. ling.
nc Torpedo narcae var. ling.
nc Torpedo narce var. ling.
nc Torpedo ocelata var. ling.
nc Torpedo ocellata var. ling.
nc Torpedo oculata var. ling.
es tremielga, n f
es tremolina
es tremolina común
es trimielga
es vaca temblon
fr torpille ocellée
en common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gallina tacada, n f
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
ca baca, n f var. ling.
ca peix eléctrich, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremulosa, n f var. ling.
nc Torpedo torpedo
nc Raya Torpedo var. ling.
nc Torpedo narcae var. ling.
nc Torpedo narce var. ling.
nc Torpedo ocelata var. ling.
nc Torpedo ocellata var. ling.
nc Torpedo oculata var. ling.
es tremielga, n f
es tremolina
es tremolina común
es trimielga
es vaca temblon
fr torpille ocellée
en common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca gamarús ocel·lat, n m
es cárabo ocelado
fr chouette ocellée
en mottled wood-owl
de Mangokauz
nc Strix ocellata

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca gamarús ocel·lat, n m
es cárabo ocelado
fr chouette ocellée
en mottled wood-owl
de Mangokauz
nc Strix ocellata

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca gat ocel·lat cuallarg, n m
es pintarroja colilarga ocelada
it squalo spallina
en epaulette shark
nc Hemiscyllium ocellatum

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gresolera, n f
ca salvió, n m sin. compl.
ca cabelluda, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cresolera metxera, n f alt. sin.
ca gresolera cabelluda, n f alt. sin.
ca gresolera de mont, n f alt. sin.
ca gresolera vera, n f alt. sin.
ca herba sabotera, n f alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de llop, n f alt. sin.
nc Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gresolera, n f
ca salvió, n m sin. compl.
ca cabelluda, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cresolera metxera, n f alt. sin.
ca gresolera cabelluda, n f alt. sin.
ca gresolera de mont, n f alt. sin.
ca gresolera vera, n f alt. sin.
ca herba sabotera, n f alt. sin.
ca orella d'ase, n f alt. sin.
ca orella de llop, n f alt. sin.
nc Phlomis crinita Cav. subsp. crinita

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ocellam" dins totes les àrees temàtiques