Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ofici�s" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cartografia oficial, n f
- es cartografía oficial
- fr cartographie officielle
- it carte ufficiali
- en official cartography
- de amtliche Kartensammlung
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cartografia oficial, n f
- es cartografía oficial
- fr cartographie officielle
- it carte ufficiali
- en official cartography
- de amtliche Kartensammlung
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca certificat sanitari oficial, n m
- es certificado sanitario
- es certificado sanitario oficial
- fr certificat sanitaire
- en health certificate
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca certificat sanitari oficial, n m
- es certificado sanitario
- es certificado sanitario oficial
- fr certificat sanitaire
- en health certificate
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca certificat veterinari oficial, n m
- es certificado veterinario oficial
- fr certificat vétérinaire officiel
- en regulation certificate
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca certificat veterinari oficial, n m
- es certificado veterinario oficial
- fr certificat vétérinaire officiel
- en regulation certificate
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confraria d'oficis, n f
- es cofradía de oficios
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Entre el final del segle XII i l'inici del segle XIII es va produir un moviment migratori important de les zones rurals a les zones urbanes de menestrals, de les persones que es dedicaven a oficis (com els artesans, els picapedrers, els teixidors, els sabaters o els ferrers). Normalment aquests menestrals i els petits comerciants s'establien a les ciutats en carrers, places o barris segons l'ofici o activitat que exercien i, finalment, s'agrupaven en organitzacions corporatives.
En origen, aquestes corporacions tenien un caràcter religiós i benèfic, com acredita la denominació confraries d'oficis, però van esdevenir entitats reguladores i defensores dels interessos d'una professió. Ja en el segle XIII estaven consolidades com a entitats de defensa davant la competència, i van adquirir un paper rellevant en la ciutat, no solament en l'àmbit econòmic, sinó també en el social i polític.
Com totes les corporacions, aquestes confraries s'havien de constituir després d'una autorització reial, senyorial o municipal prèvia. Es dotaven d'un estatut en forma d'ordenacions que regulava tot allò referent a llur finalitat constitutiva, organismes de govern i finançament, entre altres aspectes. S'organitzaven d'una manera semblant a les universitats, amb una assemblea general, un consell ordinari i uns màxims representants (que rebien el nom de prohoms, cònsols, priors o majorals). Tenien una caixa comuna administrada per un clavari, i els diversos membres es dividien en diferents categories, les mateixes en què es dividia l'ofici (mestres, oficials i aprenents). Les confraries també fixaven les proves que calia superar per a accedir-hi i, després, per a passar a les altres categories de l'ofici o professió.
Tothom que exercia un ofici s'hi havia d'afiliar, i satisfeia una quota o cànon per a atendre les despeses de la corporació. La confraria prestava serveis i organitzava activitats de tot tipus (socials, professionals, laborals, de sanitat, d'assistència religiosa, i també polítiques). Per mitjà d'aquestes activitats, els menestrals i els petits comerciants podien accedir al govern del municipi, ja que integraven la mà menor. A més a més, organitzaven, quan se'ls requeria, les lleves de soldats d'entre els diversos membres.
Durant el segle XVIII les confraries es van passar a anomenar gremis.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca control oficial, n m
- es control oficial, n m
- fr contrôle officiel, n m
- en official control, n
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
Nota
- El pla que conté informació general sobre l'estructura i l'organització d'un control oficial és el pla de control.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca control oficial, n m
- es control oficial, n m
<Vitivinicultura>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cos d'oficines, n m
- es bloque de oficinas
<Construcció > Urbanisme>
