Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "oliba" dins totes les àrees temàtiques

milfulles

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulls de tomàquet, formatge fresc, orenga i oli d'oliva verge

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca milfulls de tomàquet, formatge fresc, orenga i oli d'oliva verge
es milhojas de tomate, queso fresco, orégano y aceite de oliva virgen
fr millefeuille de tomate, de fromage frais, d'origan et d'huile d'olive vierge
it millefoglie di pomodoro, formaggio fresco, origano ed olio extravergine d'oliva
en millefeulle of tomato, fresh cheese, oregano and virgin olive oil
de Millefeuille mit Tomaten, Frischkäse, Origano und kaltgepresstem Olivenöl

mongetes tendres al vapor amb patates confitades, oli d'oliva i menta

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca mongetes tendres al vapor amb patates confitades, oli d'oliva i menta
es judías verdes al vapor con patatas confitadas, aceite de oliva y menta
fr haricots verts à la vapeur aux pommes de terre confites, à l'huile d'olive et à la menthe
it fagiolini verdi al vapore con patate confit, olio d'oliva e menta
en steamed green beans with pickled potatoes, olive oil and mint
de gedünstete grüne Bohnen mit eingelegten Kartoffeln, Olivenöl und Minze

mosca de l'oliva

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mosca de l'oliva, n f
ca corc de costat, n m sin. compl.
ca corc de l'oliva, n m sin. compl.
ca cuc de l'oliva, n m sin. compl.
ca mosca de l'olivera, n f sin. compl.
ca xitxa, n f sin. compl.
ca xixí, n m sin. compl.
es gusano de la aceituna
es mosca de la aceituna
es mosca del olivo
fr mouche de l'olive
en olive fruit fly

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Dípter, Bactrocera (Dacus) oleae.

murta

<Ciències de la vida>

ca murta, n f
ca murter, n m sin. compl.
ca murtera, n f sin. compl.
ca murtó (fruit), n m sin. compl.
ca murtra, n f sin. compl.
ca murtrer, n m sin. compl.
ca murtrera, n f sin. compl.
ca murtró (fruit), n m sin. compl.
ca oliva (fruit), n f sin. compl.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca murtera bona, n f alt. sin.
ca murtó, n m alt. sin.
ca murtonera, n f alt. sin.
ca murtons, n m pl alt. sin.
ca murtons (fruit), n m pl alt. sin.
ca murtrons, n m pl alt. sin.
ca murtrons (fruit), n m pl alt. sin.
ca mortonera, n f var. ling.
ca mortons (fruit), n m pl var. ling.
ca murtinera, n f var. ling.
ca múrtol (fruit), n m var. ling.
ca murtolera, n f var. ling.
nc Myrtus communis L.

<Botànica > mirtàcies>

murta

<Botànica>

ca murta, n f
ca murter, n m sin. compl.
ca murtera, n f sin. compl.
ca murtó (fruit), n m sin. compl.
ca murtra, n f sin. compl.
ca murtrer, n m sin. compl.
ca murtrera, n f sin. compl.
ca murtró (fruit), n m sin. compl.
ca oliva (fruit), n f sin. compl.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca murtera bona, n f alt. sin.
ca murtó, n m alt. sin.
ca murtonera, n f alt. sin.
ca murtons, n m pl alt. sin.
ca murtons (fruit), n m pl alt. sin.
ca murtrons, n m pl alt. sin.
ca murtrons (fruit), n m pl alt. sin.
ca mortonera, n f var. ling.
ca mortons (fruit), n m pl var. ling.
ca murtinera, n f var. ling.
ca múrtol (fruit), n m var. ling.
ca murtolera, n f var. ling.
nc Myrtus communis L.

<Botànica > mirtàcies>

nucli accessori de l'oliva

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca nucli accessori de l'oliva, n m
ca paraoliva, n f sin. compl.
es núcleo olivar accesorio
es paraoliva
en accessory olivary nucleus

nucli accessori de l'oliva

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca nucli accessori de l'oliva, n m
ca cos paraolivari, n m sin. compl.
ca nucli juxtaolivari, n m sin. compl.
ca oliva accessòria, n f sin. compl.
ca paraoliva, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició

Cadascuna de les dues formacions grises situades l'una al costat extern i l'altra a l'intern de l'oliva bulbar.

oli d'oliva

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca oli d'oliva, n m
es aceite de oliva
fr huile d'olive
en olive oil

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

oli d'oliva

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Terminologia històrica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca oli d'oliva, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Terminologia històrica>

Definició

Líquid oliós, límpid i transparent, d'olor i tast característics, extret dels fruits madurs de l'olivera. L'integren triglicèrids de l'àcid oleic, del palmític i del linoleic, estearina i àcids grassos. És emprat com a aliment i, en farmàcia, per les seves propietats laxants, colecistocinètiques i emol·lients locals.