Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "oposició" dins totes les àrees temàtiques

oposició binària oposició binària

<Literatura > Teoria de la literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oposició binària, n f
  • es  oposición binaria, n f
  • en  binary opposition, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

oposició binària oposició binària

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició binària, n f
  • es  oposición binaria
  • fr  opposition binaire
  • en  binary opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició establida entre dos termes, un dels quals, el marcat, és definit per la presència d'un tret, i l'altre, el no marcat, per l'absència del dit tret.

Nota

  • Aquest tipus d'oposicions fou introduït per Roman Jakobson per tal de referir-se al conjunt de trets fonològics distintius que són agrupats en parelles de termes oposats, fins a un total de dotze parelles: vocàlic i no vocàlic, consonàntic i no consonàntic, dens i difús, tens i fluix, sonor i sord, nasal i oral, interrupte i continu, estrident i mat, recursiu i infraglotal, greu i agut, bemol·litzat i no bemol·litzat i sostingut i normal. Cada fonema és descrit en totes les llengües d'acord amb aquesta sèrie de parelles, tot i que, segons les llengües, alguns poden ser-hi redundants. Així, en les llengües romàniques, l'oposició entre sonor i sord és redundant en les consonants líquides i nasals. Les oposicions binàries també s'han utilitzat en l'anàlisi gramatical i semàntica dels elements lèxics. Un nom, per exemple, pot ser comú o no comú, comptable o no comptable, etc.
oposició constant oposició constant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició constant, n f
  • es  oposición constante
  • fr  opposition constante
  • en  constant opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fonològica que es manté en qualsevol context.
oposició constant oposició constant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició constant, n f
  • es  oposición constante
  • fr  opposition constante
  • en  constant opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fonològica que no pot ser neutralitzable, és a dir, que és vàlida en qualsevol context.

Nota

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /i/ i /u/. S'oposa a oposició neutralitzable.
oposició disjuntiva oposició disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició disjuntiva, n f
  • es  oposición disyuntiva
  • fr  opposition disjonctive
  • en  disjunctive opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fonològica que es basa en dos trets distintius simultanis.

Nota

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /p/ i /m/ (oral i nasal, d'una banda, i sord i sonor, de l'altra).
oposició distintiva oposició distintiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició distintiva, n f
  • ca  oposició fonològica, n f sin. compl.
  • es  oposición distintiva
  • fr  opposition distinctive
  • en  distinctive opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició que és rellevant en el sistema.
oposició equipol·lent oposició equipol·lent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició equipol·lent, n f
  • es  oposición equipolente
  • fr  opposition équipollente
  • en  equipolent opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fonològica entre dues unitats en la qual el tret distintiu no es pot jerarquitzar.
oposició equipol·lent oposició equipol·lent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició equipol·lent, n f
  • es  oposición equipolente
  • fr  opposition équipollente
  • en  equipollent opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que es troben en un pla d'igualtat.

Nota

  • És el cas dels fonemes /p/ i /t/: tots dos són oclusius i sords, però el primer és labial i el segon dental. L'oposició equipol·lent exclou l'oposició privativa i la gradual.
oposició extraparlamentària oposició extraparlamentària

<Política > Política interior>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  oposició extraparlamentària, n f

<Política > Política interior>

Definició
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d'aquest, que no participa en les eleccions legislatives.
oposició fonològica oposició fonològica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oposició fonològica, n f
  • ca  contrast fonològic, n m sin. compl.
  • es  contraste fonológico
  • es  oposición fonológica
  • fr  opposition phonologique
  • en  phonological contrast
  • en  phonological opposition

<Lingüística>

Definició
Oposició fònica que en una llengua té valor lingüístic, de manera que diferencia dues significacions.