Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "opressor" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fibra pressora, n f
<Anatomia > Histologia>, <Neurologia>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Genètica molecular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gen supressor, n m
- es gen supresor, n m
- fr gène suppresseur, n m
- en supresor gene, n
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Genètica molecular>
Definició
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca gen supressor de tumors, n m
- ca antioncogèn, n m sin. compl.
- ca gen supressor tumoral, n m sin. compl.
- es antioncogén
- es gen supresor de tumores
- es gen supresor tumoral
- fr anti-oncogène
- fr antioncogène
- fr gène suppresseur de tumeur
- it gene oncosoppressore
- en antioncogene
- en tumor suppressor gene
<Sinologia > Patologia mamària > Malalties malignes>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Oncologia i radioteràpia>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Genètica molecular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gen supressor tumoral, n m
- ca gen oncosupressor, n m sin. compl.
- ca gen supressor del càncer, n m sin. compl.
- es antioncogén, n m
- es gen supresor tumoral, n m
- fr anti-oncogène, n m
- fr antioncogène, n m
- fr gène suppresseur de tumeur, n m
- en antioncogene, n
- en tumor suppressor gene, n
<.FITXA REVISADA>, <Oncologia i radioteràpia>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Genètica molecular>
Definició
Nota
-
Es considera que els gens supressors tumorals tenen un comportament recessiu a nivell cel·lular, ja que és necessària la inactivació dels dos al·lels del gen amb mutacions de pèrdua de funció perquè es desenvolupi un fenotip maligne .
En una minoria de casos, les mutacions en aquests gens poden donar-se a la línia germinal i són les responsables d'algunes de les formes hereditàries de susceptibilitat al càncer (per exemple, retinoblastoma o poliposi còlica familiar).
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca graus de llibertat del prensor, n m pl
- es grados de libertad de una garra
- fr degrés de liberté d'un préhenseur
- en degrees of freedom of gripper
- cod 4.3.2
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
Definició
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca graus de llibertat del prensor respecte de l'objecte, n m pl
- es grados de libertad de una garra con un objeto
- fr degrés de liberté d'un préhenseur avec objet
- en degrees of freedom of gripper with object
- cod 4.3.3
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
Definició
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca graus de mobilitat del prensor, n m pl
- es grados de movilidad de la garra
- fr degrés de mobilité du préhenseur
- en degrees of mobility of gripper
- cod 4.3.1
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
Definició
Nota
- Vegeu la figura 6.
- 1- El moviment del prensor es pot dividir en tres categories: lineal, planar, i espacial, depenent dels graus de mobilitat dels prensors. Els graus de mobilitat dels prensors que es mostren en les figures 6 a, b i c, per exemple, són 1, 3 i 6 respectivament.
- 2- El primer pas en la planificació de les tasques de prensió és seleccionar els graus de mobilitat tenint en compte les propietats dels objectes.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Cardiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hipertensor, n m
- es hipertensivo, n m
- es hipertensor, n m
- fr hypertenseur, n m
- en hypertensor, n
- en pressor, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Cardiologia>, <Farmacologia > Conceptes generals>
