Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "oreneta" dins totes les àrees temàtiques

faig de Siebold faig de Siebold

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  faig de Siebold, n m
  • es  haya de Siebold
  • fr  hêtre de Siebold
  • en  japanese beech
  • en  Siebold's beech
  • nc  Fagus crenata

<Botànica>

Nota

  • Arbre de la família de les fagàcies.
forma prenexa forma prenexa

<Matemàtiques > Lògica matemàtica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  forma prenexa, n f
  • es  forma prenexa
  • fr  forme prénexe
  • en  prenex normal form

<Matemàtiques > Lògica matemàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

garric garric

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

havia embridada havia embridada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  havia embridada, n f
  • es  tangara embridada
  • fr  habia bridé
  • en  olive tanager
  • en  yellow-lored tanager
  • de  Streifenkehlkardinal
  • nc  Habia frenata
  • nc  Chlorothraupis frenata alt. sin.

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

havia embridada havia embridada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  havia embridada, n f
  • es  tangara embridada
  • fr  habia bridé
  • en  olive tanager
  • en  yellow-lored tanager
  • de  Streifenkehlkardinal
  • nc  Habia frenata
  • nc  Chlorothraupis frenata alt. sin.

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

herba de Noè herba de Noè

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè herba de Noè

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

moreneta moreneta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moreneta, n f
  • ca  muré, n m var. ling.
  • nc  Apterichthus caecus
  • nc  Apterichtus caecus var. ling.

<Peixos > Ofíctids>

moreneta moreneta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moreneta, n f
  • ca  muré, n m var. ling.
  • nc  Apterichthus caecus
  • nc  Apterichtus caecus var. ling.

<Peixos > Ofíctids>