Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "oreneta" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca faig de Siebold, n m
- es haya de Siebold
- fr hêtre de Siebold
- en japanese beech
- en Siebold's beech
- nc Fagus crenata
<Botànica>
Nota
- Arbre de la família de les fagàcies.
<Matemàtiques > Lògica matemàtica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca forma prenexa, n f
- es forma prenexa
- fr forme prénexe
- en prenex normal form
<Matemàtiques > Lògica matemàtica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garric, n m
- ca coscó, n m sin. compl.
- ca coscoll, n m sin. compl.
- ca coscolla, n f sin. compl.
- ca garriga, n f sin. compl.
- ca garriguella, n f sin. compl.
- ca garroll, n m sin. compl.
- ca garulla, n f sin. compl.
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca aglà, n m/f alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca alzina revell, n f alt. sin.
- ca aulinella, n f alt. sin.
- ca bellota (fruit), n f alt. sin.
- ca bellotera borda, n f alt. sin.
- ca carrascolla roja, n f alt. sin.
- ca coscoll blanc, n m alt. sin.
- ca coscoll roger, n m alt. sin.
- ca coscoll roig, n m alt. sin.
- ca coscoll ver, n m alt. sin.
- ca coscolla blanca, n f alt. sin.
- ca coscolla roja, n f alt. sin.
- ca coscollera, n f alt. sin.
- ca garric roig, n m alt. sin.
- ca garrics, n m pl alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca garriguelles, n f pl alt. sin.
- ca garrigues, n f pl alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca grana, n f alt. sin.
- ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
- ca grana vermelló, n f alt. sin.
- ca graneta, n f alt. sin.
- ca malla, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca alzina rabell, n f var. ling.
- ca alzina ravell, n f var. ling.
- ca aurinella, n f var. ling.
- ca coscoja, n f var. ling.
- ca coscoll roge, n m var. ling.
- ca coscollis, n m var. ling.
- ca coscollís, n m var. ling.
- ca coscollita, n f var. ling.
- ca coscollo, n m var. ling.
- ca coscona, n f var. ling.
- ca coscoy, n m var. ling.
- ca garrins, n m pl var. ling.
- ca garrits, n m pl var. ling.
- ca garritx, n m var. ling.
- ca garrolla, n f var. ling.
- ca matorra, n f var. ling.
- nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garric, n m
- ca coscó, n m sin. compl.
- ca coscoll, n m sin. compl.
- ca coscolla, n f sin. compl.
- ca garriga, n f sin. compl.
- ca garriguella, n f sin. compl.
- ca garroll, n m sin. compl.
- ca garulla, n f sin. compl.
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca aglà, n m/f alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca alzina revell, n f alt. sin.
- ca aulinella, n f alt. sin.
- ca bellota (fruit), n f alt. sin.
- ca bellotera borda, n f alt. sin.
- ca carrascolla roja, n f alt. sin.
- ca coscoll blanc, n m alt. sin.
- ca coscoll roger, n m alt. sin.
- ca coscoll roig, n m alt. sin.
- ca coscoll ver, n m alt. sin.
- ca coscolla blanca, n f alt. sin.
- ca coscolla roja, n f alt. sin.
- ca coscollera, n f alt. sin.
- ca garric roig, n m alt. sin.
- ca garrics, n m pl alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca garriguelles, n f pl alt. sin.
- ca garrigues, n f pl alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca grana, n f alt. sin.
- ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
- ca grana vermelló, n f alt. sin.
- ca graneta, n f alt. sin.
- ca malla, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca alzina rabell, n f var. ling.
- ca alzina ravell, n f var. ling.
- ca aurinella, n f var. ling.
- ca coscoja, n f var. ling.
- ca coscoll roge, n m var. ling.
- ca coscollis, n m var. ling.
- ca coscollís, n m var. ling.
- ca coscollita, n f var. ling.
- ca coscollo, n m var. ling.
- ca coscona, n f var. ling.
- ca coscoy, n m var. ling.
- ca garrins, n m pl var. ling.
- ca garrits, n m pl var. ling.
- ca garritx, n m var. ling.
- ca garrolla, n f var. ling.
- ca matorra, n f var. ling.
- nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca havia embridada, n f
- es tangara embridada
- fr habia bridé
- en olive tanager
- en yellow-lored tanager
- de Streifenkehlkardinal
- nc Habia frenata
- nc Chlorothraupis frenata alt. sin.
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca havia embridada, n f
- es tangara embridada
- fr habia bridé
- en olive tanager
- en yellow-lored tanager
- de Streifenkehlkardinal
- nc Habia frenata
- nc Chlorothraupis frenata alt. sin.
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moreneta, n f
- ca muré, n m var. ling.
- nc Apterichthus caecus
- nc Apterichtus caecus var. ling.
<Peixos > Ofíctids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moreneta, n f
- ca muré, n m var. ling.
- nc Apterichthus caecus
- nc Apterichtus caecus var. ling.
<Peixos > Ofíctids>