Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morruda, n f
ca afuat, n m sin. compl.
ca aurada platejada, n f sin. compl.
ca auradeta, n f sin. compl.
ca morros d'espasa, n m pl sin. compl.
ca morrut, n m sin. compl.
ca oradeta, n f sin. compl.
nc Diplodus puntazzo
nc Charax puntazzo var. ling.
nc Puntazzo puntazzo var. ling.
es sargo picudo
fr charax
fr sar à museau pointu
en sharpsnout seabream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca mosca arenera, n f
ca mosca de la sorra, n f
es jején
es mosca de la arena
en sand fly
nc Phlebotomus papatasi
nc Phlebotomus papatasii
nc Phlebotomus pappataci

<Zoologia > Insectes>

Nota

Insecte de la família dels psicòdids.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca mostela cuallarga, n f
es comadreja colilarga, n f
fr belette à longue queue, n f
en long-tailed weasel, n
de Langschwanzwiesel, n n
nc Mustela frenata

<Mamífers > Carnívors > Mustèlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca mostela cuallarga, n f
es comadreja colilarga, n f
fr belette à longue queue, n f
en long-tailed weasel, n
de Langschwanzwiesel, n n
nc Mustela frenata

<Mamífers > Carnívors > Mustèlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca movitort salvatge, n m
ca herba arenera, n f sin. compl.
ca herba de la fluxió, n f sin. compl.
ca herba del mal de queixal, n f sin. compl.
ca movitort de fulla ampla, n m sin. compl.
nc Lepidium latifolium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, present en rierols i lloc humits dels Pirineus i comarques del litoral del Principat i també a Mallorca i Menorca. Tota la planta que es cull quan és a punt de florir o ja és florida o té els fruits madurs, i l'arrel cap a finals d'estiu o a principis de la tardor, fresca o en infusió, ha estat emprada com a aperitiu, digestiva, antiescorbútica i diürètica. Com a ús extern, en rentades, també ha estat usada en afeccions vaginals. Les fulles aixafades, aplicades com a cataplasma, també foren utilitzades per combatre el mal de queixal i la ciàtica.

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca musaranya del Gabon, n f
es musaraña del Gabón
fr crocidure du Gabon
nc Crocidura crenata

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca noguerola, n f
ca cornicabra, n f sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca noguereta, n f sin. compl.
ca terebint, n m sin. compl.
ca arbre del pi, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca bitxer, n m alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca corneta, n f alt. sin.
ca cornipedrera, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofera, n f alt. sin.
ca herba mosquitera, n f alt. sin.
ca llampuga pudent, n f alt. sin.
ca llentiscle, n m alt. sin.
ca llentiscler, n m alt. sin.
ca llentisclot, n m alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata borda, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabrit, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matissa vera, n f alt. sin.
ca moixera, n f alt. sin.
ca mosquitera, n f alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca conicabra, n f var. ling.
ca conyicabra, n f var. ling.
ca estincler, n m var. ling.
ca lentisclot, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca matavera, n f var. ling.
ca púdio, n m var. ling.
ca púdiol, n m var. ling.
ca pudol, n m var. ling.
ca pudolo, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
ca putdiol, n m var. ling.
ca rataboc, n m var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca rentiscle, n m var. ling.
ca rentiscles, n m pl var. ling.
nc Pistacia terebinthus L.

<Botànica > anacardiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca noguerola, n f
ca cornicabra, n f sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca noguereta, n f sin. compl.
ca terebint, n m sin. compl.
ca arbre del pi, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca bitxer, n m alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca corneta, n f alt. sin.
ca cornipedrera, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofera, n f alt. sin.
ca herba mosquitera, n f alt. sin.
ca llampuga pudent, n f alt. sin.
ca llentiscle, n m alt. sin.
ca llentiscler, n m alt. sin.
ca llentisclot, n m alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata borda, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabrit, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matissa vera, n f alt. sin.
ca moixera, n f alt. sin.
ca mosquitera, n f alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca conicabra, n f var. ling.
ca conyicabra, n f var. ling.
ca estincler, n m var. ling.
ca lentisclot, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca matavera, n f var. ling.
ca púdio, n m var. ling.
ca púdiol, n m var. ling.
ca pudol, n m var. ling.
ca pudolo, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
ca putdiol, n m var. ling.
ca rataboc, n m var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca rentiscle, n m var. ling.
ca rentiscles, n m pl var. ling.
nc Pistacia terebinthus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca opereta, n f

<Música>

Definició

Peça teatral per a ésser cantada en part, amb acompanyament orquestral.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca opereta, n f
es opereta
en operetta

<Música>

Definició

Peça teatral lleugera i de caràcter alegre, en la qual s'alternen les parts parlades i les parts cantades amb acompanyament orquestral.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "oreneta" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Definició

Definició