Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "originari" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ingrés ordinari, n m
- es ingreso ordinario
- en ordinary income
<Economia i empresa>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca jornada ordinària, n f
- es jornada ordinaria
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La jornada laboral ordinària és la que realitza un treballador que treballa a temps complet; en aquest sentit, la durada màxima de la jornada de treball és la pactada en els convenis col·lectius o en els contractes laborals signats entre empresaris i treballadors; ara bé, el Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors disposa, en l'article 34.1, que aquesta durada ha de ser, com a màxim, de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
El nombre d'hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a nou hores diàries, tret que el conveni col·lectiu o un acord entre l'empresa i els representants dels treballadors estableixi una distribució del temps de treball diferent. En tot cas, cal que es respectin els descansos entre jornades establerts per llei, que de manera general ha de ser de dotze hores entre el final d'una jornada i el començament de la següent. A més a més, sempre que la jornada diària continuada excedeixi de sis hores cal establir un període de descans de, com a mínim, quinze minuts (trenta minuts per als menors de divuit anys, sempre que la jornada continuada excedeixi de quatre hores i mitja), que es considerarà temps de treball efectiu, si així ho disposa el conveni o el contracte laboral.
Els treballadors tenen dret a adaptar la durada i la distribució de la jornada per a poder conciliar la vida personal i familiar i la laboral, en els termes pactats amb l'empresa mitjançant la negociació col·lectiva o un conveni. Si un treballador fa més hores de les establertes per a la jornada ordinària, s'han de considerar jornada extraordinària i s'han de compensar per temps equivalents a descans retribuït, o s'han d'abonar a canvi d'una quantitat igual o superior al preu que es paga per l'hora ordinària. - V. t.: jornada laboral n f
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca jutge ordinari | jutge ordinària, jutgessa ordinària, n m, f
- es juez ordinario | juez ordinaria, jueza ordinaria, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca krigatge ordinari, n m
- ca krigatge de punts, n m sin. compl.
- es krigeado de puntos
- es krigeado ordinario
- en ordinary kriging
- en point kriging
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
- El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca krigatge ordinari, n m
- ca krigatge de punts, n m sin. compl.
- es krigeado de puntos
- es krigeado ordinario
- en ordinary kriging
- en point kriging
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
- El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca krigatge ordinari, n m
- ca krigatge de punts, n m sin. compl.
- es krigeado de puntos
- es krigeado ordinario
- en ordinary kriging
- en point kriging
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>
Definició
Nota
- El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca la imatge seleccionada es mostra en la mida original al centre
- en the selected image is displayed full-size in the center
<Localització > Fraseologia>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llei ordinària, n f
- es ley ordinaria
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Hi ha dos aspectes bàsics en la noció de llei ordinària: en primer lloc, l'òrgan del qual emana, és a dir, les Corts Generals, i en segon lloc, el procediment mitjançant el qual manifesten la voluntat, que és un procediment típic i solemne, regulat per la Constitució espanyola (CE) i pels reglaments parlamentaris.
El procediment legislatiu o d'elaboració de les lleis ordinàries té tres fases: la fase d'iniciativa legislativa (art. 87 al 89 CE), la fase de discussió i d'aprovació per les cambres (regulada pels reglaments parlamentaris) i la fase d'integració de l'eficàcia de la norma.
En aquest sentit, els òrgans legitimats per a prendre la iniciativa davant el Congrés dels Diputats són: el Govern espanyol, qualsevol de les dues cambres, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i una fracció del cos electoral (500.000 ciutadans amb dret a vot).
En la fase de discussió i d'aprovació, es poden distingir diferents moments: la presentació dels projectes o proposicions de llei davant la mesa del Congrés; el període de presentació d'esmenes; la redacció d'un informe; l'inici d'un debat en comissió i la posterior adopció d'un dictamen, que serà elevat al president del Congrés; la deliberació en el Ple i l'aprovació definitiva del text en el Congrés dels Diputats; la remissió del text aprovat per part del president del Congrés al president del Senat, i la reproducció de tots els moments esmentats anteriorment en el Senat, el qual pot aprovar el projecte o proposició de llei, introduir-hi esmenes o vetar-lo.
La darrera fase, la d'integració de l'eficàcia de la norma, consisteix en la sanció de la llei pel rei durant el termini de quinze dies, a comptar des de l'aprovació feta per les Corts Generals; en la promulgació o incorporació de la llei de manera definitiva a l'ordenament jurídic, i en la publicació corresponent en el Butlletí Oficial de l'Estat.
A banda del procediment legislatiu descrit, n'existeixen d'altres anomenats especials, que condueixen a un resultat idèntic, és a dir, a l'elaboració d'una llei ordinària. En són exemples el procediment de lectura única, el procediment d'urgència i la possibilitat que les cambres deleguin en les comissions legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei.
El procediment de lectura única s'utilitza quan la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconsella, o quan així ho permet la simplicitat de la seva formulació. En aquest sentit, es procedeix a un debat sotmès a les normes establertes pels debats de totalitat, posteriorment se sotmet a votació el text en conjunt i queda aprovat si la votació és favorable.
El procediment d'urgència es produeix si la mesa del Congrés dels Diputats, a petició del Govern de l'Estat, de dos grups parlamentaris o d'una quinzena part dels diputats, ho sol·licita. La declaració d'urgència implica que els terminis del procediment legislatiu ordinari es redueixen a la meitat, si bé la mesa pot prorrogar o reduir els terminis mencionats.
Finalment, pel que fa a la possibilitat de delegació en les comissions legislatives permanents, val a dir que s'estableixen dues limitacions: la possibilitat que el Ple pugui sol·licitar el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei objecte de delegació, i la impossibilitat de delegació de casos de reforma constitucional, de qüestions internacionals, de lleis orgàniques i de bases i pressupostos generals de l'Estat. - V. t.: llei orgànica n f
<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llengua d'origen, n f
- ca llengua d'objecte, n f sin. compl.
- ca llengua font, n f sin. compl.
- ca llengua original, n f sin. compl.
- ca LO, n f sigla
- es lengua de origen, n f
- es llengua fuente, n f
- es lengua objeto, n f sin. compl.
- es lengua original, n f sin. compl.
- es LO, n f sigla
- fr langue source, n f
- fr langue objet, n f sin. compl.
- en source language, n
- en object language, n sin. compl.
- en SL, n sigla
<Estudis de traducció>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>
- ca llengua de partida, n f
- es lengua de origen, n f
- fr langue d'origine, n f
- fr langue de départ, n f
- fr langue-source, n f
- it lingua dell'originale, n f
- it lingua di partenza, n f
- pt língua de partida, n f
- pt lingua-fonte, n f
- en floor language, n
- en source language, n
- de Ausgangssprache, n f
<Fires i congressos > Traducció i interpretació>
