Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ovació" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca novació, n f
- es novación, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca novació, n f
- es novación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 1156 del Codi civil espanyol (CC) estableix que una de les causes d'extinció de les obligacions és la novació, la qual és regulada entre els articles 1203 i 1213 del CC, tots dos inclosos.
L'article 1203 del CC determina que les obligacions es poden modificar variant-ne l'objecte o les condicions principals, substituint la persona del deutor i subrogant una tercera persona en els drets del creditor.
En el primer cas, perquè l'obligació quedi extingida per una altra que la substitueixi, cal que es declari terminantment d'aquesta manera, o que l'antiga i la nova siguin incompatibles (art. 1204 CC).
D'altra banda, la substitució de l'antic deutor per un de nou es pot dur a terme sense el consentiment de l'antic, però cal el del creditor (art. 1205 CC). Si el creditor l'ha acceptat, la insolvència del nou deutor no el faculta per a actuar contra el deutor primitiu, llevat que aquesta insolvència sigui anterior i pública o coneguda pel deutor en el moment de delegar el seu deute (art. 1206 CC).
L'òrgan legislador regula que cal que s'estableixi amb claredat la subrogació d'un tercer en els drets del creditor, i que només es pot considerar efectiva en els casos que estableix expressament el mateix CC (art. 1209 CC). En aquest sentit, es considera que hi ha subrogació: a) quan un creditor paga a un altre creditor preferent; b) quan un tercer, no interessat en l'obligació, paga amb l'aprovació expressa o tàcita del deutor, i c) quan paga el qui tingui interès en el compliment de l'obligació, salvats els efectes de la confusió en relació amb la porció que li correspongui (art. 1210).
A partir de l'article 1211 del CC, el deutor pot fer la subrogació sense el consentiment del creditor quan per pagar el deute hagi agafat en préstec els diners per escriptura pública, hi faci constar el seu propòsit i expressi en la carta de pagament la procedència de la quantitat pagada.
A continuació, el codi disposa que la subrogació transfereix al subrogat el crèdit amb els drets annexos contra el deutor o contra els tercers, tant si són fiadors com posseïdors de les hipoteques (art. 1212 CC).
Pel que fa als efectes, l'article 1207 del CC estableix que quan s'extingeixi l'obligació principal per l'efecte de la novació, només poden subsistir les obligacions accessòries que siguin beneficioses per a tercers que no hagin prestat llur consentiment.
A banda, la novació és nul·la si també ho era l'obligació primitiva, llevat que la causa de nul·litat només pugui ser invocada pel deutor, o que la rectificació convalidi els actes nuls en l'origen (art. 1208 CC).
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la novatio, n f
- ca novació, n f
- es novación, n f
- fr novation, n f
- it novazione, n f
<Dret romà>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- es frase
- es oración
- fr phrase
- en sentence
<Lingüística>
Definició
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca oració, n f
- ca pregària, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- L'oració és un fenomen religiós universal que respon a la predisposició humana natural per a expressar amb paraules les idees i els sentiments. De la mateixa manera que l'home es comunica naturalment amb els seus semblants mitjançant paraules, també s'adreça instintivament a les potències sobrenaturals en les quals creu pel mateix mitjà. Encara que l'oració fou en els seus orígens una manifestació espontània, de seguida va adoptar fórmules fixes, que freqüentment van ser consignades per escrit. Aquestes fórmules es van considerar moltes vegades inalterables pel seu caràcter sagrat i van entrar a formar part del culte litúrgic. L'oració adopta estils i estructures diferents segons sigui de súplica, de lloança, de penediment o de petició.
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- es frase, n f
- es oración, n f
- fr phrase, n f
- en sentence, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca oració, n f
<Lingüística textual>
Definició
Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i contextuals.
Des del punt de vista semàntic, l'oració és una unitat dinàmica coherent amb el món i amb el text de què forma part, que actualitza les funcions lingüístiques de descriure, narrar, manar, exhortar i exclamar, i adquireix ple sentit en el text i el context.
Des del punt de vista pragmàtic, l'oració és una unitat comunicativa adaptativa que porta l'empremta de les intencions de l'emissor respecte a l'enunciat, actualitza les funcions comunicatives i s'adequa a l'intercanvi comunicatiu i a l'àmbit de la cultura en què s'insereix.
Nota
- 1. En l'oració, la representació del món s'atribueix al dictum de l'oració (o informació literal); les intencions o empremta de l'emissor, al modus de l'oració (o informació psicològica).
- 2. Les diverses categories gramaticals que constitueixen l'oració des del punt de vista gramatical són el nom, el verb, l'adjectiu i l'adverbi, com a paraules lèxiques, i l'article, el pronom, la preposició i la conjunció, com a paraules gramaticals.
- 3. L'oració es desplega per formar el teixit textual mitjançant nexes lingüístics en la coordinació amb altres oracions, la subordinació a altres oracions i la interordinació amb altres oracions, i també per mitjà de nexes paralingüístics en la juxtaposició amb altres oracions i clàusules.
- 4. Amb relació a les modalitats que prenen les oracions, vegeu el terme tipologia d'oracions i, amb relació a les funcions comunicatives, el terme funció comunicativa.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca oració, n f
- es oración, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- ca O, n f abrev.
- es frase
- es oración
- es O abrev.
- fr phrase
- fr P abrev.
- en phrase
- en sentence
- en S abrev.
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oració activa, n f
- es oración activa
- fr phrase active
- en active sentence
<Lingüística>
