Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ovació" dins totes les àrees temàtiques

oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase attributive
  • fr  phrase copulative
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que té predicat nominal, del qual l'atribut forma part.
oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • fr  phrase attributive
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.

Nota

  • Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
oració bàsica oració bàsica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració bàsica, n f
  • es  oración básica
  • fr  phrase de base
  • en  base sentence

<Lingüística>

Definició
En gramàtica tradicional i estructural, oració declarativa, afirmativa i activa.

Nota

  • Per exemple, l'oració Manel ha escrit un llibre de poemes és una oració bàsica, a diferència de Ha escrit Manel un llibre de poemes?, que seria una oració derivada de l'anterior.
oració ben formada oració ben formada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració ben formada, n f
  • ca  oració gramatical, n f sin. compl.
  • es  oración bien formada
  • fr  phrase bien formée
  • en  well formed sentence

<Lingüística>

Definició
En gramàtica generativa, oració que pot ser generada per la gramàtica d'una llengua.
oració causal oració causal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració causal, n f
  • es  oración causal
  • fr  proposition causale
  • en  causal clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada introduïda per una conjunció causal, que expressa un motiu respecte a la significacióde l'oració principal.
oració causal oració causal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració causal, n f
  • es  oración causal
  • fr  proposition causale
  • en  causal clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada adverbial que expressa el motiu o la raó del que s'indica en el predicat de l'oració principal o bé aporta un incís explicatiu del que es diu en l'oració principal, de la manera com es diu o de per què el parlant diu el que diu.

Nota

  • És el cas de perquè vol guanyar diners en l'oració Treballa perquè vol guanyar diners, que indica el motiu de l'acte de treballar, o de ja que ens pot ajudar en la nostra investigació en l'oració És una idea interessant, ja que ens pot ajudar en la nostra investigació, que explica per què el parlant qualifica la idea d'interessant. Diferents lingüistes han defensat que les causals pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes que normalment introdueixen aquestes oracions són perquè, com que, vist que, per tal com, puix que o ja que. Les subordinades causals se solen classificar en causals internes i externes, atenent a criteris estructurals, i en causals de l'enunciat (o de contingut) i de l'enunciació (o pragmàtiques), atenent a criteris pragmàtics. Les causals internes funcionen com a complements circumstancials i formen part del predicat de l'oració principal (com en Se n'ha anat perquè estava cansat), mentre que les externes funcionen com a adjunts oracionals i ocupen una posició perifèrica dins l'estructura de l'oració composta, a l'esquerra o a la dreta de l'oració principal (com en Com que era molt tard, decidiren posposar la reunió o Decidiren tancar la reunió, ja que era molt tard) i més esporàdicament en posició parentètica (com en Decidiren, ja que era molt tard, posposar la reunió). Des d'un punt de vista semàntic, les causals externes solen ser considerades causals explicatives, en el sentit que introdueixen una explicació o justificació del conjunt del que es diu en l'oració principal, de la manera com es diu o de per què el parlant diu el que diu. Per altra banda, les causals de l'enunciat incideixen sobre el contingut del predicat o del conjunt de l'oració principal, com en els exemples adduïts fins ara, mentre que les causals de l'enunciació expliquen l'acte de parla que fa el parlant amb l'oració principal (com en Ves-te'n, que faràs tard, en què la causal explica l'ordre o el suggeriment expressat amb l'imperatiu) o la deducció que du el parlant a fer una determinada afirmació (com en El pare està preocupat, perquè no diu res, en què el parlant dedueix i declara que el seu pare està preocupat, a partir del fet que no diu res).
oració circumstancial oració circumstancial

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració circumstancial, n f
  • es  oración circunstancial
  • fr  proposition circonstancielle
  • en  circumstantial clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada adverbial que és sempre commutable per un adverbi i que assenyala una determinació de temps, de lloc o de manera.

Nota

  • Segons aquesta determinació, es diferencien les circumstancials de temps, de lloc i de manera. Els subordinadors més normals d'aquestes oracions són els relatius quan, on i com, raó per la qual alguns autors consideren que aquestes oracions són relatives sense nucli o sense antecedent. Per exemple, Vaig anar on tu em vas dir.
oració clivellada oració clivellada

<Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  oració clivellada, n f
  • es  oración hendida
  • es  oración partida
  • es  oración truncada
  • fr  phrase clivée
  • en  cleft sentence

<Lingüística>

Definició
Oració resultat de l'escissió en dues parts d'una oració, amb la finalitat d'emfatitzar-ne el rema.

Nota

  • Un exemple d'oració clivellada és Sou vosaltres que ho sabeu, a partir de l'oració asseverativa Vosaltres ho sabeu.
oració clivellada oració clivellada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració clivellada, n f
  • ca  oració escindida, n f sin. compl.
  • es  oración escindida
  • es  oración hendida
  • fr  phrase clivée
  • en  cleft sentence

<Lingüística>

Definició
Oració marcada en la qual es focalitza contrastivament un constituent oracional situant-lo entre el verb copulatiu ser i una oració de relatiu o una oració encapçalada per la conjunció que.

Nota

  • Per exemple, a l'oració no marcada L'Enric ens ho ha dit, hi correspon l'oració clivellada És l'Enric qui ens ho ha dit o bé És l'Enric que ens ho ha dit, en la qual l'Enric rep el focus contrastiu i la subordinada conté informació compartida pels interlocutors. Tot i que no és tan habitual, també es possible que el constituent postcopular tinga un caràcter temàtic i la subordinada aporte informació nova, com en Fou aleshores que es va adonar de tot.
oració comparativa oració comparativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració comparativa, n f
  • es  oración comparativa
  • fr  proposition comparative
  • en  comparative clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada que expressa una comparació respecte a la significació de l'oració principal.