Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ovació" dins totes les àrees temàtiques

oració condicional oració condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració condicional, n f
  • es  oración condicional
  • fr  proposition conditionnelle
  • en  conditional clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada introduïda per una conjunció condicional, que expressa una restricció respecte a la significació de l'oració principal.
oració condicional oració condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració condicional, n f
  • es  oración condicional
  • fr  proposition conditionnelle
  • en  conditional sentence

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada adverbial que indica la condició necessària per al desenvolupament del que s'enuncia en l'oració principal.

Nota

  • Per exemple, Si no arribes a temps en Si no arribes a temps, telefona'ns. L'oració subordinada condicional sovint s'anomena pròtasi i la principal, apòdosi. Diferents lingüistes han defensat que les condicionals pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes més normals que introdueixen les oracions condicionals són si, en cas que, amb que, posat que, etc. Tradicionalment, les oracions condicionals es classifiquen en reals, irreals de present i irreals de passat. En les reals, la situació expressada es presenta com a realitzable en l'esfera del present (Si m'ho demanes, t'ho diré); en les irreals de present, com a poc o gens realitzable en l'esfera del present (Si m'ho demanés, ho faria), i les irreals de passat, com a ja descartades pel fet de situar-se en el passat (Si m'ho hagués demanat, ho hauria fet).
oració condicional oració condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració condicional, n f
  • es  oración condicional
  • fr  proposition conditionnelle
  • en  conditional sentence

<Lingüística>

Definició
Oració composta formada per l'oració que expressa la situació condicionant i la que expressa l'oració condicionada.

Nota

  • Per exemple, Si no arribes a temps, telefona'ns.
oració condicional epistèmica oració condicional epistèmica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració condicional epistèmica, n f
  • ca  oració condicional explicativa, n f sin. compl.
  • es  oración condicional epistémica
  • es  oración condicional explicativa
  • fr  proposition conditionnelle épistémique
  • fr  proposition conditionnelle épistémique
  • en  epistemic conditional sentence
  • en  non-restrictive conditional sentence

<Lingüística>

Definició
Oració condicional en què el parlant parteix de la informació que conté la pròtasi per a deduir el que s'expressa en l'apòdosi.

Nota

  • Per exemple, Si no et mira als ulls, és que se sent culpable, Si torna a anar a classe, és perquè ja es troba més bé.
oració consecutiva oració consecutiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració consecutiva, n f
  • ca  oració il·lativa, n f sin. compl.
  • es  oración consecutiva
  • es  oración ilativa
  • fr  proposition consécutive
  • en  consecutive clause
  • en  illative clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada introduïda per una conjunció consecutiva, que expressa una conseqüència o un resultatrespecte a la significació de l'oració principal.
oració consecutiva oració consecutiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració consecutiva, n f
  • es  oración consecutiva
  • fr  phrase consécutive
  • en  consecutive clause

<Lingüística>

Definició
En la gramàtica tradicional, oració coordinada o subordinada amb què s'indica la conseqüència o el resultat d'una situació expressada en l'oració precedent.

Nota

  • Tradicionalment, es considera que són coordinades les oracions que presenten independència sintàctica i melòdica respecte a l'oració amb què estableixen la relació consecutiva i que apareixen introduïdes per nexes del tipus així que, de manera que: Estava cansada, així que se n'anà de seguida (o de manera que se n'anà de seguida). Així mateix, es considera que són subordinades les que no tenen independència melòdica i estan introduïdes per la conjunció que en correlació amb un constituent de caràcter quantitatiu, tal… que, tant… que, tan… que: Estava tan cansada que se n'anà de seguida. En els estudis més recents, però, és habitual considerar que es tracta d'oracions clarament diferenciades. En aquest sentit, és habitual caracteritzar les primeres com a il·latives (o consecutives no ponderatives) i les segones com a consecutives pròpiament dites (o consecutives ponderatives).
oració consecutiva oració consecutiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració consecutiva, n f
  • ca  oracio consecutiva correlativa, n f sin. compl.
  • ca  oració consecutiva ponderativa, n f sin. compl.
  • es  oración consecutiva
  • es  oración consecutiva correlativa
  • es  oración consecutiva ponderativa
  • fr  phrase consécutive
  • fr  phrase consécutive corrélative
  • en  consecutive clause
  • en  correlative consecutive clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada amb què s'indica la conseqüència de la situació extrema expressada per l'oració principal.

Nota

  • Per exemple, que se n'anà de seguida en Estava tan cansada que se n'anà de seguida. L'oració consecutiva està introduïda per la conjunció que i es troba en correlació amb un quantificador, que és el que expressa el grau extrem (tan en l'exemple anterior). També reben el nom de consecutives correlatives, per la correlació que s'estableix entre el quantificador i la conjunció (tan… que) i consecutives ponderatives (pel fet d'indicar el resultat d'una situació extrema).
oració coordinada oració coordinada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració coordinada, n f
  • es  oración coordinada
  • fr  phrase coordonnée
  • en  coordinate sentence

<Lingüística>

Definició
Oració composta constituïda per dues oracions independents entre elles.
oració coordinada oració coordinada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració coordinada, n f
  • es  oración coordinada
  • fr  phrase coordonnée
  • en  coordinate sentence

<Lingüística>

Definició
Oració composta constituïda per dues oracions sintàcticament equivalents.

Nota

  • La classificació de les oracions coordinades presenta dificultats i varia segons els autors. L'opinió més generalitzada, però, consisteix a diferenciar tres tipus d'oracions coordinades: les copulatives, les adversatives i les disjuntives.
oració copulativa oració copulativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració copulativa, n f
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase copulative
  • en  copulative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que es construeix amb un verb copulatiu.

Nota

  • En les oracions copulatives la predicació recau sobre un element no verbal i el verb serveix d'enllaç entre el subjecte i el predicat no verbal. Així, en l'oració copulativa El cotxe és nou, la predicació recau en l'adjectiu nou i el verb ser enllaça aquest predicat nominal amb el subjecte. Les oracions copulatives amb el verb ser es classifiquen en adscriptives i equatives. Tot i que la tradició gramatical no sol considerar locatives les oracions amb un verb copulatiu i un locatiu, com ara El pare és a l'hort, també es poden analitzar com a copulatives, i concretament com a copulatives locatives.