Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ovaci�" dins totes les àrees temàtiques

còrtex ovàric

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  còrtex ovàric, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Part externa de l'ovari constituïda pels fol·licles de Graaf, els cossos lutis i fibres de teixit connectiu.
carcinoma ovàric

<Ginecologia i obstetrícia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carcinoma ovàric, n m

<Ginecologia i obstetrícia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Tumor epitelial maligne de l'ovari, que es presenta segons diferents aspectes histopatològics en relació amb el tipus cel·lular predominant: a) tumors serosos (adenocarcinoma serós, adenocarcinoma papil·lar serós, cistoadenocarcinoma papil·lar serós, adenofibrocarcinoma, cistoadenofibrocarcinoma i psammocarcinoma serós); b) tumors mucinosos (adenocarcinoma mucinós, cistoadenocarcinoma mucinós i cistoadenocarcinofibroma); c) tumors endometrioides (carcinoma endometrioide); d) tumors de cèl·lules clares o mesonefroides (adenocarcinoma de cèl·lules clares); e) tumor de Brenner i carcinoma de cèl·lules transicionals; f) tumors müllerians mixtos, i g) carcinoma quístic adenoide i carcinoma basaloide. La difusió metastàtica més freqüent del tumor es realitza en l'ovari contralateral, la cavitat peritoneal, els ganglis paraaòrtics i pelvians i el fetge. La invasió intraperitoneal comporta sovint la presència d'ascites i l'afectació epiploica. La metàstasi umbilical pot esdevenir la primera manifestació de la malaltia (node de la germana Joseph). Les metàstasis extraabdominals més freqüents s'efectuen en el pulmó i la pleura. El carcinoma in situ o precoç gairebé sempre és de tipus serós i pot ésser unilateral, bilateral o multifocal. Els carcinomes ovàrics no epitelials, derivats de les cèl·lules germinals, són representats pel carcinoma embrionari i el coriocarcinoma. Una varietat anatomopatològica de carcinoma ovàric peculiar és el carcinoma de cèl·lules clares, tumor d'alt grau de malignitat, gairebé sempre bilateral i sovint associat amb hipercalcèmia. El tumor de Krukenberg és una neoplàsia ovàrica, generalment bilateral, quasi sempre d'origen metastàtic (estómac, còlon, mamella).
cicle ovàric

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cicle ovàric, n m
  • es  ciclo ovárico
  • en  ovarian cycle

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Definició
Sèrie de modificacions que sofreix l'activitat ovàrica per la influència de les hormones hipofítiques i que originen les oscil·lacions típiques dels nivells de les diferents hormones ovàriques.
cicle ovàric

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  cicle ovàric, n m
  • es  ciclo ovárico
  • fr  cycle ovarien
  • it  ciclo ovarico
  • en  ovarian cycle

<Sinologia > Fisiologia mamària>

Definició
Successió de processos periòdics en l'activitat de l'aparell reproductor femení en què es produeix la maduració i la ruptura d'un fol·licle ovàric, l'alliberament de l'òvul i la formació i regressió del cos luti.
cicle ovàric

<Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cicle ovàric, n m
  • ca  cicle oogenètic, n m sin. compl.

<Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Comprèn l'evolució d'un fol·licle que acaba en la seva ruptura, alliberament de l'òvul i formació i regressió del cos luti.
cistoadenocarcinoma ovàric

<Ginecologia i obstetrícia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cistoadenocarcinoma ovàric, n m

<Ginecologia i obstetrícia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Cistoadenocarcinoma mucinós de l'ovari, generalment bilateral, que tendeix a implantar-se o envair localment les estructures veïnes: budell prim, paret abdominal i bufeta urinària. Les metàstasis a distància són rares. A vegades pot produir un pseudomixoma peritoneal amb masses gelatinoses que ocupen tot l'abdomen, causants d'oclusió intestinal i peritonitis.
cistoadenoma ovàric

<Anatomia patològica>, <Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cistoadenoma ovàric, n m

<Anatomia patològica>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Cistoadenoma mucinós de l'ovari. Histològicament hom distingeix una varietat amb un epiteli que recorda l'epiteli endocervical, una varietat que conté un epiteli de tipus intestinal i una varietat mixta (endocervical i intestinal). La modalitat intestinal presenta cèl·lules de Paneth, cèlul·les endocrines que contenen serotonina, ACTH, gastrina, somatostatina i altres hormones peptídiques, cèl·lules mucinoses i cèl·lules productores d'enzims (lipasa, tripsina, amilasa). Hom ha descrit casos associats amb la síndrome de Zollinger-Ellison i casos de tumor carcinoide en el mateix ovari.
clàusula menor

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  clàusula menor, n f
  • ca  clàusula petita, n f sin. compl.
  • ca  oració reduïda, n f sin. compl.
  • ca  CM, n f abrev.
  • es  cláusula menor
  • es  CM abrev.
  • fr  phrase petite
  • fr  PP abrev.
  • en  small clause
  • en  SC abrev.

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, estructura sintàctica que conté un subjecte i un predicat de naturalesa no verbal i que pot ser parafrasejada per mitjà d'una oració amb el verb ser.

Nota

  • Són, per exemple, clàusules menors les construccions entre claudàtors de les oracions següents: Vaig deixar [el got damunt de la taula], Carles du [les sabates trencades].
construcció comparativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  construcció comparativa, n f
  • ca  oració comparativa, n f sin. compl.
  • es  construcción comparativa
  • es  oración comparativa
  • fr  construction comparative
  • fr  phrase compárative
  • en  comparative clause
  • en  comparative construction

<Lingüística>

Definició
Construcció en què s'estableix una relació d'igualtat o de desigualtat entre entitats, propietats o situacions, que pot ser quantitativa o qualitativa.

Nota

  • La construcció comparativa és quantitativa en un cas com El teu amic és més divertit que tu, i qualitativa en A mi em diu coses diferents que a tu. En les comparatives quantitatives, la igualtat o la diferència s'estableix per mitjà d'un quantificador de grau comparatiu (més, menys, tan o tant, millor, pitjor) i en les qualitatives per mitjà d'un adjectiu o un adverbi (igual, diferent, mateix, etc.). Tant en les quantitatives com en les qualitatives la relació s'estableix entre dos termes que ocupen posicions sintàctiques diferents: el primer terme, que és el que s'avalua (el teu amic i a mi, en els exemples anteriors), i el segon terme, que es pren com a estàndard o referència per a establir la relació d'igualtat o desigualtat (tu i a tu, en els exemples anteriors). Tenint en compte aquesta relació, es diferencien les comparatives d'igualtat de les de desigualtat. Per exemple, són comparatives d'igualtat la comparativa qualitativa El teu abric és igual que el meu i la comparativa quantitativa El teu amic és tan divertit com tu. I són comparatives de desigualtat la comparativa qualitativa El teu abric és diferent del meu, i la comparativa quantitativa El teu amic és més divertit que tu.
construcció mitjana

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  construcció mitjana, n f
  • ca  oració mitjana, n f sin. compl.
  • es  construcción media
  • es  oración media
  • fr  construction moyenne
  • fr  phrase moyenne
  • en  middle construction
  • en  middle sentence

<Lingüística>

Definició
Construcció pronominal que, respecte a la no pronominal paral·lela, no conté cap argument que provoque o desencadene el procés expressat pel verb i té com a subjecte l'entitat que s'hi veu afectada.

Nota

  • Aquestes construccions porten el verb en un temps imperfectiu i solen contenir un circumstancial (de manera, de temps, instrumental). És mitjana, per exemple, la construcció Els vidres d'aquestes ulleres es netegen bé. Si el verb netejar exigeix un subjecte agent i un complement directe tema (algú neteja alguna cosa), en la construcció mitjana anterior no hi figura l'agent i el tema fa de subjecte.