Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ovaci�" dins totes les àrees temàtiques

oració adversativa oració adversativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració adversativa, n f
  • es  oración adversativa
  • fr  phrase adversative
  • en  adversative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració coordinada que expressa una relació d'oposició entre les dues oracions que la componen.
oració adversativa oració adversativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració adversativa, n f
  • es  oración adversativa
  • fr  phrase adversative
  • en  adversative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració coordinada que indica un contrast entre les dues oracions que la componen.

Nota

  • Per exemple, No m'agrada la llet, però me la beuré. Diferents lingüistes han defensat que les adversatives pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes més normals que assenyalen aquesta relació adversativa són però i sinó.
oració afirmativa oració afirmativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració afirmativa, n f
  • ca  oració assertiva, n f
  • es  oración afirmativa
  • es  oración asertiva
  • fr  phrase affirmative
  • en  affirmative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que expressa un fet del predicat que es considera veritable, possible, probable, contingent o necessari.
oració afirmativa oració afirmativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració afirmativa, n f
  • es  oración afirmativa
  • fr  phrase affirmative
  • en  affirmative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que no conté cap element sintàctic negatiu amb què s'expressa una situació considerada com a veritable, possible, probable, contingent o necessària.

Nota

  • S'oposa a oració negativa.
oració asseverativa oració asseverativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració asseverativa, n f
  • es  oración aseverativa
  • fr  phrase assertive
  • en  statement

<Lingüística>

Definició
Oració afirmativa que enuncia una conformitat objectiva del subjecte amb el predicat.
oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase attributive
  • fr  phrase copulative
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que té predicat nominal, del qual l'atribut forma part.
oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • fr  phrase attributive
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.

Nota

  • Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
oració bàsica oració bàsica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració bàsica, n f
  • es  oración básica
  • fr  phrase de base
  • en  base sentence

<Lingüística>

Definició
En gramàtica tradicional i estructural, oració declarativa, afirmativa i activa.

Nota

  • Per exemple, l'oració Manel ha escrit un llibre de poemes és una oració bàsica, a diferència de Ha escrit Manel un llibre de poemes?, que seria una oració derivada de l'anterior.
oració ben formada oració ben formada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració ben formada, n f
  • ca  oració gramatical, n f sin. compl.
  • es  oración bien formada
  • fr  phrase bien formée
  • en  well formed sentence

<Lingüística>

Definició
En gramàtica generativa, oració que pot ser generada per la gramàtica d'una llengua.
oració causal oració causal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració causal, n f
  • es  oración causal
  • fr  proposition causale
  • en  causal clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada introduïda per una conjunció causal, que expressa un motiu respecte a la significacióde l'oració principal.