Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "p��blic" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca document públic, n m
- es documento público
- fr document public
<Notaria > Document i protocol > Actes>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca document públic, n m
- es documento público
- fr document public
- en public document
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca document públic, n m
- es documento público, n m
<Dret civil>
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca document públic, n m
- es documento público
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La característica principal del document públic radica en la intervenció d'una autoritat o d'un funcionari públic que té atribuïda la fe pública per a constatar allò que queda plasmat en el document.
Segons l'article 317 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), són documents públics les resolucions, les diligències i els testimonis que expedeixen els secretaris judicials, els documents autoritzats per notari, els intervinguts pels corredors de comerç col·legiats, les certificacions emeses pels registradors de la propietat i mercantils, així com els expedits per funcionaris públics legalment facultats per a donar fe en allò que fa referència a l'exercici de llurs funcions o del contingut dels arxius i registres dels òrgans de l'Estat espanyol, de les administracions públiques o d'altres entitats de dret públic. El funcionari competent, mitjançant el document públic, certifica la data del document, les parts que hi ha intervingut, els actes que aquestes parts han dut a terme davant el funcionari i els fets, els actes o l'estat de coses que documentin. L'article 319 de la LEC atribueix eficàcia probatòria plena a tots aquests extrems, sempre que s'aporti al procés l'original o una còpia o certificació fefaent del document o, en cas d'haver aportat còpia simple, no se n'hagi impugnat l'autenticitat. Aquesta força probatòria específica deriva de la confiança dipositada pels ens públics sobre els fedataris legalment autoritzats.
Els documents públics es caracteritzen perquè gaudeixen d'autenticitat i són fefaents, mentre que els documents privats poden ser fefaents en alguns casos, però mai no gaudeixen d'autenticitat.
Cal destacar la importància dels documents públics estrangers: a efectes processals, gaudeixen de força probatòria plena en virtut de tractats internacionals o lleis especials o bé han estat confeccionats seguint els requisits que el país d'origen exigeix per tal que el document faci prova plena en judici i que contingui la legalització o postil·la, així com altres requisits necessaris per a la seva autenticitat a l'Estat espanyol.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca domini públic, n m
- es dominio público
- fr domaine public
- en public domain
- en public property
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca domini públic, n m
- es dominio público
- fr domaine public
- en public domain
- en public property
<Costes > Normativa>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca domini públic, n m
- es dominio público, n m
<Dret administratiu > Béns de l'Administració>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca domini públic, n m
- es demanio, n m
- es dominio público, n m
<Dret administratiu > Béns de l'Administració>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca domini públic, n m
- es dominio público
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En acabar-se aquest termini, qualsevol persona, sense poder atribuir-se drets exclusius, pot reproduir, distribuir o comunicar públicament aquestes obres, sense que calgui l'autorització de l'autor ni el pagament de cap contraprestació econòmica.
El primer text va establir una durada del dret d'explotació d'una obra i el seu pas al domini públic va ser l'estatut de la reina Anna I d'Anglaterra, dictat per la Cambra dels Comuns el 1709, el qual va atorgar als autors el privilegi exclusiu d'imprimir i distribuir còpies d'un llibre (copyright). El llibreter podia adquirir de l'autor el dret d'imprimir i distribuir en exclusiva un determinat llibre per un període màxim de catorze anys. En acabar aquest període, si l'autor era viu, tenia una pròrroga del dret exclusiu per un període de catorze anys més, després dels quals l'ús era lliure. És a dir, l'obra passava al domini públic.
La Constitució dels Estats Units d'Amèrica del 1787 (art. 1, sec. 8) disposava que era facultat del Congrés «promoure el progrés de la ciència i de les arts útils, i garantir durant un temps limitat als autors i als inventors un dret exclusiu sobre llurs respectius escrits i descobriments». La primera llei federal sobre el tema es va dictar el 1790 i va establir uns terminis d'exclusivitat d'explotació per als autors, seguint la normativa del copyright anglès, després dels quals l'ús era lliure. És a dir, l'obra passava al domini públic.
A França l'Assemblea Constituent dels Estats Generals va sancionar l'arret 13/19 del gener de 1791, que consagrava com un dret de propietat el dret dels autors a representar llurs obres durant tota la seva vida. Després de la seva mort, els hereus tenien un període de cinc anys més per a fer-ho. La mateixa Assemblea per l'arret 19/24 del juliol de 1793 va estendre la protecció dels autors teatrals als d'obres literàries, musicals i artístiques i els en va atorgar els drets exclusius tota la seva vida i deu anys més després de la seva mort a favor dels hereus.
Aquest és, en definitiva, l'origen de la definició jurídica del concepte de domini públic, que s'estableix en contraposició al termini en què es dona un dret exclusiu d'explotació de les obres, als autors o bé als seus hereus.
La Llei de propietat literària d'Espanya del 10 de juny de 1847 fixava en l'article 14 aquest concepte: «quan s'arribi a terme que atorga aquesta llei als autors o editors i als seus hereus o drethavents, o no consti l'amo o propietari d'una obra, entrarà en el domini públic». La Llei del 1897 exigia la inscripció preceptiva de les obres literàries; si no es complia, l'obra passava al domini públic per un període transitori de deu anys. Aquesta situació esdevenia definitiva si en l'any següent no se'n feia la inscripció al registre. La llei imposava l'obligació de mantenir la divulgació de les obres, i, per tant, també passaven al domini públic, si no es reeditaven.
El pas d'una obra a situació de domini públic no és a causa de la caducitat del període d'exclusivitat d'explotació, sinó per l'incompliment de les formalitats que la norma imposa. La legislació sobre la propietat intel·lectual parteix del principi que es protegeixen els drets dels autors sobre unes obres que són d'interès cultural comú. Per a afavorir la creació cultural, s'atorguen als autors els drets exclusius de l'explotació econòmica. Per aquest motiu, un sector de la doctrina considera que el domini públic és l'estat normal d'aquestes obres, o sigui, el fet que totes les persones en puguin gaudir amb plena llibertat com a part del patrimoni cultural comú. Un altre sector, en canvi, el considera una restricció del dret que tots els autors tenen de gaudir exclusivament de llurs obres. Aquesta restricció es podria justificar per l'interès social de la cultura i el que modernament han incorporat les constitucions com un dret de tots els ciutadans.
Cal tenir present que el domini públic es refereix al dret patrimonial i no als drets morals, dels quals el respecte a la integritat de l'obra i al nom de l'autor s'han de respectar sempre i en qualsevol dels estudis jurídics en relació amb les obres. Hi ha països en què aquest estadi no comporta l'exempció de pagar drets econòmics que, en aquest cas, es generen a favor de l'Administració pública, pagament que no es pot considerar una contraprestació en concepte de drets d'autor, sinó més aviat una taxa que imposa l'estat sobre l'explotació d'aquests obres. Tot i això, en la major part d'aquests països, no cal demanar permís previ per a divulgar-les. No s'ha de confondre, però, el domini públic de la propietat intel·lectual amb el concepte administratiu que representa l'adscripció de determinats béns a una funció pública determinada.
Pel que fa a la legislació, a l'Estat espanyol el domini públic és regulat per l'article 41 del Reial decret legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, el qual estableix que «l'extinció dels drets d'explotació de les obres en determina el pas al domini públic». La durada del període d'explotació va ser establerta de manera general a tota la Unió Europea per la Directiva 93/98, del 29 d'octubre, de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) del Consell de les Comunitats Europees,. La durada s'establia amb caràcter general durant tota la vida de l'autor i setanta anys des de la seva mort o declaració de defunció.
El còmput d'aquest període de temps en la diversa mena de situacions que comporten els casos de les obres pseudònimes o anònimes, o les obres pòstumes, és regulat per l'article 27 del Reial decret 1/1996. L'article 28 regula les obres fetes en col·laboració o les col·lectives; el 29, les publicades per parts; el 98, el cas dels programes d'ordinador. En el cas dels anomenats drets connexes, el pas al domini públic s'estableix en cinquanta anys des de la realització o divulgació de l'obra; així és regulat per l'article 112, en els casos dels intèrprets o executants, l'article 119 per als fonogrames; l'article 125 per als enregistraments audiovisuals, i l'article 126 per als enregistraments d'entitats de radiodifusió. Per aquestes entitats, la durada és de vint-i-cinc anys en el cas de les meres fotografies, considerades diferents de les obres fotogràfiques (art. 128). De tota manera, no entren directament en el domini públic les obres inèdites els períodes d'explotació de les quals hagin finit. La Llei dona un termini de vint-i-cinc anys i els mateixos drets que haurien correspost a l'autor, a la persona o l'entitat que les divulga, per tal d'afavorir que siguin conegudes.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca dret públic, n m
- es derecho público
<Dret civil > Dret civil general>
