Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pagès" dins totes les àrees temàtiques

fusta de patés fusta de patés

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  fusta de patés
  • es  tabla de patés
  • fr  plateau de pâtés
  • it  tagliere di pâté
  • en  pâtés platter
  • de  Pastetenplatte

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

gestor de pagaments gestor de pagaments

<Economia > Comerç > Comerç electrònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>

  • ca  gestor de pagaments, n m
  • es  gestor de pagos
  • fr  gestionnaire de paiements
  • en  payment manager

<Comerç electrònic > Transaccions > Transaccions. Gestió>

Definició
Programa informàtic que s'encarrega de gestionar en temps real els pagaments fets a la xarxa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gravit, n m
  • ca  herba de pare i fill, n f sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  barret de frare, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  espinosa, n f alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  margarida punxosa, n f alt. sin.
  • ca  pare i fill, n m alt. sin.
  • ca  pares i fills, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrafic, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  herba de pare-i-fill, n f var. ling.
  • ca  pare-i-fill, n m var. ling.
  • nc  Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  • nc  Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gravit gravit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gravit, n m
  • ca  herba de pare i fill, n f sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  barret de frare, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  espinosa, n f alt. sin.
  • ca  gira-sol, n m alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  margarida punxosa, n f alt. sin.
  • ca  pare i fill, n m alt. sin.
  • ca  pares i fills, n m pl alt. sin.
  • ca  pedrafic, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  herba de pare-i-fill, n f var. ling.
  • ca  pare-i-fill, n m var. ling.
  • nc  Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
  • nc  Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba de Sant Roc herba de Sant Roc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Roc, n f
  • ca  herba disentèrica, n f sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  pares, n m pl alt. sin.
  • ca  pulicària, n f alt. sin.
  • ca  rebentadalla, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia blanca, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  matacaveros, n m/f var. ling.
  • nc  Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba de Sant Roc herba de Sant Roc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Roc, n f
  • ca  herba disentèrica, n f sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  pares, n m pl alt. sin.
  • ca  pulicària, n f alt. sin.
  • ca  rebentadalla, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia blanca, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  matacaveros, n m/f var. ling.
  • nc  Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

<Botànica > compostes / asteràcies>

imputació de pagaments imputació de pagaments

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  imputació de pagaments, n f
  • es  imputación de pagos

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Aplicació d'un pagament a un o més d'un deute quan són diversos i homogenis els deutes que un mateix deutor té envers un mateix creditor.
imputació de pagaments imputació de pagaments

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  imputació de pagaments, n f
  • es  imputación de pagos, n f

<Dret financer i tributari>

jugada doble jugada doble

<Esport > Esports de pilota > Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de voleibol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 2)
ISBN 84-7739-216-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jugada doble, n f
  • es  juego de dos pases
  • fr  jeu à deux touches
  • en  two pass play

<Esport > Esports de pilota > Voleibol>

Definició
Combinació d'atac en què un jugador simula rematar una pilota provinent d'una passada de primer temps, amb la intenció d'enganyar el bloquejador adversari, per acabar passant-la a un company d'equip que és qui finalment la remata.
jutge d'estils | jutge d'estils, jutgessa d'estils jutge d'estils | jutge d'estils, jutgessa d'estils

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  jutge d'estils | jutge d'estils, jutgessa d'estils, n m, f
  • es  juez de estilos
  • fr  juge de nages
  • en  judge of strokes
  • en  strokes judge

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Àrbitre encarregat de controlar l'observació de l'estil corresponent a una prova.