Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "palanca" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca poalanca, n f
- es cigoñal
- es cigüeñal
- fr balancier
- en conterpoise
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pollancre gavatx, n m
- ca àlber italià, n m alt. sin.
- ca clop corrent, n m alt. sin.
- ca glop, n m alt. sin.
- ca poll gavatx, n m alt. sin.
- ca pollanc gavatx, n m alt. sin.
- ca pollanca, n f alt. sin.
- ca pollancre italià, n m alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca populina, n f alt. sin.
- ca verd, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca popul, n m var. ling.
- ca pupulina, n f var. ling.
- ca vivo, n m var. ling.
- nc Populus nigra L. 'Italica'
- nc Populus nigra var. italica Münchh. sin. compl.
- nc Populus pyramidalis Rozier sin. compl.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pollancre gavatx, n m
- ca àlber italià, n m alt. sin.
- ca clop corrent, n m alt. sin.
- ca glop, n m alt. sin.
- ca poll gavatx, n m alt. sin.
- ca pollanc gavatx, n m alt. sin.
- ca pollanca, n f alt. sin.
- ca pollancre italià, n m alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca populina, n f alt. sin.
- ca verd, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca popul, n m var. ling.
- ca pupulina, n f var. ling.
- ca vivo, n m var. ling.
- nc Populus nigra L. 'Italica'
- nc Populus nigra var. italica Münchh. sin. compl.
- nc Populus pyramidalis Rozier sin. compl.
<Botànica > salicàcies>
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca precisió d'una balança, n f
- es precisión de una balanza
- en precision of a balance
<Química > Química analítica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rogeta, n f
- ca herba remuguera, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapissa, n f sin. compl.
- ca raspeta, n f sin. compl.
- ca aferrador, n m alt. sin.
- ca agafamans, n m/f alt. sin.
- ca apegalós, n m alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca corona de Crist, n f alt. sin.
- ca esgarrallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrallengües, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapamans, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapenta, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba apegalenca, n f alt. sin.
- ca herba apegalenta, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba aspra, n f alt. sin.
- ca herba de la tensió, n f alt. sin.
- ca herba de remuc, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fiquera, n f alt. sin.
- ca herba pegallosa, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca herba remugadora, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca llapissó, n m alt. sin.
- ca lligacama, n f alt. sin.
- ca lligacames, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca rascallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspallengües, n f alt. sin.
- ca remuguera, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca esparrilla, n f var. ling.
- ca garança, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca herba raspenta, n f var. ling.
- ca raspanyeula, n f var. ling.
- ca règola, n f var. ling.
- ca romaguera, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rogeta, n f
- ca herba remuguera, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapissa, n f sin. compl.
- ca raspeta, n f sin. compl.
- ca aferrador, n m alt. sin.
- ca agafamans, n m/f alt. sin.
- ca apegalós, n m alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca corona de Crist, n f alt. sin.
- ca esgarrallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrallengües, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapamans, n m/f alt. sin.
- ca esgarrapenta, n f alt. sin.
- ca herba aferradissa, n f alt. sin.
- ca herba apegalenca, n f alt. sin.
- ca herba apegalenta, n f alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba aspra, n f alt. sin.
- ca herba de la tensió, n f alt. sin.
- ca herba de remuc, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fiquera, n f alt. sin.
- ca herba pegallosa, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca herba remugadora, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca llapissó, n m alt. sin.
- ca lligacama, n f alt. sin.
- ca lligacames, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rapallengües, n f alt. sin.
- ca rascallengües, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca raspallengües, n f alt. sin.
- ca remuguera, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia, n f alt. sin.
- ca esparrilla, n f var. ling.
- ca garança, n f var. ling.
- ca granza, n f var. ling.
- ca herba raspenta, n f var. ling.
- ca raspanyeula, n f var. ling.
- ca règola, n f var. ling.
- ca romaguera, n f var. ling.
- ca rotgeta, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sàlic, n m
- ca salanca, n f sin. compl.
- ca salenca, n f sin. compl.
- ca salanca blanca, n f alt. sin.
- ca salenca blanca, n f alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze vimener, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca sarguera, n f alt. sin.
- ca sargueta, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vimetera de Prades, n f alt. sin.
- ca vimetera vermella, n f alt. sin.
- ca aixalenca, n f var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca sàlzer, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca saulic, n m var. ling.
- nc Salix purpurea L.
- nc Salix helix L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sàlic, n m
- ca salanca, n f sin. compl.
- ca salenca, n f sin. compl.
- ca salanca blanca, n f alt. sin.
- ca salenca blanca, n f alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze vimener, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca sarguera, n f alt. sin.
- ca sargueta, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vimetera de Prades, n f alt. sin.
- ca vimetera vermella, n f alt. sin.
- ca aixalenca, n f var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca sàlzer, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- ca saulic, n m var. ling.
- nc Salix purpurea L.
- nc Salix helix L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca salanca, n f
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze viminal, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vimera, n f alt. sin.
- ca vimetera, n f alt. sin.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salser mimbrer, n m var. ling.
- ca salze mimbrer, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca vimaguera, n f var. ling.
- ca vimeguera, n f var. ling.
- ca vimes, n m pl var. ling.
- ca vinemera, n f var. ling.
- ca virmenera, n f var. ling.
- nc Salix viminalis L.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca salanca, n f
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze viminal, n m alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vimera, n f alt. sin.
- ca vimetera, n f alt. sin.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salser mimbrer, n m var. ling.
- ca salze mimbrer, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca vimaguera, n f var. ling.
- ca vimeguera, n f var. ling.
- ca vimes, n m pl var. ling.
- ca vinemera, n f var. ling.
- ca virmenera, n f var. ling.
- nc Salix viminalis L.
<Botànica > salicàcies>
