Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "palm" dins totes les àrees temàtiques

lliri dels blats lliri dels blats

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lliri dels blats lliri dels blats

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

malformació arteriovenosa pulmonar malformació arteriovenosa pulmonar

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  malformació arteriovenosa pulmonar, n f
  • es  malformación arterio-venosa pulmonar, n f
  • es  PAVM, n f sigla
  • fr  malformation artérioveineuse pulmonaire, n f
  • fr  PAVM, n f sigla
  • en  pulmonary arteriovenous malformation, n
  • en  PAVM, n sigla
  • cod  2038

<Malalties minoritàries > Malalties respiratòries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margalló, n m
  • ca  bargalló, n m sin. compl.
  • ca  garballó, n m sin. compl.
  • ca  palmerola, n f sin. compl.
  • ca  bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
  • ca  clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
  • ca  dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
  • ca  dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  garballonera, n f alt. sin.
  • ca  gínjol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  guitarra (fulla), n f alt. sin.
  • ca  margallonera, n f alt. sin.
  • ca  margallons, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pa de llop (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma (fulla), n f alt. sin.
  • ca  palma baixa, n f alt. sin.
  • ca  palma borda, n f alt. sin.
  • ca  palma d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  palma de fer graneres, n f alt. sin.
  • ca  palma de garballó, n f alt. sin.
  • ca  palma margallonera, n f alt. sin.
  • ca  palma nana, n f alt. sin.
  • ca  palmella, n f alt. sin.
  • ca  palmer, n m alt. sin.
  • ca  palmera, n f alt. sin.
  • ca  palmera borda, n f alt. sin.
  • ca  palmera d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  palmereta de secà, n f alt. sin.
  • ca  palmissó, n m alt. sin.
  • ca  plomissoner, n m alt. sin.
  • ca  ullol (fulla), n f alt. sin.
  • ca  violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  bargaió, n m var. ling.
  • ca  gararió, n m var. ling.
  • ca  garbaió, n m var. ling.
  • ca  garbó, n m var. ling.
  • ca  guiterra (fulla), n f var. ling.
  • ca  palmereta de monte, n f var. ling.
  • ca  palmito, n m var. ling.
  • ca  pauma, n f var. ling.
  • ca  pauma de fer graneres, n f var. ling.
  • ca  paumera, n f var. ling.
  • ca  paumera borda, n f var. ling.
  • nc  Chamaerops humilis L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

  • Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
margalló margalló

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margalló, n m
  • ca  bargalló, n m sin. compl.
  • ca  garballó, n m sin. compl.
  • ca  palmerola, n f sin. compl.
  • ca  bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
  • ca  clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
  • ca  dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
  • ca  dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  garballonera, n f alt. sin.
  • ca  gínjol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  guitarra (fulla), n f alt. sin.
  • ca  margallonera, n f alt. sin.
  • ca  margallons, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pa de llop (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma (fulla), n f alt. sin.
  • ca  palma baixa, n f alt. sin.
  • ca  palma borda, n f alt. sin.
  • ca  palma d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  palma de fer graneres, n f alt. sin.
  • ca  palma de garballó, n f alt. sin.
  • ca  palma margallonera, n f alt. sin.
  • ca  palma nana, n f alt. sin.
  • ca  palmella, n f alt. sin.
  • ca  palmer, n m alt. sin.
  • ca  palmera, n f alt. sin.
  • ca  palmera borda, n f alt. sin.
  • ca  palmera d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  palmereta de secà, n f alt. sin.
  • ca  palmissó, n m alt. sin.
  • ca  plomissoner, n m alt. sin.
  • ca  ullol (fulla), n f alt. sin.
  • ca  violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  bargaió, n m var. ling.
  • ca  gararió, n m var. ling.
  • ca  garbaió, n m var. ling.
  • ca  garbó, n m var. ling.
  • ca  guiterra (fulla), n f var. ling.
  • ca  palmereta de monte, n f var. ling.
  • ca  palmito, n m var. ling.
  • ca  pauma, n f var. ling.
  • ca  pauma de fer graneres, n f var. ling.
  • ca  paumera, n f var. ling.
  • ca  paumera borda, n f var. ling.
  • nc  Chamaerops humilis L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

  • Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
melissa melissa

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  melissa, n f
  • ca  citronel·la, n f sin. compl.
  • ca  herba baiera, n f sin. compl.
  • ca  tarongina, n f sin. compl.
  • es  melisa
  • fr  mélisse
  • en  lemon balm
  • en  melissa
  • en  sweet balm
  • nc  Melissa officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les labiades, les fulles de la qual, aromàtiques, s'usen en infusió com a estimulant i antiespasmòdic. També s'usa el seu extret alcohòlic.
pàl·lia pàl·lia

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pàl·lia, n f
  • en  pall, n

<Art i arquitectura>

Definició
Tela quadrada de lli, petita i rígida, consagrada, amb la qual el sacerdot cobreix la part superior del calze durant la missa.
pàl·lid -a pàl·lid -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pàl·lid -a, adj
  • es  pálido
  • fr  pâle
  • en  pale

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Deficient de color.
pàl·lid -a pàl·lid -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pàl·lid -a, adj
  • es  pálido
  • fr  pâle
  • en  pale

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Dit del to blanquinós dels teguments a causa d'una anèmia o d'una manca d'irrigació.
pal pal

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pal, n m
  • ca  piquet, n m sin. compl.
  • es  palo
  • es  poste
  • fr  poteau
  • en  pole
  • en  post

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Peça cilíndrica allargada, d'entre 27 mm i 30 mm de diàmetre, de plàstic o de material similar, de color blau o vermell, que es clava a la neu i que indica la porta que han de passar els participants d'una competició alpina.

Nota

  • Pot ser simple i aleshores serveix de suport d'una bandera en una competició d'eslàlom d'esquí alpí, o bé doble per a subjectar els extrems d'una tela en competicions de surf de neu o de descens, d'eslàlom gegant i supergegant d'esquí alpí.