Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babosa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius tentacularis
nc Blennius tentacularis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babosa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius tentacularis
nc Blennius tentacularis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca botifarra de Castelldans amb mongetes del ganxet
es butifarra de Castelldans con judías de gancho
fr saucisse de Castelldans et ses haricots secs
it botifarra di Castelldans con cannellini (grossa salsiccia di maiale catalana)
en Castelldans botifarra with white kidney beans (Catalan sausage)
de Botifarra aus Castelldans mit Bohnen (große katalanische Bratwurst)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca botifarra esparracada amb rossinyols i mongetes del ganxet
es butifarra esparracada con rebozuelos y judías de gancho (butifarra rasgada)
fr botifarra esparracada aux chanterelles et aux haricots (longue saucisse de porc catalane déguenillée)
it botifarra esparracada con gallinacci e cannellini (grossa salsiccia di maiale catalana a straccetti)
en botifarra esparracada with chanterelles and white kidney beans (large ragged Catalan pork sausage)
de Botifarra esparracada mit Pfifferlingen und Bohnen (aufgeplatzte große katalanische Bratwurst)

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cacauet inca, n m
es cacahuete inca, n m
es inchi, n m
es maní del Inca, n m
es maní jíbaro, n m
es sacha inchi, n m
es sacha maní, n m
en Inca peanut, n
en mountain peanut, n
en sacha inchi, n
en sacha peanut, n
nc Plukenetia volubilis

<Botànica>

Definició

Planta de la família de les euforbiàcies, cultivada per les comunitats mil·lenàries de l'Amazònia del Perú pel contigut de proteïnes i àcids grassos de les llavors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall cornut, n m
ca cascall banyut, n m sin. compl.
ca babol bord, n m alt. sin.
ca cascall, n m alt. sin.
ca cascalls cornuts, n m pl alt. sin.
ca ciuró bord, n m alt. sin.
ca glauci, n m alt. sin.
ca guixó bord, n m alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca paramà, n m alt. sin.
ca rosella cornuda, n f alt. sin.
ca rosella de foc, n f alt. sin.
ca rosella marina, n f alt. sin.
ca ababol bord, n m var. ling.
ca rosella de cuernos, n f var. ling.
nc Glaucium corniculatum (L.) Rudolph

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall cornut, n m
ca cascall banyut, n m sin. compl.
ca babol bord, n m alt. sin.
ca cascall, n m alt. sin.
ca cascalls cornuts, n m pl alt. sin.
ca ciuró bord, n m alt. sin.
ca glauci, n m alt. sin.
ca guixó bord, n m alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca paramà, n m alt. sin.
ca rosella cornuda, n f alt. sin.
ca rosella de foc, n f alt. sin.
ca rosella marina, n f alt. sin.
ca ababol bord, n m var. ling.
ca rosella de cuernos, n f var. ling.
nc Glaucium corniculatum (L.) Rudolph

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cascall marí, n m
ca glauci, n m sin. compl.
ca rosella marina, n f sin. compl.
ca babol bord, n m alt. sin.
ca banyut, n m alt. sin.
ca carxofera de prat, n f alt. sin.
ca cascall, n m alt. sin.
ca cascall banyut, n m alt. sin.
ca cascall cornut, n m alt. sin.
ca cascall de mar, n m alt. sin.
ca cascall de marina, n m alt. sin.
ca cascall de riera, n m alt. sin.
ca cascall groc, n m alt. sin.
ca ciuró bord, n m alt. sin.
ca guixó bord, n m alt. sin.
ca guixó de platja, n m alt. sin.
ca herba de morenes, n f alt. sin.
ca paramà, n m alt. sin.
ca rosella de corns, n f alt. sin.
ca rosella groga, n f alt. sin.
ca rosellot, n m alt. sin.
ca trepó marí, n m alt. sin.
ca ababol bort, n m var. ling.
ca roella groga, n f var. ling.
nc Glaucium flavum Crantz
nc Glaucium luteum Scop. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "panxut" dins totes les àrees temàtiques

Definició