Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "paor" dins totes les àrees temàtiques

fotoacoblador fotoacoblador

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  fotoacoblador, n m
  • ca  optoacoblador, n m sin. compl.
  • es  fotoacoplador
  • es  optoacoplador
  • en  optocoupler
  • en  optoelectronic pair
  • en  photocoupler

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Dispositiu electrònic format per un ^díode emissor de llum^ i un fotodetector, com ara un ^fotodíode^ o un ^fototransistor^, situats l'un davant de l'altre. El senyal passa del circuit del díode emissor de llum al circuit del fotodetector a través de fotons, de manera que l'aïllament elèctric entre ambdós circuits es manté en tot moment.
galera multicolor galera multicolor

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  galera multicolor, n f
  • es  camarón mantis pavo real, n m
  • fr  crevette-mante paon, n f
  • fr  squille multicolore, n f
  • en  clown mantis shrimp, n
  • en  harlequin mantis shrimp, n
  • en  painted mantis shrimp, n
  • en  peacock mantis shrimp, n
  • en  rainbow mantis shrimp, n
  • nc  Odontodactylus scyllarus

<Zoologia > Crustacis>

Definició
Crustaci de la família Odontodactylidae.
gallerbo gallerbo

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

gallerbo gallerbo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

gramàtica del parell d'arcs gramàtica del parell d'arcs

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica del parell d'arcs, n f
  • es  gramática del par de arcos
  • fr  grammaire du pair d'arcs
  • en  arc-pair grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica que, partint de la concepció de la gramàtica relacional, fa servir, com aquesta, la convenció de les xarxes relacionals i dels arcs per a representar l'estructura sintàctica de les oracions, però que, a diferència d'aquesta, postula relacions entre parells d'arcs (i per això el nom de gramàtica del parell d'arcs) que poden ser de promoció (un arc crea un altre arc) o d'esborrament (un arc destrueix un altre arc).

Nota

  • La gramàtica del parell d'arcs va ser desenvolupada a la fi de la dècada dels setanta pels lingüistes nord-americans Paul M. Postal i David Johnson.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jurat, n m
  • ca  conseller, n m sin. compl.
  • ca  cònsol, n m sin. compl.
  • ca  paer, n m sin. compl.
  • ca  procurador, n m sin. compl.
  • es  concejal
  • es  cónsul
  • es  jurado
  • es  procurador

<Història del dret>

Definició
Antigament, magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, a les poblacions de les terres catalanes.

Nota

  • Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Catalunya
  • Amb aquesta denominació es coneixia en moltes viles i llocs de Catalunya, com també a Mallorca i València, els magistrats propis del municipi medieval, ja des del segle XIII. En certa manera, cal relacionar-los amb els síndics o procuradors del període premunicipal, que també eren dos. Segons el lloc, rebien noms diversos: paers a les Terres de Ponent com ara Lleida, Cervera i Balaguer; consellers a Barcelona i en llocs de la Catalunya Central com ara Manresa, Igualada i Vic; cònsols en poblacions del nord del Principat com ara Perpinyà, Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Castelló d'Empúries, a més de Tarragona i Montblanc, i procuradors a Tortosa. Al marge de les fluctuacions que s'observen en algunes localitats, la denominació més estesa a Catalunya fou la de jurat (més rarament, aquest terme s'usà per a designar els membres dels consells). Aquests magistrats eren elegits per un any i en un nombre reduït, dos com a mínim, i així es distingia el jurat primer o jurat major del jurat segon o jurat menor. En acabar el mandat, havien de respondre de la gestió que havien dut a terme.
    El càrrec de jurat era retribuït, de manera que els jurats tenien assignat un salari fix que inicialment no era gaire elevat. A partir d'un moment determinat, l'exercici del càrrec implicà l'ús d'una indumentària específica, com eren les gramalles o altres robes o elements distintius.
    1. L'ELECCIÓ DEL JURAT. Normalment elegien els jurats els homes dels llocs en el Consell General, com a màxims representants de llurs comunitats respectives, sovint en una festivitat determinada; tanmateix, en alguns llocs, ho feia el senyor, de vegades després d'una terna prèvia presentada pels càrrecs cessants. Normalment eren elegits per mitjà del sistema d'insaculació, per cooptació o per un sistema mixt, de manera paritària entre tots tres.
    El nom de jurat prové del fet que, tot just elegits, abans de prendre possessió dels càrrecs, havien de jurar davant del senyor o del batlle que actuarien lleialment, o bé fidelment (en els altres dos casos), i que ho farien tenint cura dels drets de la senyoria i dels veïns. Una vegada elegits, com a norma general, estaven obligats a acceptar el càrrec sota pena d'una multa si no ho feien.
    2. EL RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS. Una altra qüestió que cal tenir en compte en l'elecció dels jurats és el règim d'incompatibilitats que hi podia haver en el lloc, per bé que no es coneix cap règim general i només es té notícia d'algun sistema particular d'uns llocs determinats. Efectivament, segons aquests comptats sistemes existents, no podien ser jurats alhora dos germans, ni un pare i el seu fill, i tampoc un sogre i el seu gendre, ni dos cunyats; eren inhàbils els cecs, qui hagués estat condemnat a presó pel batlle o el senyor sempre que no fos per deutes (cas en què no hi havia cap impediment), qui degués alguna cosa a la universitat, si no ho havia liquidat tot vuit dies abans de fer-se l'extracció; i no ho podien ser el mateix any dos germans, pare i fill, ni dos cunyats si vivien les dues esposes.
    3. LES FUNCIONS DELS JURATS. Era una magistratura municipal mancomunada, de manera que tots dos jurats havien d'intervenir conjuntament, llevat d'alguna excepció o per qüestions menors purament formals. És difícil atribuir al jurat primer o major alguna preeminència respecte del segon, si no és, per exemple, en qüestions com ara el fet de tenir el seient al costat del batlle en les reunions dels consells, o que corresponia al primer dirigir les sessions, o que hi tenia la iniciativa a l'hora de formular propostes i ordenar les votacions. Tampoc no es pot dir que el jurat primer fos el president del municipi, ja que la presidència dels òrgans del municipi era ocupada, com a norma general, pel batlle.
    Una altra excepció era que normalment un sol d'ells, sense distinció entre el primer i el segon, formava part dels patronats creats per a regir capellanies parroquials o confraries. Salvades aquestes excepcions, en general intervenien tots dos jurats, i bàsicament la missió que tenien era el govern municipal, la defensa dels veïns i de la universitat i dels interessos d'aquests.
    Els àmbits d'actuació dels òrgans municipals fonamentalment eren tres -l'ordre polític, l'administració dels béns de la universitat i la defensa general dels interessos comunitaris davant del senyor i de tercers. Malgrat tot, sempre eren competències compartides entre els jurats i els consells i, de fet, en darrer terme, el Consell General era qui decidia sobre «lo regimen y bona administracio dela cosa publica». No obstant això, és obvi que els jurats eren els caps naturals de la comunitat i que, de fet, proposaven les línies de conducta i les actuacions que s'havien de dur a terme, però sempre amb la supervisió del Consell General. Ara bé, havien d'informar sobre els afers de la comunitat i sotmetre'ls a la consideració del Consell General. Així, les Cartes de Benissanet i Miravet especifiquen que els jurats eren els encarregats de presentar propostes al Consell General, informar-les i, després, sotmetre-les a votació. Fins i tot en les facultats judicials que se'ls podia atribuir quant al judici de prohoms, sempre intervenien acompanyats de prohoms o consellers.
    D'una manera més concreta, pel que fa al govern municipal, podien posar cots i bans i imposar «calònies», després de l'autorització senyorial prèvia; se'ls concedien plenes facultats per recaptar tributs municipals i embargar béns dels deutors; els corresponia reconèixer els pesos i mesures juntament amb el batlle; dictaven ordinacions per a regular els diferents aspectes del govern municipal, i havien de custodiar a casa seva les dones reus d'algun delicte mentre no eren jutjades.
    4. LA SUBSTITUCIÓ DELS JURATS. Quan un jurat no podia exercir el seu càrrec per malaltia, mort o absència, apareixia el jurat «subrogat» o substitut, que havia de ser un prohom conseller de la universitat. El substitut era nomenat amb el mateix sistema que el substituït, i si l'absència ja era definitiva exercia pel temps que li restava de mandat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

llavió llavió

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llavió, n m
  • ca  tord flassader, n m
  • es  peto
  • es  señorita
  • fr  crènilabre paon
  • en  peacock wrasse
  • nc  Symphodus tinca

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels làbrids, de fins a 30 centímetres de llargada, i de marcat dimorfisme sexual en la coloració, atès que els mascles són de color verd o verd oliva, amb tres bandes longitudinals fosques que en els adults reproductors s'adornen amb nombroses taquetes vermelles i blaves, i habitualment amb una taca en la part central de la base de la cua, mentre que les femelles són grisoses.
mètode de Payr mètode de Payr

<Cirurgia > Cirurgia vascular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mètode de Payr, n m

<Cirurgia > Cirurgia vascular>

Definició
Ús de cilindres absorbibles de magnesi per a la sutura de vasos sanguinis.