Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "paperina" dins totes les àrees temàtiques

menta pebrera menta pebrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta pebrera menta pebrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta piperita menta piperita

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
morera de paper morera de paper

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera de paper, n f
  • ca  morera de Xina, n f alt. sin.
  • ca  morera del paper, n f alt. sin.
  • ca  morera paperera, n f alt. sin.
  • ca  morera xinesa, n f alt. sin.
  • ca  morera xina, n f var. ling.
  • nc  Broussonetia papyrifera (L.) Vent.

<Botànica > moràcies>

morera de paper morera de paper

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morera de paper, n f
  • ca  morera de Xina, n f alt. sin.
  • ca  morera del paper, n f alt. sin.
  • ca  morera paperera, n f alt. sin.
  • ca  morera xinesa, n f alt. sin.
  • ca  morera xina, n f var. ling.
  • nc  Broussonetia papyrifera (L.) Vent.

<Botànica > moràcies>

morro de bacallà confitat amb pebrots morro de bacallà confitat amb pebrots

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  morro de bacallà confitat amb pebrots
  • es  lomo de bacalao confitado con pimientos
  • fr  filet de morue confite aux poivrons
  • it  muso di baccalà confit con peperoni
  • en  pickled loin of cod with peppers
  • de  eingelegte Stockfischlende mit Paprika

<Plats a la carta. Peix i marisc>

mousse de pebrot escalivat amb formatge de cabra gratinat mousse de pebrot escalivat amb formatge de cabra gratinat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  mousse de pebrot escalivat amb formatge de cabra gratinat
  • es  mousse de pimiento asado con queso de cabra gratinado
  • fr  mousse de poivron rôti au fromage de chèvre gratiné
  • it  mousse di peperone arrostito con formaggio di capra gratinato
  • en  roast pepper mousse with goat cheese au gratin
  • de  Mousse vom gerösteten Paprika mit gratiniertem Ziegenkäse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

nectarina plana nectarina plana

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nectarina plana, n f
  • ca  platerina, n f sin. compl.
  • es  nectarina plana
  • es  platereta
  • es  platerina
  • fr  nectarine plate
  • en  donut nectarine
  • en  doughnut nectarine
  • en  flat nectarine
  • en  Saturn nectarine
  • de  Tellernektarine

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
nectarina plana nectarina plana

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nectarina plana, n f
  • ca  platerina, n f sin. compl.
  • es  nectarina plana
  • es  platereta
  • es  platerina
  • fr  nectarine plate
  • en  donut nectarine
  • en  doughnut nectarine
  • en  flat nectarine
  • en  Saturn nectarine
  • de  Tellernektarine

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
norleucina norleucina

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  norleucina, n f
  • ca  àcid aamino-n-caproic, n m sin. compl.
  • ca  caprina, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Àcid 2-aminohexanoic, de fórmula CH3(CH2)3CH (NH2)COOH, aminoàcid classificat com a no essencial pels seus efectes sobre el creixement dels conills d'Índies. És isòmer de la leucina i de la isoleucina. És obtinguda per desaminació de la leucina i també sintèticament.