Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "parang�" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca rovelló, n m
- ca esclata-sang, n m sin. compl.
- ca esteper, n m sin. compl.
- ca paratge, n m sin. compl.
- ca pebràs, n m sin. compl.
- ca pinetell, n m sin. compl.
- ca pinetella, n f sin. compl.
- ca pinetenca, n f sin. compl.
- es mízcalo
- es níscalo
- es nízcalo
- es robellón
- es rovellón
- es seta de pino
- fr lactaire
- en lactarius
- de echter Reizker
- de Reizker
- nc Lactarius sanguifluus
- nc Lactarius semisanguifluus
- nc Lactarius vinosus
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. El rovelló creix sota els pins i altres coníferes al final de l'estiu i a la tardor.
- 2. La denominació pinetell s'utilitza principalment per a fer referència a un bolet del mateix ordre de color extern més clar i de làtex també més clar (Lactarius deliciosus).
- 3. Les denominacions pebràs, pinetella i pinetenca també poden referir-se al significat més general de pinetell (Lactarius deliciosus).
<Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca sarangui, n m
- es sarangi
- fr sarangi
- en sarangi
<Música > Instruments musicals>
Definició
Nota
- És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és sārańgī.
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca sarangui, n m
- es sarangi
- fr sarangi
- en sarangi
<Instruments musicals > Instruments cordòfons>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca sorella roncaire, n f
- es jurel real
- es macarela real
- fr comète coussut
- fr saurel
- it carango ronco
- en false scad
- en ten-finned horse mackerel
- de gestreifte Schildmakrele
- nc Caranx rhonchus
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca suruí-paiter
- ca surui de Rondônia sin. compl.
- ca surui do Ji-Paraná sin. compl.
- ar سوروي بايتير
- cy Suruí-paiter
- cy Surui de rondônia sin. compl.
- cy Surui do jiparaná sin. compl.
- de Surui-Paiter
- de Surui de Rondônia sin. compl.
- de Surui do Jiparaná sin. compl.
- en Suruí-Paiter
- en Paiter sin. compl.
- en Suruí sin. compl.
- en Suruí de Rondônia sin. compl.
- en Suruí do Jiparaná sin. compl.
- es suruí-paiter
- es suruí do jiparaná sin. compl.
- es suruí do rondônia sin. compl.
- eu surui paiter
- eu surui de rondônia sin. compl.
- eu surui do jiparaná sin. compl.
- fr surui-paiter
- fr surui de rondônia sin. compl.
- fr surui do jiparaná sin. compl.
- gn suruí-paiter
- gn surui de rondônia sin. compl.
- gn surui do jiparaná sin. compl.
- it surui-paiter
- it surui de rondônia sin. compl.
- it surui do jiparaná sin. compl.
- ja スルイ・パイテル語
- ja ロンドニアのスルイ語、スルイ・ド・ジパラナ語 sin. compl.
- nl Suruí-Paiter
- nl Suruí de Rondônia sin. compl.
- nl Surui do Jiparaná sin. compl.
- pt suruí-paiter
- pt surui de Rondônia sin. compl.
- pt surui do Jiparaná sin. compl.
- ru Суруи-пайтер
- ru Суруи sin. compl.
- ru Паитер sin. compl.
- ru Пайтер sin. compl.
- ru Суруи-паитер sin. compl.
- ru Суруи-ди-Рондония sin. compl.
- ru Суруи-ду-Жипарана sin. compl.
- zh 苏瑞－派特语
- zh 隆多尼亚苏瑞语、吉帕拉那苏瑞语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Mondé>, <Amèrica > Brasil>
Definició
La FUNAI hi va entrar en contacte per primera vegada el 1969. En els quatre anys següents, la població suruí-paiter va passar de 4.000 a 600 individus per culpa de les epidèmies de xarampió, grip i tuberculosi. Es van introduir canvis socials, entre ells l'escola en portuguès.
La situació lingüística actual es caracteritza per l'alternança entre suruí i portuguès. No hi ha dominis ben definits per a cada llengua, de manera que el suruí no té un àmbit propi en el qual sigui estrictament necessari. La pèrdua de la llengua es preveu ràpida. El suruí es veu com a tret d'identitat del grup, però el portuguès és la llengua de prestigi.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tarongina, n f
- ca arangí, n m sin. compl.
- ca cidrac, n m sin. compl.
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca herba cidrera, n f sin. compl.
- ca herba llimonera, n f sin. compl.
- ca melissa, n f sin. compl.
- ca abellera, n f alt. sin.
- ca herba abellera, n f alt. sin.
- ca herba melissa, n f alt. sin.
- ca melissana, n f alt. sin.
- ca menta llimonera, n f alt. sin.
- ca menta tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongí, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca tomello vulgar, n m alt. sin.
- ca bellera, n f var. ling.
- ca cidronella, n f var. ling.
- ca menta torongina, n f var. ling.
- ca tarongil, n m var. ling.
- ca torongina, n f var. ling.
- nc Melissa officinalis L. subsp. officinalis
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tarongina, n f
- ca arangí, n m sin. compl.
- ca cidrac, n m sin. compl.
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca herba cidrera, n f sin. compl.
- ca herba llimonera, n f sin. compl.
- ca melissa, n f sin. compl.
- ca abellera, n f alt. sin.
- ca herba abellera, n f alt. sin.
- ca herba melissa, n f alt. sin.
- ca melissana, n f alt. sin.
- ca menta llimonera, n f alt. sin.
- ca menta tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongí, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca tomello vulgar, n m alt. sin.
- ca bellera, n f var. ling.
- ca cidronella, n f var. ling.
- ca menta torongina, n f var. ling.
- ca tarongil, n m var. ling.
- ca torongina, n f var. ling.
- nc Melissa officinalis L. subsp. officinalis
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca varenga, n f
- es varenga, n f
- fr varangue, n f
- en floor timber, n
- en timber for flooring, n
- eu baranga, n
- eu jobalta, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca xaranga, n f
- es fanfarria
- fr fanfare
- en fanfare
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca xaranga, n f
- ca fanfara, n f sin. compl.
- ca fanfàrria, n f sin. compl.
- es charanga
- es fanfarria
- en fanfare
<Música>
