Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "parpre" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca púrpura, n f
- ca peliosi, n f sin. compl.
- es púrpura
- fr purpure
- en purpura
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
Nota
- La denominació púrpura prové del llatí purpura, que prové del grec porphûra 'porpra'.
- La denominació peliosi prové del grec pelíosis 'lividesa'.
- La denominació peliosi es considera obsoleta.
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca paepae roa, n m
- en paepae roa, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- El paepae roa s'estén a tot l'ample del porxo excepte el tros de davant de la porta, per facilitar els accessos.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pagaré, n m
- es pagaré
- en bill
- en promissory note
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pagaré, n m
- es pagaré
- fr billet à ordre
- en promissory note
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pagaré, n m
- es pagaré
- fr billet à ordre
- en promissory note
<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pagaré, n m
- es pagaré
- en promissory note
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca pagaré, n m
- es pagaré
- fr billet à ordre
- en promissory note
<Mercats financers > Actius financers>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pagaré, n m
- es pagaré
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El pagaré és una promesa de pagament que fa qui el signa i es diferencia de la lletra i del xec perquè aquests contenen una ordre de pagament feta a una tercera persona. El pagaré va ser un títol valor poc utilitzat a l'Estat espanyol fins a principis del segle XXI, però aleshores es va produir un canvi important i el pagaré va desplaçar l'ús generalitzat de la lletra.
Aquest document s'utilitza tant en el camp financer com en el comercial i normalment, tant els intermediaris financers com les empreses, obtenen crèdit. També es pot utilitzar en operacions comercials: en les compres a terminis qui compra pot signar pagarés a favor de qui ven, que en cas d'incompliment la persona beneficiària pot recórrer al procediment executiu.
El pagaré és un títol formal que ha de recollir totes les mencions que fixa la Llei canviària i del xec (LCX). La manca d'algun dels requisits que s'indiquen en l'article 94 té com a efecte que el document es deixa de considerar pagaré (art. 95 LCX). Malgrat tot, l'article 95 estableix que determinades omissions dels requisits exigits per l'article 94 poden ser esmenades d'acord amb els criteris que proporciona la Llei.
L'article 94 de la Llei fixa els requisits formals que ha de complir el pagaré i que són molt semblants al de la lletra de canvi:
1. La denominació pagaré ha de constar en el mateix document i s'ha d'expressar en el mateix idioma en què s'ha redactat el pagaré. El fet que no existeixi un model oficial de pagaré pot provocar algun problema.
2. Ha de recollir la promesa pura i simple de pagar una quantitat determinada en euros o en una moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial. Aquesta exigència reforça la idea que el pagaré és una promesa de pagament, a diferència de la lletra i del xec. El pagaré no és un reconeixement de deute, encara que és lògica l'existència d'un deute anterior perquè la persona que signa s'avingui a prometre un pagament.
3. Igual que en la lletra de canvi, el venciment no és un requisit essencial, de manera que el fet de no indicar-lo no invalida el document, perquè la Llei estableix que en el cas que no s'indiqui el venciment es considera que s'ha de pagar a la vista (art. 95 LCX). Pel que fa als diferents sistemes de determinar el venciment, l'article 96 remet a les normes de la lletra de canvi (art. 38 al 42). En el cas dels pagarés amb un venciment que es fixa a un termini que es compta des de la vista, i atès que en els pagarés no hi ha acceptació, la Llei substitueix la presentació a l'acceptació per una presentació a la vista que s'ha de fer respectant els terminis fixats en l'article 27 de la Llei. En aquests casos, la persona que signa el pagaré fa constar la presentació fent servir l'expressió vist o bé una d'equivalent amb la data i la signatura. A partir d'aquest moment es comença a comptar el termini per al venciment (art. 97 LCX).
4. Lloc on s'ha de fer el pagament. Tampoc no és un requisit essencial del pagaré si s'ha indicat el lloc de l'emissió, o bé, que al costat del nom del signant hi consta el domicili. L'article 95.b estableix que en el cas que en el document no hi figuri un lloc determinat de pagament, es considera que s'ha de pagar al lloc d'emissió del títol.
5. El nom de la persona prenedora del pagaré. La Llei exigeix la determinació de la persona a qui s'ha de fer el pagament. El fet que el pagaré sigui un títol a l'ordre fa que el prenedor pugui indicar una tercera persona a qui el signant ha de pagar en el moment del venciment, i a qui s'ha transmès el títol per endós.
6. La data i el lloc on s'ha signat el pagaré. D'aquests dos requisits només és imprescindible la data. Si no s'expressa el lloc on s'ha emès el títol es considera que s'ha signat al lloc que figura al costat del nom del qui signa. L'article 96 remet a les normes dels articles 8, 9 i 10 de la LCX.
7. La signatura de la persona que emet el títol. És evident que perquè la promesa de pagament que recull el pagaré sigui vàlida és imprescindible la signatura de la persona a qui s'obliga. La signatura pot ser del lliurador o d'una persona que el representi amb un poder prou ampli per emetre el pagaré.
El règim jurídic del pagaré és, amb algunes excepcions, pràcticament idèntic al de la lletra de canvi. L'article 96 de la LCX remet a las normes de la lletra.
A diferència de la lletra, en el pagaré no hi ha acceptació. Pel fet de ser una promesa que fa el lliurador i no una ordre de pagament, no cal que hi hagi una persona que accepti l'ordre. En el pagaré hi pot haver endossants, avalistes i, eventualment, altres obligats del signant, a qui se'ls apliquen les mateixes normes que als endossants i avalistes de la lletra de canvi.
Pel que fa a les accions del beneficiari no satisfet per a reclamar el pagament i a les possibles excepcions que pot al·legar el qui signa, la Llei remet al règim de la lletra de canvi. L'acció directa és la que s'ha d'exercir contra qui signa i els possibles avalistes, i la de regrés la que s'adreça contra els endossants i els avalistes corresponents. No és necessari el pretest per a exercir l'acció directa, mentre que sí que ho és per a exercir l'acció de regrés.
La LCX fixa en els articles 89 i 90 el termini d'exercici de les accions, el còmput i la interrupció.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pagaré [pl: pagarés], n m
- es pagaré, n m
<Dret mercantil>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca panare
- ca abira sin. compl.
- ca eye sin. compl.
- ca panari sin. compl.
- cod e'ñapa
- ar البانارية
- cy Panare
- cy Abira sin. compl.
- cy Eye sin. compl.
- cy Panari sin. compl.
- de Panare
- de Abira sin. compl.
- de Eye sin. compl.
- de Panari sin. compl.
- en Panare
- en Abira sin. compl.
- en Eñepa sin. compl.
- en Eye sin. compl.
- en Panari sin. compl.
- es panare
- es abira sin. compl.
- es eye sin. compl.
- es panari sin. compl.
- eu panareera
- eu abira sin. compl.
- eu eye sin. compl.
- eu panari sin. compl.
- fr panaré
- fr abira sin. compl.
- fr eye sin. compl.
- fr panari sin. compl.
- gn panare
- gn abira sin. compl.
- gn eye sin. compl.
- gn panari sin. compl.
- it panare
- it abira sin. compl.
- it eye sin. compl.
- it panari sin. compl.
- ja パナレ語
- ja パナリ語、アビラ語、エイェ語 sin. compl.
- nl Panare
- nl Abira sin. compl.
- nl Eye sin. compl.
- nl Panari sin. compl.
- pt panare
- pt abira sin. compl.
- pt eye sin. compl.
- pt panari sin. compl.
- ru Панаре
- ru Эйе sin. compl.
- ru Абира sin. compl.
- ru Эньяпа sin. compl.
- ru Панари sin. compl.
- ru Эньепа sin. compl.
- zh 帕纳勒语
- zh 帕纳利、阿比拉、埃耶 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Carib > Amazones meridional>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
Els panares meridionals es coneixen també com a mapoyos, però no s'han de confondre amb els yavarana-mapoyos, que parlen una altra llengua carib.
Són originaris de l'Alto Cuchivero, des d'on van emigrar en diferents direccions dins del districte Cedeño. Van ser localitzats per antropòlegs europeus per primera vegada el 1841. El primer document sobre la llengua data del 1907 i es tracta d'una llista de paraules.
Tot i que els panares conviuen amb població no indígena des de fa aproximadament un segle, es mantenen resistents a l'assimilació cultural. Una part de la comunitat és monolingüe en la pròpia llengua, encara que el bilingüisme va en augment.
