Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "parsimoniós" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca patrimoni fundacional, n m
- es patrimonio fundacional
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La dotació fundacional ha d'existir independentment que tingui l'origen en una cessió gratuïta o en un acte de destinació successori. La dotació inicial de la fundació ha de consistir en diners o altres béns fructífers i no pot ser inferior a seixanta mil euros. En tot cas, els béns de la dotació inicial han de ser adequats per a iniciar o dur a terme les activitats fundacionals i han d'estar lliures de càrregues que n'impedeixin o en limitin d'una manera significativa la utilitat per a la fundació.
Els béns han de ser suficients per al compliment de les finalitats fundacionals. L'article 333-2 de la Llei 4/2008, del 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a les persones jurídiques, estableix que s'ha de destinar per a dur a terme els fins fundacionals, com a mínim, el setanta per cent de les rendes i altres ingressos nets anuals, i la resta s'ha de destinar o bé al compliment diferit de les finalitats o bé a incrementar-ne la dotació.
Un cop constituïda la fundació mitjançant la carta fundacional, i adquirida la personalitat jurídica de l'entitat per mitjà de la inscripció en el Registre de Fundacions, l'entitat passa a ser la titular dels béns, de manera que els subjectes que van aportar els béns perden la titularitat que tenien. La fundació, com a propietària de tots els seus béns, ha de formalitzar la titularitat que té en els registres corresponents, ja que actua en el tràfic jurídic com a subjecte de dret. Per exemple, si la fundació és titular d'un bé immoble està obligada a inscriure'l en el Registre de la Propietat.
El patrimoni fundacional és un mitjà per a aconseguir la finalitat que es proposa l'entitat. Per aquest motiu, tots els béns són alienables només a títol onerós, perquè el patrimoni s'ha de mantenir íntegrament. Els béns destinats directament al compliment de la finalitat fundacional també poden ser objecte d'alienació sempre que s'adquireixin altres béns per a la mateixa funció. Hi ha, doncs, una subrogació real del patrimoni.
És possible que en la carta fundacional es faci esment de totes les aportacions del fundador o fundadors, especificació que en cap cas no és entesa com un instrument de garantia davant els antics titulars. Els béns no s'han de retornar; la funció que pretén assolir la carta fundacional, en aquest aspecte, és facilitar al patronat dur a terme les funcions de gestió davant el Protectorat, quan hagi de presentar el resultat de l'exercici econòmic, mitjançant la descripció i l'estat dels béns fundacionals. S'ha de fer constar l'estat de tots els béns, tot i que l'especificació ha de ser més o menys detallada segons la naturalesa del bé.
Tots els béns i drets s'han d'enumerar i descriure, i se n'ha de determinar el valor per tal de poder-los identificar a posteriori amb més facilitat. Pel que fa als béns immobles, és convenient fer constar totes les dades que exigeix el reglament hipotecari, sobretot la naturalesa, la composició i les dimensions.
Tota persona jurídica ha de tenir capacitat per a poder actuar en el tràfic jurídic i, consegüentment, ha d'assumir la responsabilitat que es desprèn dels seus actes. Com a titular del patrimoni, l'entitat, mitjançant el patronat, pot dur a terme els actes de disposició que consideri convenients. És important distingir entre la dotació inicial i el conjunt de béns incorporats a posteriori, ja que els béns i drets que formen part de la dotació inicial requereixen l'autorització administrativa prèvia del Protectorat de la Generalitat per a poder ser venuts o gravats, mentre que la resta de béns normalment no necessiten aquesta autorització.
Els béns integrats a posteriori en el patrimoni fundacional que requereixen autorització administrativa prèvia són els béns vinculats directament al compliment dels fins fundacionals o els que representen un valor elevat de l'actiu de la fundació.
A conseqüència de la finalitat d'interès general que persegueixen les fundacions, s'estableix un mecanisme de protecció del patrimoni fundacional en vista de les possibles reclamacions dels hereus o dels creditors dels fundadors. La fundació ha de respondre dels deutes només en la part que ha rebut, d'aquesta manera, mai no s'ha de veure perjudicada en el patrimoni. Com que l'herència és considerada una atribució de caràcter gratuït i, per tant, beneficiosa, no pot ser rebutjada si no és que el Protectorat hi ha donat l'autorització prèvia. Un altre mecanisme de protecció que cal destacar és l'atribució gratuïta de béns per via successòria, que sempre ha de ser acceptada a benefici d'inventari.
<Ciències de la vida > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca patrimoni gènic, n m
- es acervo génico
- es patrimonio génico
- fr pool de gènes
- fr pool génique
- it pool genetico
- pt pool de genes
- en gene pool
- en genetic base
- de Gesamtbestand der Gene
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca patrimoni gènic, n m
- es acervo génico, n m
- es patrimonio génico, n m
- fr pool de gènes, n m
- fr pool génique, n m
- en gene pool, n
- en genetic base, n
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>
Definició
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca patrimoni geològic, n m
- es patrimonio geológico
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- L'article 3.38 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat, estableix que el patrimoni geològic és el conjunt de recursos naturals geològics de valor científic, cultural o educatiu, ja siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, meteorits, fòssils, sòls o altres manifestacions geològiques, que permeten conèixer, estudiar i interpretar l'origen i l'evolució de la Terra, els processos que l'han modelat, els climes i els paisatges del passat i del present, i l'origen i l'evolució de la vida.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca patrimoni històric, n m
- es patrimonio histórico, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Nota
- Formen part del patrimoni històric immobles i objectes mobles d'interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, així com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguin valor artístic, històric o antropològic.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca patrimoni històric, cultural i artístic, n m
- es patrimonio histórico, cultural y artístico
<Dret públic>
Definició
Nota
-
L'article 46 de la Constitució espanyola (CE) disposa que els poders públics han de garantir la conservació i promoure l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya, així com dels béns que l'integren, sigui quin sigui llur règim jurídic i titularitat. Aquesta protecció es realitza per mitjà de diversos mecanismes, com ara els drets de tanteig i de retracte establerts per llei a l'Administració pública, i es pot estendre fins i tot per mitjà de sancions penals, aplicades a qui atempti contra aquest patrimoni, establertes en els articles 321 a 324 del Codi penal.
Per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta conservació o promoció, l'article 149.1.28a de la carta magna estableix com a competència exclusiva de l'Estat la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental contra l'explotació i espoli; també pel que fa a biblioteques, museus i arxius de titularitat estatal, sense perjudici que les comunitats autònomes n'exerceixin la gestió.
La Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, desenvolupa el text constitucional i estén l'àmbit tradicionalment conegut com a patrimoni històric. L'objecte del text legal és la protecció, l'acreixement i la transmissió a generacions futures del patrimoni històric espanyol; aquest patrimoni és conformat per immobles i mobles d'interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic; per patrimoni documental i bibliogràfic, jaciments, zones arqueològiques i àmbits naturals com jardins i parcs, que tenen valor artístic, històric o antropològic, i finalment, pel patrimoni cultural immaterial.
Els béns més rellevants del patrimoni històric cal que siguin inventariats o declarats d'interès cultural, atès que aquest patrimoni: «és una riquesa col·lectiva que conté les expressions més dignes per a tenir en compte en l'aportació històrica dels espanyols a la cultura universal»(preàmbul de la Llei de patrimoni històric).
El Reial decret 111/1986, del 10 de gener, desenvolupa aquesta llei i estableix les funcions dels òrgans de tutela del patrimoni, entre els quals destaca el Consell de Patrimoni Històric, adscrit al Ministeri de Cultura, que té com a finalitat essencial facilitar la comunicació i l'intercanvi de programes d'actuació i informació relatius al patrimoni entre les diferents administracions de l'Estat i les de les comunitats autònomes. D'altra banda, són institucions consultives de l'Administració de l'Estat: la Junta Superior de Monuments i Conjunts Històrics, la Junta Superior d'Arxius, el Consell Coordinador de Biblioteques, la Junta Superior d'Art Rupestre, la Junta Superior de Museus, la Junta Superior d'Excavacions i d'Explotacions Arqueològiques i la Junta Superior d'Etnologia.
A Catalunya, la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, és la norma que regula la protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment del patrimoni cultural català.
El patrimoni cultural català inclou béns mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura catalanes, que, per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic són mereixedors d'una protecció i defensa especials, per al gaudi dels ciutadans i per a poder ser transmesos correctament a les generacions futures. També inclou béns immaterials de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques.
Formen part del Catàleg de Patrimoni Cultural Català els béns d'especial rellevància que integren el patrimoni cultural català, encara que no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional.
Els municipis han de contribuir també, d'acord amb el que indica la legislació, a la protecció i la conservació del patrimoni històric català.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca patrimoni historicoartístic, n m
- es patrimonio histórico-artístico
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca patrimoni historicoartístic, n m
- es patrimonio histórico-artístico, n m
<Dret penal>
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca patrimoni moble, n m
- es patrimonio mueble
- fr patrimoine mobilier
- en movable heritage
<Dret>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca patrimoni monumental, n m
- es patrimonio monumental, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
