Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "partida" dins totes les àrees temàtiques

rellotge de partit auxiliar rellotge de partit auxiliar

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rellotge de partit auxiliar, n m
  • es  reloj de partido auxiliar, n m
  • fr  chronomètre additionnel, n m
  • en  duplicate game clock, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Cadascuna de les dues rèpliques d'un rellotge de partit, una a cada camp, disposades a una altura adequada per a facilitar-ne al màxim la visió des de la pista de joc i des de la graderia.
rellotge de partit auxiliar rellotge de partit auxiliar

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  rellotge de partit auxiliar, n m
  • es  reloj de partido auxiliar, n m
  • fr  chronomètre additionnel, n m
  • en  duplicate game clock, n

<Bàsquet > 02 Pista de joc i accessoris > 02 Accessoris>

Definició
Cadascuna de les dues rèpliques d'un rellotge de partit, una a cada camp, disposades a una altura adequada per a facilitar-ne al màxim la visió des de la pista de joc i des de la graderia.
segada segada

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  segada, n f
  • es  barrida
  • fr  chassé
  • en  ankle trip
  • en  back heel

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definició
Estassada consistent a moure sobtadament un peu fent-lo passar per sota d'un o dels dos peus de l'adversari amb l'objecte de fer-lo caure.
segada segada

<08 Esports de combat > 05 Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  segada, n f
  • es  barrida
  • fr  chassé
  • en  ankle trip
  • en  back heel

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definició
Estassada en què el lluitador atacant mou sobtadament un peu fent-lo passar per sota d'un o dels dos peus de l'adversari fins a desequilibrar-lo.
simultànies simultànies

<22 Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  simultànies, n f pl
  • ca  partides simultànies, n f pl sin. compl.
  • es  partidas simultáneas, n f pl
  • es  simultáneas, n f pl
  • fr  parties simultanées, n f pl
  • fr  simultanées, n f pl
  • en  simuls, n pl
  • en  simultaneous games, n pl
  • de  Simultanvorstellungen, n f pl

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Conjunt de partides que disputa un únic jugador contra diversos adversaris situats en escaquers diferents efectuant una jugada successivament en cadascun.
tenir braç tenir braç

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tenir braç, v tr
  • es  tener brazo
  • es  tener pegada
  • es  tener toque
  • fr  avoir du bras
  • eu  beso izan
  • eu  jo-indar
  • eu  toke
  • eu  zartada

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Destacar, un pilotari, per la força del seu toc.
tenir braç tenir braç

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  tenir braç, v intr
  • es  tener brazo
  • es  tener pegada
  • es  tener toque
  • fr  avoir du bras
  • eu  beso izan
  • eu  jo-indar
  • eu  toke
  • eu  zartada

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Destacar, un jugador, per la força del seu cop.
tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

vacances partides vacances partides

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  vacances partides, n f pl
  • es  vacaciones fraccionadas
  • es  vacaciones partidas
  • fr  fractionnement des congés
  • fr  fractionnement des vacances
  • en  split vacation

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>

Definició
Vacances dividides en dos o més períodes.