Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pasquí" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ganga de Madagascar, n f
- es ganga malgache
- fr ganga masqué
- en Madagascar sandgrouse
- de Madagaskarflughuhn
- nc Pterocles personatus
<10.01 Ocells > Pterocliformes > Pteròclids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ganga de Madagascar, n f
- es ganga malgache
- fr ganga masqué
- en Madagascar sandgrouse
- de Madagaskarflughuhn
- nc Pterocles personatus
<10.01 Ocells > Pterocliformes > Pteròclids>
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca geoparc, n m
- ca parc geològic, n m sin. compl.
- es geoparque
- es parque geológico
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
- L'article 3.19 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat, defineix els geoparcs com a territoris delimitats amb formes geològiques úniques, d'importància científica, singularitat o bellesa especial i que són representatius de la història evolutiva geològica i dels esdeveniments i dels processos que les han format. També ho són els llocs que destaquen per llurs valors arqueològics, ecològics o culturals relacionats amb la geografia física.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram, n m
- ca agram, n m sin. compl.
- ca peu de gallina, n m sin. compl.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca dent de gos, n f alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram blau, n m alt. sin.
- ca gram corredor, n m alt. sin.
- ca gram d'horta, n m alt. sin.
- ca gram de secà, n m alt. sin.
- ca gram fi, n m alt. sin.
- ca gram morat, n m alt. sin.
- ca grama, n f alt. sin.
- ca grama blanca, n f alt. sin.
- ca grama canina, n f alt. sin.
- ca gramet, n m alt. sin.
- ca panissola gram, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca grame, n m var. ling.
- ca gràmet, n m var. ling.
- ca gramo, n m var. ling.
- ca raminjo, n m var. ling.
- ca raminju, n m var. ling.
- ca xerpolla, n f var. ling.
- nc Cynodon dactylon (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram, n m
- ca agram, n m sin. compl.
- ca peu de gallina, n m sin. compl.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca dent de gos, n f alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram blau, n m alt. sin.
- ca gram corredor, n m alt. sin.
- ca gram d'horta, n m alt. sin.
- ca gram de secà, n m alt. sin.
- ca gram fi, n m alt. sin.
- ca gram morat, n m alt. sin.
- ca grama, n f alt. sin.
- ca grama blanca, n f alt. sin.
- ca grama canina, n f alt. sin.
- ca gramet, n m alt. sin.
- ca panissola gram, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca grame, n m var. ling.
- ca gràmet, n m var. ling.
- ca gramo, n m var. ling.
- ca raminjo, n m var. ling.
- ca raminju, n m var. ling.
- ca xerpolla, n f var. ling.
- nc Cynodon dactylon (L.) Pers.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Raminjo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ramindzu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- ca cinc en rama, n m var. ling.
- ca fregasa, n f var. ling.
- ca fregassa, n f var. ling.
- ca fresera borda, n f var. ling.
- ca gram corquim, n m var. ling.
- ca grum negre, n m var. ling.
- ca pateta de colom, n f var. ling.
- ca peu trist, n m var. ling.
- ca peutrist, n m var. ling.
- nc Potentilla reptans L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- ca cinc en rama, n m var. ling.
- ca fregasa, n f var. ling.
- ca fregassa, n f var. ling.
- ca fresera borda, n f var. ling.
- ca gram corquim, n m var. ling.
- ca grum negre, n m var. ling.
- ca pateta de colom, n f var. ling.
- ca peu trist, n m var. ling.
- ca peutrist, n m var. ling.
- nc Potentilla reptans L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gram negre, n m
- ca agram de porc, n m sin. compl.
- ca agram negre, n m sin. compl.
- ca agram porquí, n m sin. compl.
- ca bretuges, n f sin. compl.
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca gram de porc, n m sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca lloraga, n f sin. compl.
- ca mà de Crist, n f sin. compl.
- ca mà de Maria, n f sin. compl.
- ca maduixera borda, n f sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca poteta de colom, n f sin. compl.
- nc Potentilla reptans
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca inseparable capnegre, n m
- ca agapornis capnegre, n m sin. compl.
- es inseparable cabecinegro
- fr inséparable masqué
- en yellow-collared lovebird
- de Schwarzköpfchen
- nc Agapornis personatus
<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca inseparable capnegre, n m
- ca agapornis capnegre, n m sin. compl.
- es inseparable cabecinegro
- fr inséparable masqué
- en yellow-collared lovebird
- de Schwarzköpfchen
- nc Agapornis personatus
<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>