Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pasqu�" dins totes les àrees temàtiques

espai forestal espai forestal

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  espai forestal, n m
  • ca  parc forestal, n m
  • es  espacio vegetal, n m
  • es  parque forestal, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Espai format principalment per boscos i bosquets on es pot passejar amb comoditat o desenvolupar activitats de lleure a l'aire lliure.

Nota

  • Els parcs forestals urbans són sovint reductes de boscos més o menys naturals, integrats en el teixit urbà o periurbà.
esport rural basc esport rural basc

<24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esport rural basc, n m
  • es  deporte rural vasco, n m
  • fr  force basque, n f
  • en  basque rural sport, n
  • eu  herri kirol, n

<Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Esport tradicional practicat en el medi rural del País Basc, el País Basc francès i Navarra, relacionat sovint amb alguna tasca històrica d'explotació del medi, que es basa sobretot en la força i la resistència dels participants.

Nota

  • Per exemple, és un esport rural basc l'aixecament de pedres.
fàcies fàcies

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fàcies, n f
  • ca  màscara, n f sin. compl.
  • es  máscara
  • fr  masque
  • en  mask

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Aspecte de la cara, determinat per les modificacions que una malaltia hi imprimeix.

Nota

  • La denominació fàcies prové del llatí facies 'aspecte, cara, fisonomia'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  feridora, n f
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la Candelària, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  queixal del diable, n m alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de la sarpassa, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la sarpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • nc  Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Foucaud

<Botànica > ranunculàcies>

feridora feridora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  feridora, n f
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la Candelària, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  queixal del diable, n m alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de la sarpassa, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la sarpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • nc  Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Foucaud

<Botànica > ranunculàcies>

flor de Nadal flor de Nadal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  flor de Nadal, n f
  • ca  ponsètia, n f
  • es  flor de Pascua
  • es  ponsetia
  • fr  étoile de Noël
  • fr  poinsettia
  • it  poinsezia
  • it  stella di Natale
  • en  Christmas flower
  • en  Christmas star
  • en  poinsettia
  • de  Christstern
  • de  Weihnachtßstern
  • nc  Euphorbia pulcherrima
  • nc  Poinsettia pulcherrima

<Botànica>

Definició
Planta arbustiva i laticífera de la família de les euforbiàcies, de fulles ovades o lanceolades, sovint sinuades o lobulades, i inflorescència formant cimes terminals, amb glàndules grogues, envoltada de fulles més estretes de color vermell o, més rarament, rosat o blanquinós, originària de l'Amèrica Central i el sud de Mèxic i cultivada com a planta ornamental.

Nota

  • La flor de Nadal s'utilitza sovint amb finalitats decoratives com a planta d'interior durant les festes nadalenques.
formiguer caranegre formiguer caranegre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  formiguer caranegre, n m
  • es  hormiguero carinegro
  • fr  alapi masqué
  • en  black-faced antbird
  • de  Schmalbrauen-Ameisenschnäpper
  • nc  Myrmoborus myotherinus

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

formiguer caranegre formiguer caranegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  formiguer caranegre, n m
  • es  hormiguero carinegro
  • fr  alapi masqué
  • en  black-faced antbird
  • de  Schmalbrauen-Ameisenschnäpper
  • nc  Myrmoborus myotherinus

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

frare d'elm frare d'elm

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  frare d'elm, n m
  • es  filemón de yelmo
  • fr  polochion casqué
  • en  helmeted friarbird
  • de  Helmlederkopf
  • nc  Philemon buceroides

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

frare d'elm frare d'elm

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  frare d'elm, n m
  • es  filemón de yelmo
  • fr  polochion casqué
  • en  helmeted friarbird
  • de  Helmlederkopf
  • nc  Philemon buceroides

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>