Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "passarel·la" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ajocaperdius, n m/f
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja rasparella borda, n f alt. sin.
- ca escombrall, n m alt. sin.
- ca fenoll de llop, n m alt. sin.
- ca fenoll de muntanya, n m alt. sin.
- ca fenoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca fenollet bord, n m alt. sin.
- ca fenollet de pastor, n m alt. sin.
- ca fenollet de rabosa, n m alt. sin.
- ca fenolleta, n f alt. sin.
- ca fonoll de rabosa, n m alt. sin.
- ca fonoll marí, n m alt. sin.
- ca herba profitosa, n f alt. sin.
- ca profitosa, n f alt. sin.
- ca topet de bou, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca topet de bau, n m var. ling.
- nc Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca botja blanca, n f sin. compl.
- ca botja de cuc, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de cuca, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de rames, n f alt. sin.
- ca botja rasparella, n f alt. sin.
- ca botja rasposa, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca albaida, n f var. ling.
- ca aubada, n f var. ling.
- ca botja resparella, n f var. ling.
- nc Anthyllis cytisoides L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca botja blanca, n f sin. compl.
- ca botja de cuc, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de cuca, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de rames, n f alt. sin.
- ca botja rasparella, n f alt. sin.
- ca botja rasposa, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca albaida, n f var. ling.
- ca aubada, n f var. ling.
- ca botja resparella, n f var. ling.
- nc Anthyllis cytisoides L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cassanella, n f
- es gala del roble, n f
- fr galle des feuilles du chêne, n f
- en common oak gall, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corniol, n m
- ca campaneta blava, n f sin. compl.
- ca corn, n m sin. compl.
- ca ocellets, n m pl sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca perfetamor, n m sin. compl.
- ca aguilera, n f alt. sin.
- ca aliguenya, n f alt. sin.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca amor perfet, n m alt. sin.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
- ca aucellets, n m pl alt. sin.
- ca badola, n f alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca bonet blau, n m alt. sin.
- ca bonet de capellà, n m alt. sin.
- ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
- ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta doble, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corniol vulgar, n m alt. sin.
- ca corns, n m pl alt. sin.
- ca corns blaus, n m pl alt. sin.
- ca englantina, n f alt. sin.
- ca espenaller, n m alt. sin.
- ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
- ca herba de la campana, n f alt. sin.
- ca mantell reial, n m alt. sin.
- ca ocellet, n m alt. sin.
- ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
- ca quepis de jana, n m alt. sin.
- ca viudes, n f pl alt. sin.
- ca ausellets, n m pl var. ling.
- ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
- ca perfet amor, n m var. ling.
- ca quepi de jana, n m var. ling.
- nc Aquilegia vulgaris L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corniol, n m
- ca campaneta blava, n f sin. compl.
- ca corn, n m sin. compl.
- ca ocellets, n m pl sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca perfetamor, n m sin. compl.
- ca aguilera, n f alt. sin.
- ca aliguenya, n f alt. sin.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca amor perfet, n m alt. sin.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
- ca aucellets, n m pl alt. sin.
- ca badola, n f alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca bonet blau, n m alt. sin.
- ca bonet de capellà, n m alt. sin.
- ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
- ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta doble, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corniol vulgar, n m alt. sin.
- ca corns, n m pl alt. sin.
- ca corns blaus, n m pl alt. sin.
- ca englantina, n f alt. sin.
- ca espenaller, n m alt. sin.
- ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
- ca herba de la campana, n f alt. sin.
- ca mantell reial, n m alt. sin.
- ca ocellet, n m alt. sin.
- ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
- ca quepis de jana, n m alt. sin.
- ca viudes, n f pl alt. sin.
- ca ausellets, n m pl var. ling.
- ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
- ca perfet amor, n m var. ling.
- ca quepi de jana, n m var. ling.
- nc Aquilegia vulgaris L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espergulària purpúria, n f
- ca espergulària vermella, n f alt. sin.
- ca herba passerella, n f alt. sin.
- ca herba vermella, n f alt. sin.
- ca herba pasarella, n f var. ling.
- nc Spergularia purpurea (Pers.) G. Don
- nc Spergularia longipes Rouy var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
