Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "passarel��la" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corniol, n m
- ca campaneta blava, n f sin. compl.
- ca corn, n m sin. compl.
- ca ocellets, n m pl sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca perfetamor, n m sin. compl.
- ca aguilera, n f alt. sin.
- ca aliguenya, n f alt. sin.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca amor perfet, n m alt. sin.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
- ca aucellets, n m pl alt. sin.
- ca badola, n f alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca bonet blau, n m alt. sin.
- ca bonet de capellà, n m alt. sin.
- ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
- ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta doble, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corniol vulgar, n m alt. sin.
- ca corns, n m pl alt. sin.
- ca corns blaus, n m pl alt. sin.
- ca englantina, n f alt. sin.
- ca espenaller, n m alt. sin.
- ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
- ca herba de la campana, n f alt. sin.
- ca mantell reial, n m alt. sin.
- ca ocellet, n m alt. sin.
- ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
- ca quepis de jana, n m alt. sin.
- ca viudes, n f pl alt. sin.
- ca ausellets, n m pl var. ling.
- ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
- ca perfet amor, n m var. ling.
- ca quepi de jana, n m var. ling.
- nc Aquilegia vulgaris L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corniol, n m
- ca campaneta blava, n f sin. compl.
- ca corn, n m sin. compl.
- ca ocellets, n m pl sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca perfetamor, n m sin. compl.
- ca aguilera, n f alt. sin.
- ca aliguenya, n f alt. sin.
- ca alta-reina, n f alt. sin.
- ca amor perfet, n m alt. sin.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
- ca aucellets, n m pl alt. sin.
- ca badola, n f alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca bonet blau, n m alt. sin.
- ca bonet de capellà, n m alt. sin.
- ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
- ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta doble, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca corniol vulgar, n m alt. sin.
- ca corns, n m pl alt. sin.
- ca corns blaus, n m pl alt. sin.
- ca englantina, n f alt. sin.
- ca espenaller, n m alt. sin.
- ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
- ca herba de la campana, n f alt. sin.
- ca mantell reial, n m alt. sin.
- ca ocellet, n m alt. sin.
- ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
- ca quepis de jana, n m alt. sin.
- ca viudes, n f pl alt. sin.
- ca ausellets, n m pl var. ling.
- ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
- ca perfet amor, n m var. ling.
- ca quepi de jana, n m var. ling.
- nc Aquilegia vulgaris L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espergulària purpúria, n f
- ca espergulària vermella, n f alt. sin.
- ca herba passerella, n f alt. sin.
- ca herba vermella, n f alt. sin.
- ca herba pasarella, n f var. ling.
- nc Spergularia purpurea (Pers.) G. Don
- nc Spergularia longipes Rouy var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espergulària purpúria, n f
- ca espergulària vermella, n f alt. sin.
- ca herba passerella, n f alt. sin.
- ca herba vermella, n f alt. sin.
- ca herba pasarella, n f var. ling.
- nc Spergularia purpurea (Pers.) G. Don
- nc Spergularia longipes Rouy var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heliantem italià, n m
- ca heliantem itàlic, n m alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba passerella, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba paserella, n f var. ling.
- nc Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. italicum (L.) Font Quer et Rothm.
- nc Helianthemum penicillatum Thib. ex Dunal sin. compl.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heliantem italià, n m
- ca heliantem itàlic, n m alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba passerella, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba paserella, n f var. ling.
- nc Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. italicum (L.) Font Quer et Rothm.
- nc Helianthemum penicillatum Thib. ex Dunal sin. compl.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba berruguera, n f
- ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
- ca heliotropi, n m sin. compl.
- ca herba d'eruga, n f sin. compl.
- ca herba paixellera, n f sin. compl.
- ca herba passerella, n f sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca berruguera, n f alt. sin.
- ca blets blancs, n m pl alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca gira-sol bord, n m alt. sin.
- ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
- ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
- ca herba escorpí, n f alt. sin.
- ca mal gira-sol, n m alt. sin.
- ca mira-sol, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca tornassol, n m alt. sin.
- ca verrucària, n f alt. sin.
- ca burugera, n f var. ling.
- ca cua d'escorpió, n f var. ling.
- ca heliotrop, n m var. ling.
- ca heliotrop europeu, n m var. ling.
- ca herba berrugueta, n f var. ling.
- ca herba paissarellera, n f var. ling.
- ca herba paixarallera, n f var. ling.
- ca herba paixarella, n f var. ling.
- ca herba paixarellera, n f var. ling.
- ca herba paixatella, n f var. ling.
- ca herba passarellera, n f var. ling.
- ca herba patxarellera, n f var. ling.
- ca malgirasol, n m var. ling.
- ca passarella, n f var. ling.
- ca passarelles, n f pl var. ling.
- ca passarells, n m pl var. ling.
- nc Heliotropium europaeum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba berruguera, n f
- ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
- ca heliotropi, n m sin. compl.
- ca herba d'eruga, n f sin. compl.
- ca herba paixellera, n f sin. compl.
- ca herba passerella, n f sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca berruguera, n f alt. sin.
- ca blets blancs, n m pl alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca gira-sol bord, n m alt. sin.
- ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
- ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
- ca herba escorpí, n f alt. sin.
- ca mal gira-sol, n m alt. sin.
- ca mira-sol, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca tornassol, n m alt. sin.
- ca verrucària, n f alt. sin.
- ca burugera, n f var. ling.
- ca cua d'escorpió, n f var. ling.
- ca heliotrop, n m var. ling.
- ca heliotrop europeu, n m var. ling.
- ca herba berrugueta, n f var. ling.
- ca herba paissarellera, n f var. ling.
- ca herba paixarallera, n f var. ling.
- ca herba paixarella, n f var. ling.
- ca herba paixarellera, n f var. ling.
- ca herba paixatella, n f var. ling.
- ca herba passarellera, n f var. ling.
- ca herba patxarellera, n f var. ling.
- ca malgirasol, n m var. ling.
- ca passarella, n f var. ling.
- ca passarelles, n f pl var. ling.
- ca passarells, n m pl var. ling.
- nc Heliotropium europaeum L.
<Botànica > boraginàcies>