Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "paula" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acabacases, n m/f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba centaura, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
- ca herba del Pilar, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pericó, n m alt. sin.
- ca pericó fi, n m alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca pericó vermell, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca pericot roig, n m alt. sin.
- ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
- ca caba-cases, n m/f var. ling.
- ca centaula, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca herba santaula, n f var. ling.
- ca perico, n m var. ling.
- ca perico roig, n m var. ling.
- ca pericó rollo, n m var. ling.
- ca sanpaula, n f var. ling.
- ca santaula, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca sentaula, n f var. ling.
- ca tintaurea, n f var. ling.
- nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
- nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acabacases, n m/f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba centaura, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
- ca herba del Pilar, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pericó, n m alt. sin.
- ca pericó fi, n m alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca pericó vermell, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca pericot roig, n m alt. sin.
- ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
- ca caba-cases, n m/f var. ling.
- ca centaula, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca herba santaula, n f var. ling.
- ca perico, n m var. ling.
- ca perico roig, n m var. ling.
- ca pericó rollo, n m var. ling.
- ca sanpaula, n f var. ling.
- ca santaula, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca sentaula, n f var. ling.
- ca tintaurea, n f var. ling.
- nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
- nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amaril·lis, n f
- ca lliri de Santa Paula, n m sin. compl.
- ca belladona, n f alt. sin.
- ca sirinoc, n m alt. sin.
- ca telègraf, n m alt. sin.
- ca surinoc, n m var. ling.
- nc Amaryllis belladonna L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amaril·lis, n f
- ca lliri de Santa Paula, n m sin. compl.
- ca belladona, n f alt. sin.
- ca sirinoc, n m alt. sin.
- ca telègraf, n m alt. sin.
- ca surinoc, n m var. ling.
- nc Amaryllis belladonna L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
