Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pedrs" dins totes les àrees temàtiques

flor de nit flor de nit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de nit, n f
  • ca  meravella de nit, n f sin. compl.
  • ca  mirabajà, n m sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  pere, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  diego de nit, n m var. ling.
  • ca  diegos, n m pl var. ling.
  • ca  diegos de nit, n m pl var. ling.
  • ca  dompedro, n m var. ling.
  • ca  dompedros, n m pl var. ling.
  • ca  don diegos, n m pl var. ling.
  • ca  dondiego, n m var. ling.
  • ca  donpedrer, n m var. ling.
  • ca  donpedro, n m var. ling.
  • ca  llampedro, n m var. ling.
  • ca  mampedro, n m var. ling.
  • ca  pedro, n m var. ling.
  • nc  Mirabilis jalapa L.

<Botànica > nictaginàcies>

gall gall

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • en  atlantic John Dory
  • nc  Zeus faber

<Peixos>

Definició
Peix telosti, perciforme, de la família dels zeids, de 50 a 70 centímetres de llarg.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>

gall de Sant Pere gall de Sant Pere

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  gall de Sant Pere
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • it  pesce San Pietro
  • en  John Dory
  • de  Peterfisch

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  gemma, n f
  • ca  pedra preciosa, n f sin. compl.
  • es  gema
  • es  piedra preciosa
  • fr  gemme
  • fr  pierre précieuse
  • en  gem
  • en  gemstone
  • en  precious stone

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

gemma gemma

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gemma, n f
  • ca  pedra preciosa, n f sin. compl.
  • es  gema
  • es  piedra preciosa
  • fr  gemme
  • fr  pierre précieuse
  • it  gemma
  • it  pietra preziosa
  • en  gem
  • en  gemstone
  • en  precious stone
  • de  Edelstein
  • de  Gemme

<Gemmologia > Conceptes generals>

Definició
Mineral o substància d'origen orgànic que per la seva bellesa, durabilitat i raresa és molt apreciat i que un cop tallat i polit s'utilitza en joieria.

Nota

  • La denominació que es considera més adequada per al concepte definit és gemma, perquè no el limita a les d'origen mineral. A més, en el món del comerç la denominació pedra preciosa es restringeix sovint al diamant, al robí, al safir i a la maragda. Amb tot, com que és freqüent la identificació entre gemma i pedra preciosa, s'ha entrat el primer com a terme principal del segon.
gemma sintètica gemma sintètica

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gemma sintètica, n f
  • ca  pedra sintètica, n f sin. compl.
  • es  gema sintética
  • es  piedra sintética
  • fr  gemme synthétique
  • fr  pierre synthétique
  • it  gemma sintetica
  • it  pietra sintetica
  • en  synthetic gem
  • en  synthetic stone
  • de  synthetische Gemme
  • de  synthetischer Stein

<Gemmologia > Productes artificials > Materials sintètics>

Definició
Gemma que s'ha format per un procés artificial al laboratori i que té la mateixa estructura i les mateixes propietats que el seu equivalent natural.
gravador de pedra | gravadora de pedra gravador de pedra | gravadora de pedra

<Construcció > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gravador de pedra | gravadora de pedra, n m, f
  • es  grabador de piedra
  • fr  graveur sur pierre
  • en  stone carver

<Construcció > Ocupacions>

Definició
Persona que grava inscripcions o motius decoratius en pedres generalment destinades a monuments funeraris o commemoratius o al revestiment o l'ornamentació d'edificis.
guix pedra guix pedra

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  guix pedra, n m
  • es  yeso piedra
  • fr  plâtre dur
  • en  stone plaster

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>