Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "peona" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agreujament de la pena, n m
- es agravante de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La finalitat de regular les circumstàncies que agreugen la pena es justifica per dues raons. En primer lloc, per adequar la pena al delicte concret tenint en compte les circumstàncies específiques del cas, la gravetat dels fets o les accions del delinqüent, entre d'altres. En segon lloc, per la idea de justícia.
Les circumstàncies agreujants poden ser genèriques i específiques. Les genèriques són recollides en l'article 22 del Codi penal i es poden aplicar a tots els delictes i faltes. Hi ha vuit circumstàncies genèriques: a) executar el fet amb traïdoria; b) executar el fet disfressat o disfressada, amb abús de superioritat o aprofitant les circumstàncies del lloc, el temps o l'auxili d'altres persones que afebleixen la defensa de la persona ofesa o faciliten la impunitat del delinqüent; c) executar el fet per preu, recompensa o promesa; d) cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, la religió, les creences, l'ètnia, la raça o la nació, el sexe, l'orientació o la identitat sexual de la víctima, o referent a una malaltia o discapacitat que aquesta pateixi; e) augmentar deliberadament i inhumana el patiment de la víctima de manera innecessària per a l'execució del delicte; f) obrar amb abús de confiança; g) prevaler-se del caràcter públic del culpable, i h) ser reincident.
En canvi, no existeix una llista de circumstàncies agreujants específiques, sinó que el CP les estableix únicament per a alguns delictes en concret. Així, per exemple, l'homicidi esdevé un delicte d'assassinat si es dona alguna de les circumstàncies agreujants específiques que recull l'article 139 del CP: a) la traïdoria; b) el preu, la recompensa o la promesa, o c) l'acarnissament de manera que augmenti deliberadament i inhumana el dolor de la persona ofesa.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca asperació de la pena, n f
- es asperación de la pena, n f
- es exasperación de la pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Astrea rugosa
- es peonza rugosa
- nc Astrea rugosa
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Jocs i joguines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca baldufa, n f
- es peón
- es peonza
- es trompo
- fr toupie
- en top
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>
<Lleure. Turisme > Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>
- ca baldufa, n f
- es peón
- es peonza
- es trompo
- fr toupie
- en top
<Jocs i joguines>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca boira roinera, n f
- ca boira pixanera, n f sin. compl.
- ca boira ploranera, n f sin. compl.
- es niebla meona
- es niebla que moja
- fr brouillard mouillant
- en wet fog
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca boira roinera, n f
- ca boira pixanera, n f sin. compl.
- ca boira ploranera, n f sin. compl.
- es niebla meona
- es niebla que moja
- fr brouillard mouillant
- en wet fog
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca borratxo, n m
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna ordinària, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- es escarcho
- es rubio
- fr grondin camard
- fr grondin strié
- en rock gurnard
- en streaked gurnard
- nc Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza
<Peixos>
