Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "perdiu" dins totes les àrees temàtiques

llengua de Sant Pau llengua de Sant Pau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de Sant Pau, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llenguado ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  palaí, n m sin. compl.
  • ca  palaí [petit], n m sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  perdiu de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  perdiu de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  llengo de Sant Pau, n f var. ling.
  • ca  llengú de San Pau, n f var. ling.
  • ca  llengue de S. Pere, n f var. ling.
  • ca  pelayí [petit], n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  tambor real, n m var. ling.
  • nc  Microchirus ocellatus
  • nc  Monochirus ocellatus var. ling.
  • nc  Solea ocellata var. ling.
  • nc  Solea oculata var. ling.
  • es  lenguado
  • es  rodaballo
  • es  tambor real
  • fr  sole ocellée
  • en  four-eyed sole
  • en  foureyed sole

<Peixos > Soleids>

llengua de Sant Pau llengua de Sant Pau

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de Sant Pau, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llenguado ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  palaí, n m sin. compl.
  • ca  palaí [petit], n m sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  perdiu de Sant Pau, n f sin. compl.
  • ca  perdiu de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  llengo de Sant Pau, n f var. ling.
  • ca  llengú de San Pau, n f var. ling.
  • ca  llengue de S. Pere, n f var. ling.
  • ca  pelayí [petit], n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  tambor real, n m var. ling.
  • nc  Microchirus ocellatus
  • nc  Monochirus ocellatus var. ling.
  • nc  Solea ocellata var. ling.
  • nc  Solea oculata var. ling.
  • es  lenguado
  • es  rodaballo
  • es  tambor real
  • fr  sole ocellée
  • en  four-eyed sole
  • en  foureyed sole

<Peixos > Soleids>

lletsó de paret lletsó de paret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lletsó de paret lletsó de paret

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis d'aigua miosotis d'aigua

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis d'aigua, n f
  • ca  miosotis palustre, n f alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis scorpioides L.
  • nc  Myosotis palustris Hill var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis d'aigua miosotis d'aigua

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis d'aigua, n f
  • ca  miosotis palustre, n f alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis scorpioides L.
  • nc  Myosotis palustris Hill var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis groga miosotis groga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis groga, n f
  • ca  nomoblidis versicolor, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis discolor Pers.
  • nc  Myosotis versicolor Sm. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis groga miosotis groga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis groga, n f
  • ca  nomoblidis versicolor, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Myosotis discolor Pers.
  • nc  Myosotis versicolor Sm. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>