Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "peregrinar" dins totes les àrees temàtiques
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Lex Papia de peregrinis [la], n f
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('Llei pàpia relativa als estrangers')
-
La llei és un plebiscit proposat pel tribú de la plebs Gaius Papius l'any 65 aC. Aquest plebiscit va crear un tribunal especial (quaestio extraordinaria) per a jutjar els estrangers que havien usurpat la ciutadania i, en cas de ser condemnats, expulsar-los de Roma. Aquesta llei és una fita més de la complexa i llarga història de l'adquisició de la ciutadania romana dels latini (habitants itàlics) i dels peregrini (habitants de l'imperi), una història que va començar amb la guerra social (91-88 aC), la guerra del brau itàlic contra la lloba romana -segons Álvaro d'Ors- i va acabar amb la concessió de la ciutadania als habitants de l'imperi l'any 212 dC, feta per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la.
Un plebiscit de l'any 89 aC, la Lex Plautia Papiria, permetia adquirir la ciutadania a tots els estrangers que complissin tres requisits: estar inscrits o domiciliats en alguna ciutat itàlica, viure efectivament en una ciutat itàlica i presentar-se al pretor en el termini de seixanta dies a comptar des de l'arribada a Roma. En virtut d'aquesta disposició es van crear les condicions necessàries per al frau generalitzat a l'hora d'adquirir la ciutadania, i va ser en aquest context que va sorgir la Lex Papia, que tenia la finalitat d'expulsar de Roma tots els qui haguessin adquirit la ciutadania de manera fraudulenta. La llei, però, va ser interpretada per alguns com una estratègia per a desfer el costós camí recorregut i va donar lloc a revoltes i a inestabilitat social. Els censors immediatament posteriors a la Lex Papia no van poder confeccionar el cens, necessari per a distribuir els ciutadans en els comicis centuriats.
La Lex Papia de peregrinis se cita en molts passatges de la literatura llatina, però especialment en l'oratio de Marc Tul·li Ciceró «pro A. Licinio Archia poeta» de l'any 62 aC. El poeta Archia va ser acusat d'usurpació de la ciutadania per Grati, personatge desconegut però que com a ciutadà privat podia actuar com a representant de l'interès públic en un iudicium publicum, i la quaestio va ser examinada per un tribunal format per setanta o setanta-cinc jutges, elegits per terços entre senadors, equites o cavallers, i tribuns de la plebs, d'acord amb el mandat de la Lex Aurelia iudiciaria, aprovada un any abans pels comicis centuriats. El tribunal estava presidit pel germà de Marc Tul·li Ciceró, Cinquè Tul·li Ciceró. Marc Tul·li Ciceró, defensor d'Archia, va escriure un discurs en què elogiava, de manera brillant i convincent, l'ofici de les lletres.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca llagosta pelegrina, n f
- es langosta peregrina, n f
- fr criquet pèlerin, n m
- en desert locust, n
- nc Schistocerca gregaria
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte de la família dels acrídids.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llampoina, n f
- ca piorna, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca piurna, n f var. ling.
- nc Paeonia peregrina Mill.
- nc Paeonia decora G. Anderson var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llampoina, n f
- ca piorna, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca piurna, n f var. ling.
- nc Paeonia peregrina Mill.
- nc Paeonia decora G. Anderson var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca pòssum cuaanellat pelegrí, n m
- es falangero de cola anillada oriental, n m
- fr possum du Queensland, n m
- en common ringtail, n
- en Eastern ring-tailed possum, n
- de Östlicher Ringelschwanzbeutler, n m
- nc Pseudocheirus peregrinus
<Mamífers > Diprotodonts > Pseudoquírids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca pòssum cuaanellat pelegrí, n m
- es falangero de cola anillada oriental, n m
- fr possum du Queensland, n m
- en common ringtail, n
- en Eastern ring-tailed possum, n
- de Östlicher Ringelschwanzbeutler, n m
- nc Pseudocheirus peregrinus
<Mamífers > Diprotodonts > Pseudoquírids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peònia de muntanya, n f
- ca llampoina, n f sin. compl.
- ca piorna, n f sin. compl.
- ca rosa d'ase, n f sin. compl.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca rosa de muntanya, n f sin. compl.
- ca rosa de Santa Clara, n f sin. compl.
- ca flor de malet, n f alt. sin.
- ca herba de malet, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia herbàcia, n f alt. sin.
- ca peònia peregrina, n f alt. sin.
- ca rosa montesa, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca rosa murtera, n f alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roses boscanes, n f pl alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca llamponi, n f var. ling.
- ca paeonia, n f var. ling.
- ca pampalònia, n f var. ling.
- ca pelònia, n f var. ling.
- ca piònia, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L.
- nc Paeonia peregrina auct., non Mill. var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peònia de muntanya, n f
- ca llampoina, n f sin. compl.
- ca piorna, n f sin. compl.
- ca rosa d'ase, n f sin. compl.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca rosa de muntanya, n f sin. compl.
- ca rosa de Santa Clara, n f sin. compl.
- ca flor de malet, n f alt. sin.
- ca herba de malet, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia herbàcia, n f alt. sin.
- ca peònia peregrina, n f alt. sin.
- ca rosa montesa, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca rosa murtera, n f alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roses boscanes, n f pl alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca llamponi, n f var. ling.
- ca paeonia, n f var. ling.
- ca pampalònia, n f var. ling.
- ca pelònia, n f var. ling.
- ca piònia, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L.
- nc Paeonia peregrina auct., non Mill. var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pelegrí, n m
- ca peix pelegrí, n m sin. compl.
- ca tauró pelegrí, n m sin. compl.
- ca peix peregrin, n m var. ling.
- ca peregrí, n m var. ling.
- nc Cetorhinus maximus
- nc Selache maximus var. ling.
- es peregrino
- es tiburón peregrino
- fr pèlerin
- fr requin pelerin
- en basking shark
- de Risenhai
<Taurons > Cetorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pelegrí, n m
- ca peix pelegrí, n m sin. compl.
- ca tauró pelegrí, n m sin. compl.
- ca peix peregrin, n m var. ling.
- ca peregrí, n m var. ling.
- nc Cetorhinus maximus
- nc Selache maximus var. ling.
- es peregrino
- es tiburón peregrino
- fr pèlerin
- fr requin pelerin
- en basking shark
- de Risenhai
<Taurons > Cetorínids>
