Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "perpetrar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja, n f
- ca brossa femera, n f alt. sin.
- ca herba fematera, n f alt. sin.
- ca maçanelles, n f pl alt. sin.
- ca mançanella borda, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca sempreviva borda, n f alt. sin.
- ca sempreviva de barranc, n f alt. sin.
- ca sempreviva de camí, n f alt. sin.
- ca sempreviva de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca macenilla, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla de bosc, n f var. ling.
- nc Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.
- nc Helichrysum serotinum Boiss. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca margalida, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta blanca, n f alt. sin.
- ca margarideta de riu, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita menuda, n f alt. sin.
- ca margarites, n f pl alt. sin.
- ca moristella, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca margaridolla, n f var. ling.
- nc Bellis perennis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca margalida, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta blanca, n f alt. sin.
- ca margarideta de riu, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita menuda, n f alt. sin.
- ca margarites, n f pl alt. sin.
- ca moristella, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca margaridolla, n f var. ling.
- nc Bellis perennis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Transports > Transport aeri > Aeroports>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Descobreix l'aeroport: Tota la terminologia que et trobes quan viatges en avió [material gràfic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, [2010]. 1 cartell.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca camí perimetral, n m
- es camino perimetral
- fr voie de circulation périphérique
- en perimeter track
<Aeroport>
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capçar, v tr
- es herretear
- en tag, to
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca cel·lulitis puerperal pelviana
- en puerperal pelvic cellulitis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca classe perimetral, n f
- es clase perimetral, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca confinament perimetral, n m
- oc confinament perimetrau, n m
- es confinamiento perimetral, n m
- fr confinement périmétrique, n m
- gl confinamento perimetral, n m
- ptPT cerca sanitária, n f
- ptBR confinamento perimetral, n m
- en perimeter confinement, n
- nl plaatselijke lockdown, n
- eu konfinamendu perimetral, n
- ar إغلاق بالمحيط السكني
<Prevenció>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consumar, v tr
- es consumar
- en accomplish, to
- en consume, to
- en perpetrate, to
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca depressió postpart, n f
- es depresión posparto, n f
- es depresión puerperal, n f
- fr dépression du post-partum, n f
- en postnatal depression, n
- en postpartum depression, n
- de postpartale Depression, n f
- de Wochenbettdepression, n f
<Psiquiatria > Psiquiatria clínica>
Definició
Nota
- La depressió postpart afecta el 10% de les dones que han donat a llum. Aquest trastorn té una probable causa hormonal, ja que en el postpart es produeix la major disminució de les concentracions d'estrògens i de progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida, la qual cosa podria induir-la a un estat depressiu.