Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "perpetrar" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
es n m
fr n m
fr n m
en

<Física > Termodinàmica>

Definició

Nota

<Física>

ca n m
es n m
fr n f
fr n m
en

<Física > Termodinàmica>

Definició

Nota

malenconia postpart

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

ca malenconia postpart, n f
ca tristesa de la maternitat, n f
ca tristesa postpart, n f
es disforia posparto, n f
es melancolía del tercer día, n f
es melancolía puerperal, n f
es tristeza posparto, n f
es tristeza puerperal, n f
fr syndrome du troisième jour, n m
it sindrome del terzo giorno, n f
en baby blues, n
en maternity blues, n
en postpartum blues, n
en postpartum dysphoria, n

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Malalties > Embaràs, part i puerperi>

Definició

Estat de tristesa transitori posterior al part, caracteritzat per irritabilitat, ansietat i inestabilitat emocional.

Nota

La malenconia postpart apareix al voltant del tercer dia després del part i sol desaparèixer al cap d'una setmana.

mastitis puerperal

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

ca mastitis puerperal, n f
es mastitis puerperal
fr mastite puerpérale
it mastite puerperale
en puerperal mastitis

<Sinologia > Patologia mamària > Malalties benignes >

Definició

Mastitis aguda infecciosa que es presenta durant l'alletament i sol ésser provocada per erosions al mugró.

mastitis puerperal

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Sinologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca mastitis puerperal, n f
ca mastitis de l'alletament, n f sin. compl.
ca mastitis de la lactància, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Sinologia>

Definició

Mastitis infecciosa, estafilocòccica o estreptocòccica, que es presenta durant l'alletament, deguda a la disrupció de la interfase epitelial de la zona del mugró i de l'arèola, amb disseminació retrògrada dels microorganismes. En les infeccions estreptocòcciques hi ha inicialment una cel·lulitis difusa i en fases més avançades, la formació d'un abscés local. Els abscessos per Staphylococcus aureus tendeixen a ésser més localitzats i invasius des del principi.

metritis puerperal

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Ginecologia i obstetrícia>

ca metritis puerperal, n f
ca loquiometritis, n f sin. compl.
ca metria, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició

Metritis que és conseqüència del part, metria.

miocardiopatia puerperal

ca miocardiopatia puerperal, n f

Definició

Es presenta en el darrer mes de l'embaràs o en els cinc primers mesos després del part. És més freqüent en dones negres multípares, grans i mal nodrides.

morella roquera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morella roquera, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca caragolera, n f sin. compl.
ca granadella, n f sin. compl.
ca herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
ca herba de paret, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca herba del cargol, n f sin. compl.
ca malla, n f sin. compl.
ca mollerosa, n f sin. compl.
ca parietària, n f sin. compl.
ca rocamorella, n f sin. compl.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bord, n m alt. sin.
ca blet de paret, n m alt. sin.
ca blets, n m pl alt. sin.
ca blets de paret, n m pl alt. sin.
ca brossa de cementiri, n f alt. sin.
ca brossa roquera, n f alt. sin.
ca cama de perdiu, n f alt. sin.
ca cama-roges, n f pl alt. sin.
ca cama-roig, n m alt. sin.
ca cargolera, n f alt. sin.
ca esparcinelles, n f pl alt. sin.
ca granadelles, n f pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de cargol, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de mur, n f alt. sin.
ca herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
ca herba del mur, n f alt. sin.
ca herba dels cargols, n f alt. sin.
ca herba morella, n f alt. sin.
ca herba pegalosa, n f alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
ca llavatassa, n f alt. sin.
ca llavatasses, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca maria roquera, n f alt. sin.
ca medallons, n m pl alt. sin.
ca molleroses, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella borda, n f alt. sin.
ca morella de paret, n f alt. sin.
ca morella romana, n f alt. sin.
ca morellassa, n f alt. sin.
ca morelles, n f pl alt. sin.
ca morelles de paret, n f pl alt. sin.
ca morellosa, n f alt. sin.
ca paredada, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca paredana, n f alt. sin.
ca paredera, n f alt. sin.
ca parederes, n f pl alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca rapa morella, n f alt. sin.
ca renta-setrills, n m/f alt. sin.
ca roquera, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trenca-setrills, n m/f alt. sin.
ca apegolosa, n f var. ling.
ca cama roja, n f var. ling.
ca cames roges, n f pl var. ling.
ca grandella, n f var. ling.
ca herba mollera, n f var. ling.
ca maia, n f var. ling.
ca merella, n f var. ling.
ca molla roquera, n f var. ling.
ca molla-roquera, n f var. ling.
ca mollarosa, n f var. ling.
ca mollaroses, n f pl var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca mollerusa, n f var. ling.
ca morella ruquera, n f var. ling.
ca morera roquera, n f var. ling.
ca mugeles, n f pl var. ling.
ca mulleit, n m var. ling.
ca mullell, n m var. ling.
ca paletaria, n f var. ling.
ca paparietaria, n f var. ling.
ca paretanya, n f var. ling.
ca paretària, n f var. ling.
ca pariatària, n f var. ling.
ca penetrari, n f var. ling.
ca pigolosa, n f var. ling.
ca rapa-morella, n f var. ling.
ca roca morella, n f var. ling.
ca roca morera, n f var. ling.
nc Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
nc Parietaria judaica L. sin. compl.
nc Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
nc Parietaria punctata Willd. var. ling.
nc Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera

<Botànica>

ca morella roquera, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca caragolera, n f sin. compl.
ca granadella, n f sin. compl.
ca herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
ca herba de paret, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca herba del cargol, n f sin. compl.
ca malla, n f sin. compl.
ca mollerosa, n f sin. compl.
ca parietària, n f sin. compl.
ca rocamorella, n f sin. compl.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bord, n m alt. sin.
ca blet de paret, n m alt. sin.
ca blets, n m pl alt. sin.
ca blets de paret, n m pl alt. sin.
ca brossa de cementiri, n f alt. sin.
ca brossa roquera, n f alt. sin.
ca cama de perdiu, n f alt. sin.
ca cama-roges, n f pl alt. sin.
ca cama-roig, n m alt. sin.
ca cargolera, n f alt. sin.
ca esparcinelles, n f pl alt. sin.
ca granadelles, n f pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de cargol, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de mur, n f alt. sin.
ca herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
ca herba del mur, n f alt. sin.
ca herba dels cargols, n f alt. sin.
ca herba morella, n f alt. sin.
ca herba pegalosa, n f alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
ca llavatassa, n f alt. sin.
ca llavatasses, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca maria roquera, n f alt. sin.
ca medallons, n m pl alt. sin.
ca molleroses, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella borda, n f alt. sin.
ca morella de paret, n f alt. sin.
ca morella romana, n f alt. sin.
ca morellassa, n f alt. sin.
ca morelles, n f pl alt. sin.
ca morelles de paret, n f pl alt. sin.
ca morellosa, n f alt. sin.
ca paredada, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca paredana, n f alt. sin.
ca paredera, n f alt. sin.
ca parederes, n f pl alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca rapa morella, n f alt. sin.
ca renta-setrills, n m/f alt. sin.
ca roquera, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trenca-setrills, n m/f alt. sin.
ca apegolosa, n f var. ling.
ca cama roja, n f var. ling.
ca cames roges, n f pl var. ling.
ca grandella, n f var. ling.
ca herba mollera, n f var. ling.
ca maia, n f var. ling.
ca merella, n f var. ling.
ca molla roquera, n f var. ling.
ca molla-roquera, n f var. ling.
ca mollarosa, n f var. ling.
ca mollaroses, n f pl var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca mollerusa, n f var. ling.
ca morella ruquera, n f var. ling.
ca morera roquera, n f var. ling.
ca mugeles, n f pl var. ling.
ca mulleit, n m var. ling.
ca mullell, n m var. ling.
ca paletaria, n f var. ling.
ca paparietaria, n f var. ling.
ca paretanya, n f var. ling.
ca paretària, n f var. ling.
ca pariatària, n f var. ling.
ca penetrari, n f var. ling.
ca pigolosa, n f var. ling.
ca rapa-morella, n f var. ling.
ca roca morella, n f var. ling.
ca roca morera, n f var. ling.
nc Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
nc Parietaria judaica L. sin. compl.
nc Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
nc Parietaria punctata Willd. var. ling.
nc Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

neu perpètua

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca neu perpètua, n f
es nieve perpetua
fr neige éternelle
fr neige pérenne
fr neige perpétuelle
en perennial snow
en perpetual snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició

Neu que no desapareix mai perquè es troba en indrets, generalment a gran altitud, on la temperatura poques vegades supera els 0ºC.

Nota

Als Pirineus no n'hi ha perquè els cims més alts no arriben a assolir l'altitud necessària.