Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "persona" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Rosa, n f
- ca herba maleïda, n f alt. sin.
- ca llampoina, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
- ca piorna, n f alt. sin.
- ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
- ca realgar, n m alt. sin.
- ca rosa albardera, n f alt. sin.
- ca rosa d'ase, n f alt. sin.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
- ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca celòria, n f var. ling.
- ca empoina, n f var. ling.
- ca peronya, n f var. ling.
- ca piorn, n m var. ling.
- ca piürna, n f var. ling.
- ca salòria, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
- nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
- nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
- nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Rosa, n f
- ca herba maleïda, n f alt. sin.
- ca llampoina, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
- ca piorna, n f alt. sin.
- ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
- ca realgar, n m alt. sin.
- ca rosa albardera, n f alt. sin.
- ca rosa d'ase, n f alt. sin.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
- ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca celòria, n f var. ling.
- ca empoina, n f var. ling.
- ca peronya, n f var. ling.
- ca piorn, n m var. ling.
- ca piürna, n f var. ling.
- ca salòria, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
- nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
- nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
- nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca intervenció de terceres persones, n f
- es intervención de terceras personas
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La institució processal de la intervenció de terceres persones consisteix en la introducció en un procés pendent entre dues parts d'una tercera persona que formula, en contraposició o conjuntament amb les parts ordinàries, una determinada pretensió, dirigida ja sigui a la defensa d'un dret propi o a la defensa del dret de qualsevol de les parts personades en el procés. La raó pràctica de l'existència d'aquesta institució processal és la interdependència de les posicions i relacions jurídiques. Això és així, perquè, malgrat que les terceres persones no poden ser perjudicades per la sentència pronunciada entre altres persones, la posició jurídica que tenen o les relacions jurídiques de les quals poden ser titulars sí que poden patir les conseqüències indirectes de la sentència d'unes altres persones. Per tant, les terceres persones no poden ser indiferents al fet que hi hagi un procés obert i al desenllaç final que tingui, tot i que no en siguin part, i per aquests motius, cal donar-los la possibilitat d'intervenir en el procés.
Les condicions generals per a la intervenció de terceres persones, en llurs diferents manifestacions, són tres: hi ha d'haver una causa pendent entre altres persones, els interessos o drets legítims de la tercera persona aliena al procés poden quedar afectats i el procés en qüestió no ha d'haver finalitzat en sentència ferma. Concretament, les manifestacions dels fenòmens d'intervenció de les terceres persones en el procés civil de declaració es poden agrupar en dues grans categories: la primera, la intervenció voluntària o espontània, és aquella en què ningú no demana la intervenció de la tercera persona en el procés; i la segona, de caràcter provocat o coactiu, fa referència a aquells casos en què algú reclama llur intervenció en el procés en qüestió.
Dins la categoria de la intervenció voluntària es poden distingir dues grans subcategories: la intervenció principal i la intervenció adhesiva.
La primera, la intervenció principal, fa referència a la participació d'una tercera persona en un procés pendent entre altres persones, i que pretén, totalment o parcialment, la cosa o el dret litigiós. Per contra, la segona, la intervenció adhesiva, es pot definir com la intervenció en la qual una tercera persona, abans d'entrar en el procés, opta per intervenir-hi, no amb la intenció d'obtenir la cosa o el dret en litigi, sinó per afavorir la victòria d'una de les parts.
De la mateixa manera, en la intervenció adhesiva és possible distingir entre la intervenció adhesiva simple (la tercera persona intervé en el procés per a donar suport a una de les parts en litigi, ja que té un interès jurídic digne de protecció, que està en sintonia amb la tutela sol·licitada per aquesta part) i la intervenció adhesiva en litisconsorci, que s'esdevé en les situacions en què la tercera persona que intervé en el procés també ho fa amb l'objectiu de donar suport a una de les parts, però no legitimada per la presència d'un interès jurídic susceptible de protecció en sintonia amb allò que sol·licita aquella part, sinó com a conseqüència de l'al·legació d'un dret que coincideix amb el d'una de les parts en conflicte.
Pel que fa a la intervenció provocada (la tercera persona no intervé en el procés d'una manera espontània, sinó que ho fa a causa d'una «provocació» que ha rebut d'una de les parts o del mateix jutge o jutgessa), cal distingir, internament, entre la intervenció iussu iudicis, és a dir, la que es produeix d'ofici pel mateix jutge o jutgessa que s'adona de l'existència d'algú que es pot veure afectat per un procés entre altres parts, i la intervenció litisdenunciació, en què la provocació a la tercera persona per a la intervenció en el procés prové d'una de les parts. Algunes de les manifestacions de la intervenció litisdenunciació són: a) la crida en garantia, en què una part, normalment la demandada, provoca la intervenció en el procés d'una tercera persona, la qual n'ha de garantir a qui l'ha reclamada els resultats; b) la laudatio auctoris, en què una part posseïdora immediata és demandada per una tercera persona que pretén la restitució de la cosa o el reconeixement d'un dret real sobre un bé moble o immoble, si el cas designa la persona en nom de la qual posseeix i, a la vegada, la crida en el procés amb l'objectiu que aquesta comparegui i es defensi de la pretensió, ja que és l'autèntica i veritable legitimada, des del punt de vista del subjecte passiu, i c) la crida a la tercera persona pretendent, és a dir, quan una persona reconeix la seva condició d'obligada en una relació jurídica material, però no sap qui és realment el titular o la titular del dret subjectiu, poden passar dues coses: que el subjecte passiu hagi estat demandat en dos o més processos per altres persones que afirmen llur titularitat del dret subjectiu, de tal manera que la solució és que la part demandada en els diferents processos sol·liciti l'acumulació i, després, depositi al jutjat l'import del seu deute; o bé, que el subjecte passiu hagi estat demandat en un procés en curs només per un dels pretendents, la qual cosa fa que pugui convocar la resta de pretendents al procediment.
A diferència de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) del 1881 (normativa a partir de la qual la jurisprudència va delimitar els casos d'intervenció), la LEC del 2000 incorpora la regulació expressa de l'institut de la intervenció de terceres persones (art. 13, 14, 15 i 18 LEC).
Concretament, l'article 13 de la LEC estableix la intervenció voluntària, però no regula la intervenció principal ni distingeix d'una manera nítida entre la intervenció adhesiva simple i la intervenció en litisconsorci: «1. Mentre hi hagi pendent un procés, hi pot ser admès com a demandant o demandat qui acrediti tenir interès directe i legítim en el resultat del plet. En particular, qualsevol consumidor o usuari pot intervenir en els processos instats per les entitats reconegudes legalment per a la defensa dels interessos d'aquells. 2. La sol·licitud d'intervenció no suspèn el curs del procediment. El tribunal ha d'emetre resolució mitjançant interlocutòria, amb l'audiència prèvia de les parts personades, en el termini comú de deu dies. 3. Admesa la intervenció, no es retrotreuen les actuacions, però l'intervinent ha de ser considerat en el procés a tots els efectes i pot defensar les pretensions formulades pel seu litisconsort o les que el mateix intervinent formuli, si té oportunitat processal per fer-ho, encara que el seu litisconsort renunciï al procediment, hi assenteixi, en desisteixi o se n'aparti per qualsevol altra causa. També es permeten a l'intervinent les al·legacions necessàries per a la seva defensa que no hagi efectuat perquè corresponien a moments processals anteriors a la seva admissió en el procés. Aquestes al·legacions el secretari judicial les ha de traslladar, en tot cas, a les altres parts, durant un termini de cinc dies. Així mateix, l'intervinent pot utilitzar els recursos que siguin procedents contra les resolucions que estimi perjudicials al seu interès, encara que les consenti el seu litisconsort.»
L'article 14 de la LEC regula la intervenció provocada a instància de part (la intervenció iussu iudicis, malgrat que es pugui fer servir l'article 150.2 de la LEC, no té un tractament específic en la normativa espanyola): «1. En el cas que la llei permeti que el demandant cridi una tercera persona perquè intervingui en el procés sense la qualitat de demandat, la sol·licitud d'intervenció s'ha d'efectuar en la demanda llevat que la llei disposi expressament una altra cosa. Admesa pel tribunal l'entrada en el procés de la tercera persona, aquesta ha de disposar de les mateixes facultats d'actuació que la llei concedeix a les parts. 2. Quan la llei permeti al demandat cridar una tercera persona perquè intervingui en el procés, s'ha de procedir d'acord amb les regles següents: 1a) La part demandada ha de sol·licitar al tribunal que sigui notificada a la tercera persona la litispendència del judici. La sol·licitud s'ha de presentar dins el termini atorgat per contestar a la demanda o, quan es tracti d'un judici verbal, abans del dia assenyalat per a la vista. 2a) El tribunal ha d'escoltar la part demandant en el termini de deu dies i ha de resoldre mitjançant una interlocutòria el que sigui procedent. Acordada la notificació, s'ha d'emplaçar la tercera persona perquè contesti la demanda de la mateixa manera i en termes idèntics als establerts per a l'emplaçament de la part demandada. Si es tracta d'un judici verbal, el tribunal, mitjançant providència, ha de fer un nou assenyalament per a la vista, i ha de citar les parts i la tercera persona cridada en el procés. 3a) El termini concedit a la part demandada per contestar a la demanda ha de restar en suspens des de la sol·licitud a què fa menció la primera regla i s'ha de reprendre amb la notificació a la part demandant que la seva petició ha estat desestimada o, si ha estat estimada, amb el trasllat de l'escrit de contestació presentat per la tercera persona i, en tot cas, en expirar el termini que se li ha concedit per a contestar la demanda. 4a) Si compareguda la tercera persona, la part demandant considera que el seu lloc en el procés ha de ser ocupat per la tercera persona, s'ha de procedir d'acord amb el que disposa l'article 18 de la LEC (Successió en els casos d'intervenció provocada).»
L'article 15 de la LEC regula de manera específica la publicitat i intervenció en els processos per a la protecció de drets i interessos col·lectius i difusos de consumidors i usuaris. De la mateixa manera, l'article 15 bis, afegit per la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de defensa de la competència, incorpora el tractament de la intervenció en els processos de defensa de la competència. Finalment, tampoc no cal oblidar que la protecció de les terceres persones sempre ha estat present en el procés d'execució espanyol (terceria de millor dret i terceria de domini). - V. t.: terceria de domini n f
- V. t.: terceria de millor dret n f
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca intuitu personae, loc
<Dret mercantil>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca intuitu personae [la], adj
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'usdefruit és un dret de naturalesa intuitu personae.
- ('en atenció a la persona')
- Expressió que s'aplica a l'acte o al contracte en el qual és rellevant per al consens d'una part la confiança posada en l'altre contraent.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca llit individual, n m
- es cama de uno, n f
- es cama individual, n f
- fr lit à une place, n m
- fr lit pour une persone, n m
- fr lit simple, n m
- en single bed, n
- de Einzelbett, n n
<Turisme > Allotjament>
Definició
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lliure circulació de persones, n f
- es libre circulación de personas, n f
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca lliure circulació de persones, n f
- es libre circulación de personas
- fr libre circulation des personnes
- it libera circolazione delle persone
- en free movement of persons
- ar حرية تنقل الأشخاص
<Dret de la Unió Europea>
Definició
Nota
- La lliure circulació de persones a la Unió Europea s'ha ampliat, a través d'acords, i s'aplica també a altres estats veïns.
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca maltractament de la gent gran, n m
- es maltrato a personas mayores
- en elder mistreatment
<Serveis socials > Marc de referència > Motius d'intervenció>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mobilia sequuntur personam [la], loc llat
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('els béns mobles segueixen la persona')
- Frase emprada per a denotar que les propietats personals d'algú es regeixen per la mateixa legislació que s'aplica als propietaris legítims.
