Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "persona" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca porrona, n f
- es porrón grande, n m
- fr grande gargoulette, n f
- en glass recipient with a long spout for drinking, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca principi d'autonomia, n m
- ca principi de respecte a les persones, n m
- es principio de autonomía, n m
- es principio de respeto a las personas, n m
- en principle of autonomy, n
- en principle of respect for persons, n
<Bioètica > Conceptes generals > Principis i valors>
Definició
Nota
- 1. El principi d'autonomia és un dels quatre principis fonamentals en què es basa la bioètica, juntament amb el principi de beneficència, el principi de no-maleficència i el principi de justícia. Aquests quatre principis es consideren prima facie.
- 2. El principi d'autonomia implica l'exigència del consentiment informat.
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca principi de respecte a les persones, n m
- es respeto a las personas
- es respeto por la libertad personal
- es respeto por las personas
- en respect for autonomy
<Recerca clínica de medicaments > Bioètica>
Definició
Nota
- El principi de respecte a les persones implica l'obtenció del consentiment informat dels subjectes per a participar en un estudi.
<.FITXA REVISADA>, <Bioètica>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca principi de respecte a les persones, n m
- es respeto a las personas, n m
- es respeto por la libertad personal, n m
- es respeto por las personas, n m
- fr respect pour l'autonomie, n m
- en respect for autonomy, n
<.FITXA REVISADA>, <Bioètica>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
Nota
- El principi de respecte a les persones implica l'obtenció del consentiment informat dels subjectes per a participar en un estudi.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- ca personer | personera, n m, f sin. compl.
- es personero | personera
- es procurador | procuradora
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
Aquesta figura va ser establerta per la Llei del Parlament de Catalunya del 10 de març de 1934 quan es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya, encara que no va ser definida fins a la Llei del 19 de juliol de 1936. El procurador tenia la missió essencial de vetllar per l'observança de les lleis catalanes, especialment de «les referents a l'organització dels jutges i tribunals en la part que l'Estatut ha reservat a Catalunya» (art. 1 Llei del 19 de juliol de 1936). El procurador tenia la doble finalitat de «representar i defensar la Generalitat davant del Tribunal de Cassació i Superior de la República», segons s'exposa el preàmbul, i en una altra llei relativa al Servei de Presons per a la investigació de les detencions arbitràries.
Els deures i les atribucions del Procurador, pel que fa al Tribunal de Cassació, quedaven establertes de la manera següent: a) exercir la defensa de les sales de cassació de Catalunya i interposar els recursos corresponents davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, quan «la jurisprudència del Tribunal Suprem envaeixi de manera notòria la competència del Tribunal de Cassació de Catalunya»; b) representar la Generalitat davant del Tribunal Suprem de l'Estat i defensar la competència del Tribunal de Cassació; c) representar i defensar l'Administració de la regió autònoma, així com els ajuntaments catalans i els establiments o les institucions públiques de Catalunya, davant del Tribunal de Cassació i de qualsevol altre tribunal quan li sigui encomanat; d) exercitar qualsevol acció judicial que correspongui al Govern de la Generalitat; e) portar les altres representacions i defenses que li pertoquin legalment; f) posar en coneixement del Tribunal de Cassació qualsevol anomalia o irregularitat que observi en l'Administració de justícia de Catalunya i tenir cura del compliment de les lleis orgàniques i processals que siguin competència de la Generalitat de Catalunya; g) vetllar per la Procuradoria i llurs funcionaris; h) dictar als subordinats instruccions generals o especials sobre qualsevol aspecte relatiu al compliment de llurs deures; i) interposar recursos en matèria civil o contenciosa administrativa que, en interès de la llei o de l'Administració, regulen les respectives disposicions orgàniques i processals; j) informar quan sigui requerit el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Tribunal de Cassació sobre qüestions de la seva competència; k) suggerir, si ho considera procedent, al Consell Executiu de la Generalitat la conveniència de demanar un informe al Tribunal de Cassació sobre les matèries relatives a l'Administració de la regió catalana; l) investigar, com més aviat millor, les detencions arbitràries i promoure'n el càstig, d'acord amb les lleis; m) vetllar pel compliment de les sentències en tots els plets i les qüestions en què ha estat part; n) demanar als jutjats i tribunals de Catalunya, si escau, i per mitjà del president del Tribunal de Cassació, informació sobre qualsevol plet de la competència de l'esmentat tribunal, per a exercir la vigilància sobre l'Administració de justícia i promoure la correcció dels abusos que hi hagi observat, i o) les altres que la llei li atribueixi (art. 34, 38 i s. i addicional de la Llei). Aquesta figura va desaparèixer quan va ser suprimit el Tribunal de Cassació l'any 1938.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>
- ca programa d'acompanyants, n m
- es programa para acompañantes, n m
- fr programme pour les accompagnateurs, n m
- pt programa para acompanhantes, n m
- en accompanying persons' programme, n
- en guests' programme, n
- en spouse program, n
<Fires i congressos > Activitats socials i culturals>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca rastreig de persones, n f
- es rastreo de personas, n m
- en mantrailing, n
<Protecció civil > Policia>
Definició
Nota
- El rastreig de persones amb gossos és utilitzat per la policia i els bombers.
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca Registre de persones mediadores, n m
- es Registro de personas mediadoras, n m
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>
Definició
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca risc de les persones, n m
- es riesgo de las personas, n m
- fr risque RH, n m
- en people risk, n
<Recursos humans>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca successió per caps, n f
- es sucesión por cabezas
- es sucesión por personas
<Dret civil > Dret de successions>
