Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pertin�cia" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca petita, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca blinca per blinca, n f var. ling.
- ca pervincla, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincapervrinca, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca minor L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vinca petita, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca blinca per blinca, n f var. ling.
- ca pervincla, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincapervrinca, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca minor L.
<Botànica > apocinàcies>
<Comunicació > Publicitat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca durada de la pertinença, n f
- es duración de la afiliación, n f
- en membership duration, n
<Comunicació > Publicitat>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció de pertinença conjunta, n f
- es función de pertenencia conjunta
- en joint membership function
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
- La funció de pertinença conjunta s'obté a partir de la combinació de les funcions de pertinença de cada conjunt difús mitjançant regles específiques de càlcul per a cada operació de combinació. Per exemple, la funció de pertinença conjunta resultant d'una combinació convexa és la suma ponderada de les funcions de pertinença dels conjunts difusos que intervenen en la combinació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció de pertinença conjunta, n f
- es función de pertenencia conjunta
- en joint membership function
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
- La funció de pertinença conjunta s'obté a partir de la combinació de les funcions de pertinença de cada conjunt difús mitjançant regles específiques de càlcul per a cada operació de combinació. Per exemple, la funció de pertinença conjunta resultant d'una combinació convexa és la suma ponderada de les funcions de pertinença dels conjunts difusos que intervenen en la combinació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció de pertinença conjunta, n f
- es función de pertenencia conjunta
- en joint membership function
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
- La funció de pertinença conjunta s'obté a partir de la combinació de les funcions de pertinença de cada conjunt difús mitjançant regles específiques de càlcul per a cada operació de combinació. Per exemple, la funció de pertinença conjunta resultant d'una combinació convexa és la suma ponderada de les funcions de pertinença dels conjunts difusos que intervenen en la combinació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció de pertinença difusa, n f
- ca funció de pertinença, n f sin. compl.
- es función de pertenencia
- es función de pertenencia difusa
- en fuzzy membership function
- en membership function
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
1. A diferència dels conjunts clàssics de l'àlgebra de Boole, la funció de pertinença a un conjunt difús no pren només dos possibles valors (sí o no) per a determinar la pertinença al conjunt, sinó que mesura el grau de pertinença, des de completament sí fins a completament no.
2. Una funció de pertinença difusa no és una mesura de la probabilitat de pertànyer a una classe, sinó de la versemblança de formar-ne part, que es defineix en termes de centralitat i distància al concepte central de la classe sota diferents condicions de límit. Algunes de les funcions de pertinença difusa més emprades són de tipus lineal o sinusoidal. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca funció de pertinença difusa, n f
- ca funció de pertinença, n f sin. compl.
- es función de pertenencia
- es función de pertenencia difusa
- en fuzzy membership function
- en membership function
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
1. A diferència dels conjunts clàssics de l'àlgebra de Boole, la funció de pertinença a un conjunt difús no pren només dos possibles valors (sí o no) per a determinar la pertinença al conjunt, sinó que mesura el grau de pertinença, des de completament sí fins a completament no.
2. Una funció de pertinença difusa no és una mesura de la probabilitat de pertànyer a una classe, sinó de la versemblança de formar-ne part, que es defineix en termes de centralitat i distància al concepte central de la classe sota diferents condicions de límit. Algunes de les funcions de pertinença difusa més emprades són de tipus lineal o sinusoidal. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
