Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "peu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  arç blanc d'espina curta, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  espinal margeler, n m alt. sin.
  • ca  espinalb, n m alt. sin.
  • ca  peu del soroller, n m alt. sin.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq. subsp. brevispina (Kunze) Franco
  • nc  Crataegus brevispina G. Kunze sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

blanc d'imposició blanc d'imposició

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  blanc d'imposició, n m
  • ca  blanc de peu, n m
  • ca  blanc, n m sin. compl.
  • ca  imposició, n f sin. compl.
  • es  birlí, n m
  • es  imposición, n m

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

bufalaga bufalaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  cama de garsa, n f alt. sin.
  • ca  cames de garsa, n f pl alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • nc  Thymelaea passerina (L.) Coss. et Germ.
  • nc  Passerina annua (Salisb.) Wikstr. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  cama de garsa, n f alt. sin.
  • ca  cames de garsa, n f pl alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • nc  Thymelaea passerina (L.) Coss. et Germ.
  • nc  Passerina annua (Salisb.) Wikstr. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  buit baix, n m
  • es  vacío bajo, n m
  • es  vacío escaso, n m
  • es  vacío imperfecto, n m
  • fr  vide peu poussé, n m
  • en  low vacuum, n
  • en  rough vacuum, n

<Física>

Definició
Buit corresponent a una pressió inferior a 105 Pa (750 Torr) i superior a 3,3 x 103 Pa (25 Torr).
bus a peu bus a peu

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bus a peu, n m
  • ca  pedibús, n m sin. compl.
  • es  pedibús, n m
  • fr  autobus scolaire pédestre, n m
  • fr  pédibus, n m
  • fr  pédibus scolaire, n m
  • it  pedibus, n m
  • it  piedibus, n m
  • en  walking bus, n
  • en  walking school bus, n
  • en  WSB, n sigla

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Sistema de transport escolar d'infants consistent en una fila de nens a peu conduïda per un o més adults, que els van recollint o deixant en diversos punts d'un itinerari establert que enllaça amb l'escola, seguint un horari fixat.