Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "picaflors" dins totes les àrees temàtiques
<Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca micoflora, n f
<Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ortiga gran, n f
- ca ortiga major, n f sin. compl.
- ca eixordiga, n f alt. sin.
- ca eixordigues, n f pl alt. sin.
- ca estrígols, n m pl alt. sin.
- ca estrígols grans, n m pl alt. sin.
- ca ortiga, n f alt. sin.
- ca ortiga barragana, n f alt. sin.
- ca ortiga de llei, n f alt. sin.
- ca ortiga de marge, n f alt. sin.
- ca ortiga de riu, n f alt. sin.
- ca ortiga grossa, n f alt. sin.
- ca ortiga negra, n f alt. sin.
- ca ortigues, n f pl alt. sin.
- ca ortigues de bou, n f pl alt. sin.
- ca picacames, n m alt. sin.
- ca picamoros, n m alt. sin.
- ca xiripia, n f alt. sin.
- ca aixordiga, n f var. ling.
- ca astrigol, n m var. ling.
- ca estrigal, n m var. ling.
- ca ordiga, n f var. ling.
- ca ortriga, n f var. ling.
- ca ortriga de marge, n f var. ling.
- ca ortriga gran, n f var. ling.
- ca otriga, n f var. ling.
- ca ultriga, n f var. ling.
- ca urdiga, n f var. ling.
- ca urdigues, n f pl var. ling.
- ca utrigues, n f pl var. ling.
- ca viltiga-viltiga, n f var. ling.
- ca vírtiga-vírtiga, n f var. ling.
- ca xordica, n f var. ling.
- ca xordiga, n f var. ling.
- nc Urtica dioica L.
<Botànica > urticàcies>
Nota
- Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ortiga gran, n f
- ca ortiga major, n f sin. compl.
- ca eixordiga, n f alt. sin.
- ca eixordigues, n f pl alt. sin.
- ca estrígols, n m pl alt. sin.
- ca estrígols grans, n m pl alt. sin.
- ca ortiga, n f alt. sin.
- ca ortiga barragana, n f alt. sin.
- ca ortiga de llei, n f alt. sin.
- ca ortiga de marge, n f alt. sin.
- ca ortiga de riu, n f alt. sin.
- ca ortiga grossa, n f alt. sin.
- ca ortiga negra, n f alt. sin.
- ca ortigues, n f pl alt. sin.
- ca ortigues de bou, n f pl alt. sin.
- ca picacames, n m alt. sin.
- ca picamoros, n m alt. sin.
- ca xiripia, n f alt. sin.
- ca aixordiga, n f var. ling.
- ca astrigol, n m var. ling.
- ca estrigal, n m var. ling.
- ca ordiga, n f var. ling.
- ca ortriga, n f var. ling.
- ca ortriga de marge, n f var. ling.
- ca ortriga gran, n f var. ling.
- ca otriga, n f var. ling.
- ca ultriga, n f var. ling.
- ca urdiga, n f var. ling.
- ca urdigues, n f pl var. ling.
- ca utrigues, n f pl var. ling.
- ca viltiga-viltiga, n f var. ling.
- ca vírtiga-vírtiga, n f var. ling.
- ca xordica, n f var. ling.
- ca xordiga, n f var. ling.
- nc Urtica dioica L.
<Botànica > urticàcies>
Nota
- Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ortiga gran, n f
- ca ortiga grossa, n f sin. compl.
- ca ortiga major, n f sin. compl.
- ca picacames, n m sin. compl.
- ca picamoros, n m sin. compl.
- nc Urtica dioica
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca petaflops, n m
- es petaflop, n m
- es petaflops, n m
- fr pétaflop, n m
- fr pétaflops, n m
- en petaflop, n
- en petaflops, n
- sbl Pflops
<Informàtica>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca picabrots de la perera, n m
- es tronchabrotes del peral
- fr cèphe du poirier
- en sawfly
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca punxaflors anyil, n m
- es pinchaflor índigo
- fr percefleur indigo
- en indigo flowerpiercer
- de Indigohakenschnabel
- nc Diglossa indigotica
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca punxaflors anyil, n m
- es pinchaflor índigo
- fr percefleur indigo
- en indigo flowerpiercer
- de Indigohakenschnabel
- nc Diglossa indigotica
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca punxaflors blavós, n m
- es pinchaflor azulado
- fr percefleur bleuté
- en bluish flowerpiercer
- de Silberhakenschnabel
- nc Diglossa caerulescens
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca punxaflors blavós, n m
- es pinchaflor azulado
- fr percefleur bleuté
- en bluish flowerpiercer
- de Silberhakenschnabel
- nc Diglossa caerulescens
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
