Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves de medicina nuclear [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/292>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular (SEMNIM), que també són utilitzats per CatSalut.

ca gammagrafia dels plexes coroides, n f
es gammagrafía de los plexos coroideos, n f
COD 703

<Medicina nuclear > Proves > Neurologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gangli d'Andersch, n m
ca gangli extracranial, n m sin. compl.
ca gangli inferior del nervi glossofaringi, n m sin. compl.
ca gangli petrós, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Gangli situat en el trajecte del nervi glossofaringi, en el punt en què aquest travessa el forat lacerat posterior. S'allotja a la fossa piramidal del penyal de l'os temporal i, de la seva part anteroexterna, neix el nervi de Jacobson.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grandalla, n f
ca satalia, n f sin. compl.
ca corpus, n m alt. sin.
ca jonquill, n m alt. sin.
ca jonquillos, n m pl alt. sin.
ca lliri blanc, n m alt. sin.
ca lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blancs, n m pl alt. sin.
ca menines, n f pl alt. sin.
ca narcís, n m alt. sin.
ca narcís dels poetes, n m alt. sin.
ca narcisos, n m pl alt. sin.
ca polit, n m alt. sin.
ca satalies, n f pl alt. sin.
ca gandalla, n f var. ling.
ca guernalda, n f var. ling.
nc Narcissus poeticus L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grandalla, n f
ca satalia, n f sin. compl.
ca corpus, n m alt. sin.
ca jonquill, n m alt. sin.
ca jonquillos, n m pl alt. sin.
ca lliri blanc, n m alt. sin.
ca lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blancs, n m pl alt. sin.
ca menines, n f pl alt. sin.
ca narcís, n m alt. sin.
ca narcís dels poetes, n m alt. sin.
ca narcisos, n m pl alt. sin.
ca polit, n m alt. sin.
ca satalies, n f pl alt. sin.
ca gandalla, n f var. ling.
ca guernalda, n f var. ling.
nc Narcissus poeticus L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca granota pintada, n f
ca tòtil granoter, n m sin. compl.
es sapillo pintojo
fr discoglosse peint
it discoglosso dipinto
en painted frog
de gemalter Scheibenzüngler
nc Discoglossus pictus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels discoglòssids, d'uns 30 a 60 mm de llarg, amb el musell força punxegut, la pupil·la en forma de cor o arrodonida, la pell amb petites berrugues, el disseny dorsal llis, amb bandes longitudinals clares o amb taques brunes circulars, i el ventre generalment blanquinós.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca licaó, n m
es licaón, n m
fr lycaon, n m
en african wild dog, n
de Afrikanischer Wildhund, n m
nc Lycaon pictus
nc Hyaena picta alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca licaó, n m
es licaón, n m
fr lycaon, n m
en african wild dog, n
de Afrikanischer Wildhund, n m
nc Lycaon pictus
nc Hyaena picta alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca literatura de canya i cordeta, n f
ca literatura de canya i cordill, n f
ca literatura de fil i canya, n f
es literatura de cordel
es pliegos de cordel

Definició

Obres populars impreses en plecs solts i que s'exposaven per a la venda penjades en cordills en portals i mercats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

ca llestos?, interj
es ¿listos?
es ¿preparados?
fr êtes-vous prêts?
en are you ready?

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició

Expressió amb què l'àrbitre demana als tiradors si estan a punt per a començar el combat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llestos?, interj
es ¿listos?
es ¿preparados?
fr êtes-vous prêts?
en are you ready?

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició

Expressió amb què el director de combat demana als pentatletes si estan a punt per començar l'assalt.

Nota

En competicions internacionals s'empra l'expressió en francès.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pietós" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota