Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pils" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mur mitger, n m
- es pila
<Construcció>
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca nevus pilós, n m
- ca mola pilosa, n f sin. compl.
- ca mola vellosa, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca nicteri pilós, n m
- es murciélago de cara cortada peludo
- es nicterio peludo
- fr nyctère hérissé
- en hairy slit-faced bat
- en hispid slit-faced bat
- nc Nycteris hispida
<Zoologia > Mamífers>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca obi, n m
- ca com, n m sin. compl.
- es pila
- fr auge
<Utillatge de cuina>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obi, n m
- ca bassi, n m sin. compl.
- ca bàssia, n f sin. compl.
- ca gamelló, n m sin. compl.
- ca òlbit, n m sin. compl.
- es comedero, n m
- es pesebre, n m
- es pila, n f
- fr auge, n f
- en trough, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca olis minerals, n m pl
- es aceites minerales, n m pl
- fr huiles minérales, n f pl
- en mineral oils, n pl
<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>
Definició
Nota
- 1. Utilització: Els olis minerals tenen diverses aplicacions, per exemple, com a lubricants de maquinària industrial o com a components de productes en la indústria cosmètica i la indústria farmacèutica. En la indústria alimentària estan autoritzats per a l'ús en materials de contacte amb els aliments.
- 2. Els olis minerals constitueixen un grup heterogeni de moltes mescles complexes d'hidrocarburs, els quals reben el nom genèric de hidrocarburs d'olis minerals (mineral oil hydrocarbons, MOH) i són les substàncies que es detecten com a residus en els aliments.
- 3. Tipus: Els hidrocarburs d'olis minerals es classifiquen en funció de la longitud de les seves cadenes de carboni i de la viscositat que aquesta longitud els confereix, i presenten un perfil de toxicitat diferent en funció d'aquestes característiques. S'agrupen en dues categories: els hidrocarburs saturats d'olis minerals (mineral oil saturated hydrocarbons, MOSH), de cadena lineal, i els hidrocarburs aromàtics d'olis minerals (mineral oil aromatic hydrocarbons, MOAH), de cadena cíclica.
- 4. Efectes en la salut humana: S'ha observat que els efectes adversos dels olis minerals sobre la salut de les persones varien en funció de la naturalesa més o menys viscosa dels hidrocarburs que els componen. Així, els hidrocarburs aromàtics d'olis minerals (MOAH) poden actuar com a agents cancerígens i genotòxics, mentre que els hidrocarburs saturats d'olis minerals (MOSH) poden acumular-se en els teixits i causar dany hepàtic.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca pèl, n m
- es pelo
- en pilus
- TA pili
<Anatomia>
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca pèl, n m
- es pelo
- fr poil
- en hair
- TA pili
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>
Definició
Nota
- Es poden distingir diferents classes de pèl: el lanugen, el pèl moixí i el pèl terminal. Cada pèl és contingut en una invaginació tubular de la pell anomenada fol·licle pilós, proveïda de dues formacions especialitzades: les glàndules sebàcies, més superficials, i el múscul erector del pèl, situat més profundament. La porció del fol·licle pilós que s'estén de l'obertura de la superfície cutània (orifici fol·licular) fins a l'entrada del conducte sebaci rep el nom d'infundíbul o segment infundibular. La zona del fol·licle situada entre el conducte sebaci i la inserció del múscul erector és anomenada istme. El segment inferior del fol·licle és la matriu pilosa o arrel del pèl i comprèn la part inferior del fol·licle i el bulb pilós. El bulb és l'expansió arrodonida, profunda, del fol·licle pilós i presenta una invaginació central que engloba la papil·la pilosa, formada per teixit connectiu del derma i per vasos sanguinis. La part més important del fol·licle és la matriu pilosa, formació capaç d'originar les tres parts estructurals del pèl: medul·la, còrtex i cutícula, així com la beina interna de l'arrel. La beina externa de l'arrel és l'epiteli modificat de la invaginació tubular epidèrmica de cada fol·licle pilós. En una secció transversal de la matèria pilosa hom observa des del centre a la perifèria, successivament, la mèdul·la, el còrtex, la cutícula, la beina interna i la beina externa de l'arrel. La medul·la és formada per cèl·lules poligonals grans; el còrtex envolta la medul·la i és constituïda per cèl·lules allargades, longitudinals, que contenen melanina i ceratina; la cutícula, més externa, és formada per una sola capa de cèl·lules imbricades; la beina interna envolta la tija del pèl i és formada per cèl·lules epitelials de la matriu pilosa, mentre que la beina externa de l'arrel és l'epiteli infundibulitzat. El pèl conté una escleroproteïna, la ceratina pilosa, que en comparació amb la ceratina de la capa còrnia de la pell, posseeix una proporció més elevada de cisteïna; les molècules de queratina del pèl presenten entre elles, ponts disulfur i d'hidrogen, que confereix estabilitat química i mecànica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de boc, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca pèl, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- nc Vulpia myuros (L.) C. C. Gmel.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de boc, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca pèl, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- nc Vulpia myuros (L.) C. C. Gmel.
<Botànica > gramínies / poàcies>
