Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pinta" dins totes les àrees temàtiques

esparrall esparrall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

esparrall esparrall

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinta, n f
  • es  peine

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinta, n f
  • en  comb

<Arts > Dansa>

Definició
Figura de ball de vuit temps utilitzada en alguns balls derivats del swing, en què l'home fa un gest com si pentinés la parella mentre gira 90 graus cap a l'esquerra.
pinta pinta

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pinta, n f
  • es  peine
  • fr  peigne
  • en  comb

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Estri consistent en una làmina prima oblonga proveïda de pues més o menys espesses, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
pinta pinta

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinta, n f

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d'una pell.
pinta pinta

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinta, n f

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinta, n f
  • en  pint

<Física > Metrologia>

Definició
Antiga unitat de mesura de capacitat per a líquids, de valor variable segons els països, usada encara actualment als països anglosaxons.