Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pintor" dins totes les àrees temàtiques

fintar fintar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fintar, v tr
  • es  engañar
  • es  fintar
  • fr  faire semblant
  • fr  feinter
  • fr  tromper
  • en  dummy, to
  • en  feint, to

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Executar davant d'un adversari un moviment amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
fitxar fitxar

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  fitxar, v intr
  • ca  marcar, v intr sin. compl.
  • es  fichar
  • es  marcar
  • fr  pointer
  • en  clock, to

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>

Definició
Enregistrar, un treballador, les hores d'entrada i de sortida al centre de treball en una fitxa o una targeta magnètica per a establir un control de presència.
fitxar fitxar

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  fitxar, v intr
  • ca  marcar, v intr sin. compl.
  • es  fichar, v intr
  • es  marcar, v intr
  • fr  pointer, v intr
  • en  clock, to, v intr

<Treball > Retribució i condicions de treball>

Definició
Enregistrar, un treballador, les hores d'entrada i de sortida d'un centre de treball.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  fitxar, v intr
  • ca  marcar, v intr sin. compl.
  • es  fichar, v intr
  • es  marcar, v intr
  • fr  pointer, v intr
  • en  clock, to, v intr

<Treball > Retribució i condicions de treball>

Definició
Enregistrar, un treballador, les hores d'entrada i de sortida d'un centre de treball.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fritar, v tr
  • es  fritar, v tr
  • fr  fritter, v tr
  • en  sinter, to, v tr
  • de  sintern, v tr

<Enginyeria>

functor functor

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  functor, n m
  • ca  monema funcional, n m sin. compl.
  • ca  mot funcional, n m sin. compl.
  • ca  mot gramatical, n m sin. compl.
  • es  funtor
  • fr  foncteur
  • en  functor

<Lingüística>

Definició
Morfema o mot amb un significat parcialment o totalment gramatical, com ara les preposicions, les conjuncions o els articles.

Nota

  • El terme sinònim monema funcional és propi de la terminologia d'André Martinet.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia grívia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mabre, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blau, n m sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  crivia, n f var. ling.
  • ca  crívia, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  mustele, n f var. ling.
  • nc  Labrus bergylta
  • nc  Labrus berggylta var. ling.
  • nc  Labrus maculatus var. ling.
  • es  maragota
  • es  pinto
  • es  vaqueta
  • fr  vieille
  • fr  vielle
  • it  spingola
  • it  tordo
  • en  ballan wrasse
  • en  wrasse
  • de  Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  grívia, n m
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  sula blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  tord grívia, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • es  maragota, n f
  • es  pinto, n m
  • es  vaqueta, n f
  • fr  vieille, n f
  • it  spingola, n f
  • en  ballan wrasse, n
  • de  Gefleckter Lippfisch, n m
  • nc  Labrus bergylta

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels làbrids, de color variable amb un reticle vermell, que habita a l'oceà Atlàntic, a les zones rocoses riques en algues.
grimpa-soques pintat grimpa-soques pintat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  grimpa-soques pintat, n m
  • es  trepatroncos pinto
  • fr  grimpar maillé
  • en  black-striped woodcreeper
  • de  Schwarzrücken-Baumsteiger
  • nc  Xiphorhynchus lachrymosus

<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>