Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca lentigen senil, n m
ca capa senil, n f sin. compl.
ca piga senil, n f sin. compl.
ca taca de fetge, n f sin. compl.
es lentigo senil, n m
es lentigo solar, n m
fr lentigo sénile, n m
en liver spot, n
en senile lentigo, n
en solar lentigo, n

<.FITXA REVISADA>, <Geriatria>

Definició

Màcula marronosa que es localitza en el dors de les mans, els avantbraços i la cara, amb una pigmentació que no varia en relació amb l'exposició a la llum solar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca lipà
ca lipan sin. compl.
de Lipan
en Lipano
en Lipan sin. compl.
es lipano
es lipán sin. compl.
eu lipano
eu lipán sin. compl.
fr lipan
gl lipano
gl lipán sin. compl.
it lipano
it lipan sin. compl.
nl Lipan
pt lipano
pt lipán sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mambwe
ca ichimambwe sin. compl.
ca kimambwe sin. compl.
ca mambue sin. compl.
de Mambwe-Lungu
de Fipa-Mambwe sin. compl.
de Mambwe sin. compl.
de Rungu sin. compl.
en Mambwe
en Ichimambwe sin. compl.
en Kimambwe sin. compl.
en Mambue sin. compl.
es mambwe
es ichimambwe sin. compl.
es kimambwe sin. compl.
es mambue sin. compl.
eu mambwe
eu ichimambwe sin. compl.
eu kimambwe sin. compl.
eu mambue sin. compl.
fr mambwe
fr ichimambwe sin. compl.
fr kimambwe sin. compl.
fr mambue sin. compl.
fr mambwe-Lungu sin. compl.
gl mambwe
gl ichimambwe sin. compl.
gl kimambwe sin. compl.
gl mambue sin. compl.
it mambwe
it ichimambwe sin. compl.
it kimambwe sin. compl.
it mambue sin. compl.
nl Mambwe
nl Ichimambwe sin. compl.
nl Kimambwe sin. compl.
nl Mambue sin. compl.
nl Mambwe-Lungu sin. compl.
pt mambwe
pt ichimambwe sin. compl.
pt kimambwe sin. compl.
pt mambue sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>, <Àfrica > Zàmbia>

Definició

El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca manaquí aureolat, n m
es saltarín cabecinaranja
fr manakin auréole
en crimson-hooded manakin
de Rothaubenpipra
nc Pipra aureola