Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pitam" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  alfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga de pastor, n f var. ling.
  • ca  herbero, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  tamo real, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
gitam gitam

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gitam, n m
  • ca  alfàbega de pastor, n f sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  fresnillo, n m
  • fr  fraxinelle, n f
  • en  Spanish fraxinella, n
  • nc  Dictamnus hispanicus

<Enginyeria forestal>

gitam gitam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gitam, n m
  • ca  lletimó, n m sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • es  dictamo blanco
  • es  dictamo real
  • es  fraxinela
  • es  fresnillo
  • fr  dictame
  • fr  fraxinelle
  • nc  Dictamnus hispanicus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, que creix en boscs d'alzina i de pi blanc a la terra baixa. Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.
Planta herbàcia perenne (Dictamus albus), de la família de les rutàcies. Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals. ((lletimó))
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletimó, n m
  • ca  cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cabruna de llei, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  dictam blanc, n m alt. sin.
  • ca  dictam reial, n m alt. sin.
  • ca  gitam, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  díctam, n m var. ling.
  • ca  dictam real, n m var. ling.
  • ca  llatimó, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus albus L.
  • nc  Dictamnus fraxinella Pers. var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
lletimó lletimó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletimó, n m
  • ca  cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cabruna de llei, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  dictam blanc, n m alt. sin.
  • ca  dictam reial, n m alt. sin.
  • ca  gitam, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  díctam, n m var. ling.
  • ca  dictam real, n m var. ling.
  • ca  llatimó, n m var. ling.
  • ca  monreal, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • nc  Dictamnus albus L.
  • nc  Dictamnus fraxinella Pers. var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

  • La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
morfoma pita morfoma pita

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  morfoma pita, n m
  • es  morfoma pyta
  • fr  morphome-pyta
  • en  morphome pyta

<Lingüística>

Definició
Morfoma que pren el nom de l'expressió «pretèrit i temps afins» utilitzada per Menéndez Pidal per a referir-se als temps que provenen del tema de perfet llatí.

Nota

  • Aquest morfoma fa referència a l'existència d'al·lomorfies en el radical de certs verbs irregulars que afecten els temps verbals del tema de perfet llatí; per exemple, la presència de l'al·lomorf fo- del verb ser en el perfet (fou), l'imperfet de subjuntiu (fos), procedent del plusquamperfet de subjuntiu llatí, i el condicional (fora) o l'imperfet de subjuntiu en valencià (fora), procedent del plusquamperfet d'indicatiu llatí.
motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina, n m
  • ca  ITAM, n m sigla
  • es  motivo de activación del inmunorreceptor vía tirosina
  • es  ITAM sigla
  • fr  motif d'activation de l'immunorécepteur dépendant de la tyrosine
  • fr  ITAM sigla
  • en  immunoreceptor tyrosyne-based activation motif
  • en  ITAM sigla

<Ciències de la vida > Immunologia>

Definició
Motiu que s'activa mitjançant la fosforilació de la tirosina, present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors del sistema immunitari que estimulen la transducció de senyals d'activació cel·lular.

Nota

  • La sigla ITAM correspon a la denominació anglesa immunoreceptor tyrosyne-based activation motif.
  • Algunes molècules associades al BCR i al TCR expressen motius del tipus ITAM.
motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina, n m
  • ca  ITAM, n m sigla
  • es  motivo de activación del inmunorreceptor vía tirosina
  • es  ITAM sigla
  • fr  motif d'activation de l'immunorécepteur dépendant de la tyrosine
  • fr  ITAM sigla
  • en  immunoreceptor tyrosyne-based activation motif
  • en  ITAM sigla

<Immunologia > Regulació del sistema immunitari > Transducció de senyals intracel·lulars>

Definició
Motiu que s'activa mitjançant la fosforilació de la tirosina, present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors del sistema immunitari que estimulen la transducció de senyals d'activació cel·lular.

Nota

  • 1. Algunes molècules associades al BCR i al TCR expressen motius del tipus ITAM.
  • 2. La sigla ITAM prové de l'anglès immunoreceptor tyrosyne-based activation motif.
motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina, n m
  • ca  ITAM, n m sigla
  • es  motivo de activación del inmunorreceptor vía tirosina
  • es  ITAM sigla
  • fr  motif d'activation de l'immunorécepteur dépendant de la tyrosine
  • fr  ITAM sigla
  • en  immunoreceptor tyrosyne-based activation motif
  • en  ITAM sigla

<Immunologia > Regulació del sistema immunitari > Transducció de senyals intracel·lulars>

Definició
Motiu que s'activa mitjançant la fosforilació de la tirosina, present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors del sistema immunitari que estimulen la transducció de senyals d'activació cel·lular.

Nota

  • 1. Algunes molècules associades al BCR i al TCR expressen motius del tipus ITAM.
  • 2. La sigla ITAM prové de l'anglès immunoreceptor tyrosyne-based activation motif.