Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "plantofada" dins totes les àrees temàtiques

envinyada envinyada

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  envinyada, n f
  • ca  plantada, n f
  • es  plantación
  • fr  plantage
  • fr  plantation
  • en  plantation
  • en  planting

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Acció i efecte de plantar ceps.
estand de cantonada estand de cantonada

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  estand de cantonada, n m
  • es  stand de esquina, n m
  • es  stand en esquina, n m
  • fr  stand d'angle, n m
  • pt  stand de esquina, n m
  • en  corner stand, n

<Fires i congressos > Instal·lacions>

Definició
Estand situat al final d'una filera, en una cantonada, obert per dos costats, i que limita amb dos altres estands.
feu clic repetidament a una vora o a una cantonada per commutar els tres estats possibles feu clic repetidament a una vora o a una cantonada per commutar els tres estats possibles

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  feu clic repetidament a una vora o a una cantonada per commutar els tres estats possibles
  • en  repeatedly click an edge or a corner to switch through the three different states

<Localització > Fraseologia>

fibra fins a la cantonada fibra fins a la cantonada

<TIC > Telecomunicacions > Fibra òptica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fibra òptica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/299/>

  • ca  fibra fins a la cantonada, n f
  • ca  FTTC, n f sigla
  • es  fibra hasta la esquina, n f
  • es  FTTC, n f sigla
  • fr  fibre jusqu'au quartier, n f
  • fr  FTTC, n f sigla
  • en  fiber to the cabinet, n
  • en  fiber to the curb, n
  • en  FTTC, n sigla

<Fibra òptica > Distribució>

Definició
Arquitectura de xarxa de fibra òptica en què el cable de fibra òptica arriba a una unitat de xarxa òptica situada en un lloc específic des del qual pot donar cobertura a un conjunt d'usuaris situats en edificis diferents, i en la resta de la instal·lació s'utilitza cable metàl·lic.

Nota

  • La sigla FTTC correspon a la denominació anglesa fiber to the curb.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morruda, n f
  • ca  afuat, n m sin. compl.
  • ca  aurada platejada, n f sin. compl.
  • ca  auradeta, n f sin. compl.
  • ca  morros d'espasa, n m pl sin. compl.
  • ca  morrut, n m sin. compl.
  • ca  oradeta, n f sin. compl.
  • nc  Diplodus puntazzo
  • nc  Charax puntazzo var. ling.
  • nc  Puntazzo puntazzo var. ling.
  • es  sargo picudo
  • fr  charax
  • fr  sar à museau pointu
  • en  sharpsnout seabream

<Peixos > Espàrids>

morruda morruda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morruda, n f
  • ca  afuat, n m sin. compl.
  • ca  aurada platejada, n f sin. compl.
  • ca  auradeta, n f sin. compl.
  • ca  morros d'espasa, n m pl sin. compl.
  • ca  morrut, n m sin. compl.
  • ca  oradeta, n f sin. compl.
  • nc  Diplodus puntazzo
  • nc  Charax puntazzo var. ling.
  • nc  Puntazzo puntazzo var. ling.
  • es  sargo picudo
  • fr  charax
  • fr  sar à museau pointu
  • en  sharpsnout seabream

<Peixos > Espàrids>

neu planxada neu planxada

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  neu planxada, n f
  • es  nieve planchada

<Física > Meteorologia>

pantocada pantocada

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pantocada, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Cop fort que rep el pantoc d'una nau en superar la cresta d'una onada gran i caure de nou a l'aigua.
pantofàgia pantofàgia

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pantofàgia, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Fam devoradora.
plançonada plançonada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  plançonada, n f
  • es  plantío, n m
  • fr  taillis, n m
  • en  seedling, n

<Enginyeria forestal>